Així tracta l’Estat una soldada ferida a l’Afganistan: acomiadada quan estava de baixa i sense pensió d’incapacitat per un punt

Laura Velasco Reinosa, veïna de Manises (València), es va allistar a l’exèrcit perquè sempre havia volgut servir el seu país. Tenia faena fixa des de feia sis anys, però la seua fascinació per les forces armades la va fer deixar-ho tot per agafar el sac i anar-se’n a l’Afganistan el 2010 com a part de la missió de l’OTAN en què Espanya col·labora. El 15 de juliol d’aquell any, el que havia de ser un somni es va tornar en malson. La soldada Velasco va acabar ferida de gravetat després de caure des d’una altura de tres metres mentre escorcollava un vehicle per detectar-hi explosius.

La soldada Velasco la van evacuar de l’Afganistan huit dies després i la van operar fins a tres vegades. Les ferides en el turmell i el genoll en acte de servei obliguen Laura nou anys després a caminar amb una crossa i no poder fer una vida normal. Al gener del 2020 se li acaba l’atur i la seua situació no fa sinó empitjorar: té dos fills menuts amb la seua parella Virginia i tots s’han hagut de mudar a casa dels seus pares.

Quan estava de baixa per les ferides a l’Afganistan i li faltaven cinc mesos per a acabar el contracte amb l’exèrcit la van acomiadar. “Em van despatxar amb un missatge al mòbil estant de baixa per haver-me trencat el genoll i el peu en zona de guerra. Van al·legar temes psicològics”, explica l’exrecluta, en el que és un cas calcat al del soldat Iván Ramos, un militar que va volar per l’aire en un atemptat en la mateixa missió i que també va ser acomiadat pel Ministeri de Defensa.

En aquell moment, la ja exsoldada va començar un viacrucis mèdic i judicial perquè li reconegueren algun dret. Com en el cas d’Iván Ramos, a Laura només li van reconéixer un 24% de discapacitat. Amb un punt més i pel fet d’haver sigut una ferida en missió a l’estranger, li haurien aprovat una pensió. Laura va aconseguir que un tribunal militar superior li reconeguera el 60% d’incapacitat, però posteriorment li’l van tornar a rebaixar fins al 24%.

L’exsoldada va rebre 45.000 euros d’indemnització, que es va gastar en impostos i en un llarg procés judicial que va acabar en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, al·lega. La secció huitena de la Sala Contenciosa Administrativa es va pronunciar el 22 de desembre de 2014 en favor del Ministeri de Defensa i la va obligar a pagar les costes. I això que va aportar una avaluació del sistema públic de salut que li reconeix un 38% de discapacitat.

“Em sent una merda, perquè m’he adonat que per a l’exèrcit som un número més. Molta medalleta i la custòdia de la bandera i ningú em fa cas”, lamenta Laura Velasco, que reclama que, almenys, la podien haver recol·locat en l’exèrcit en un lloc concorde a les seues condicions físiques.

Perduda la batalla legal i administrativa, l’exsoldada va anar a implorar audiència a les altes institucions de l’Estat. Va enviar una carta al rei, que li va contestar que la Casa Reial no pot fer-hi res i que es dirigira a la ministra de Defensa. La ministra Margarita Robles va rebre aquesta missiva i va telefonar el 5 de novembre passat a l’exsoldada, en una telefonada que confirmen des del ministeri.

“La ministra de Defensa em va dir que s’havia llegit el meu expedient. Em va donar a entendre que ha sigut injust i que, potser, si ella haguera estat en aquella època, hauria demanat una revisió del meu percentatge d’incapacitat. Ara diu que ha passat molt de temps i que no pot fer-hi res. L’única cosa que em pot dir és que ho sent molt”, relata Laura.

“Però una coixera és per sempre”, es lamenta l’exmilitar, que ara només demana que es revise el seu cas i que exploren en quina situació es troba: “Ningú m’ha atés. Ningú ha volgut donar-me audiència i parlar amb mi mirant-me la cara”. Només agraeix el tracte al batalló de la policia militar de la caserna Jaume I de Bétera: “Són els únics que em van donar suport al 200%”.

El cas de Laura és similar al de Silvia Ruiz o Iván Ramos, que van ser acomiadats de l’exèrcit quan estaven de baixa i sense intentar reubicar-los en tasques administratives per la seua discapacitat. Un altre exemple de l’abandó de l’Estat als seus servidors en missions internacionals. Com reflexiona Virginia, parella de Laura, “són joguets trencats per a l’exèrcit i els tiren al fem”.