“Això és una ‘Pesadilla en la cocina”: racisme, precarietat i impunitat en el restaurant de l’hostaler que es va riure d’un jove negre

Els comentaris xenòfobs i humiliants d’un cambrer en un restaurant de València a un jove negre que hi va anar a canviar monedes no formen part d’un episodi aïllat. L’home que profereix els atacs no és un empleat més, sinó que és l’amo d’aqueix local i d’uns altres a la ciutat de València. I els seus exabruptes no solament estaven destinats per a xics negres que anaven per qualsevol raó al seu establiment. També els van patir els seus propis empleats, que majoritàriament han sigut i són immigrants.

Uns quants extreballadors del Casa Zaragoza han denunciat en conversa amb eldiario.es que el d’aquell dia va ser “un més” d’una sèrie de comportaments, atacs i insults contra negres o llatinoamericans per part de l’amo, Juan Peiró. Per aqueix restaurant, situat a la platja de la Malva-rosa de València, han passat molts cambrers o ajudants de cuina que van acabar anant-se’n per les vexacions del seu cap i les males condicions laborals. Un còctel de què formen part les jornades maratonianes o el pagament d’un sou que és més baix del que hi ha reflectit en les nòmines.

“En les nòmines figuraven 1.200 euros, que era el que havíem de cobrar per conveni, però ell ens en pagava 800. Això a alguns ens va provocar algun problema amb Hisenda”, assenyala Javier (nom fictici). Manuel, que va ser treballador de Peiró i també demana no aparéixer identificat amb el seu nom real, corrobora les paraules de Javier: “T’obliga a signar la nòmina, tu reconeixes haver rebut aqueixa quantitat i, si no, amenaça de despatxar-te”. “Cobren tots el mateix, des del cambrer que acaba d’entrar, fins als cuiners, que, per cert, els que hi havia valien moltíssim i era una vergonya el que cobraven”, diu, i afig que “era una ‘Pesadilla en la cocina’, però en versió real”.

Ell va treballar uns quants mesos al Casa Zaragoza i assegura que ha vist unes quantes vegades que el seu cap humiliava tothom que no fora blanc. “El xic del vídeo és un dels que tenen compte de cotxes a la platja, i molts d’ells venien a canviar monedes per bitllets. Sempre que els veia, es ficava amb ells”, conta aquest excambrer.

Els comentaris despectius també els patien els treballadors del restaurant. Variaven segons l’aspecte de l’afectat, però també podien al·ludir a la seua sexualitat. “El xic que apareix al costat en el vídeo l’anomenava ”sudaca“, a la xica que hi apareix li deia ”negreta“, i a un altre company que era homosexual li feminitzava el nom”, revela Javier.

Un despatxat quan estava de baixa

Una altra de les exempleades assegura que Juan Peiró és amo d’uns quants locals a València, com ha pogut corroborar aquest mitjà: l’empresari és amo o soci, almenys, en quatre bars o restaurants de la ciutat. Ella va treballar en un altre bar del centre de la ciutat, i el que es veu en el vídeo no la sorprén. Però el que defineix el seu excap, segons aquesta jove, és l’explotació laboral a què sotmet els seus empleats. “A vegades cobràvem 30 euros diaris per jornades de 10 hores. No lliuràvem els caps de setmana, i potser només un dia entre setmana. Tampoc sabíem què eren les vacances”, assenyala.

Els exempleats consultats també qüestionen la part del vídeo en què Peiró assegura que paga tots els impostos, alhora que acusa el jove que hi va anar a canviar monedes de no fer-ho. “Teníem contractes de mitja jornada, però a vegades arribàvem a 60 hores setmanals. A més, molts dels meus companys tenien pendents de cobrar uns quants mesos”, diu un d’ells.

Manuel apunta que ell va exercir tasques d’encarregat sense que ho estipulara el seu contracte i que “més d’un diumenge vam haver de fer amenaça de vaga perquè ens pagara alguna cosa, perquè podia estar dos mesos sense fer-ho”. També assegura que va haver-hi companys despatxats estant de baixa, com un jove que es va seccionar el tendó d’un dit i va necessitar cirurgia. “Ací li van comunicar l’acomiadament. Ell va anar a judici i, a pesar que el van pressionar i van intentar acusar-lo de robar de la caixa, va tirar avant. Finalment, van arribar a un acord i li van pagar el que demanava”, conta aquest excambrer.

“Fumava puros com si res”

L’actitud displicent de l’amo del Casa Zaragoza va motivar que els clients es queixaren més d’una vegada. Per exemple, diu Javier, “entrava fumant puros com si res, i això va provocar que posaren més d’un full de reclamacions”. Aquesta pot ser una de les raons que expliquen les males crítiques cap a l’establiment, que es poden consultar en TripAdvisor.

Els proveïdors també van tindre problemes amb Peiró. “Més d’una vegada no deixaven mercaderia ni gènere pels deutes que tenia amb ells”, apunta Manuel, que denuncia que “les condicions de salubritat del local eren molt deficients”. “Es va fumigar una vegada el local en el temps que jo hi vaig estar, de matinada, i l’endemà es va obrir com si res, amb l’aire irrespirable”, afig. “Tampoc hi havia llavaplats, cosa que per llei és obligatòria”, insisteix aquest exempleat.

Les queixes es traduïen en el fet que moltes vegades en el restaurant no es feia prou caixa, segons l’amo. Això provocava que els empleats a vegades no cobraren tot el sou de colp. “Sempre s’endarreria amb els pagaments. A més, l’organització és roïníssima, i això provocava les queixes dels clients”, diu una altra exempleada.

Tant la Fiscalia com l’Ajuntament de València han anunciat una investigació per l’ocorregut al Casa Zaragoza. L’alcalde, Joan Ribó, ha assenyalat que el que es veu en les imatges és “una actitud lamentable i impresentable, que en cap cas representa ni la ciutat de València, ni els seus habitants, ni el sector de la restauració valenciana”.

Des del col·lectiu Som Migrants, el seu portaveu, Víctor Pool, assenyala que aquestes situacions són “comunes” i que el problema no és “la falta de denúncia, sinó la falta de protecció real i efectiva contra el racisme”. “Fem una crida a les institucions la finalitat de les quals és protegir els treballadors a investigar minuciosament aquestes qüestions. Probablement s’emporten més d’una sorpresa”, conclou Pool.

eldiario.es ha intentat posar-se en contacte amb Juan Peiró i amb algun responsable del restaurant, sense que haja sigut possible abans del tancament d’aquest article.