Es pot alimentar un ancià amb dos euros per dia?

Un menú escolar costa més de quatre euros per dia, el dinar (subvencionat) al Parlament valencià de ses senyories val 5,65 euros i, el 2013, els treballadors de la Ford pagaven 3,80 euros pel seu menú. Els ancians d’unes quantes residències públiques de gestió privada de la Comunitat Valenciana seran alimentats per bastants menys diners: amb 2,03 euros se’ls ha de costejar el desdejuni, el dinar, el berenar, el sopar i el ressopar.

És possible? Segons els economistes de la Generalitat –la Intervenció General–, sí. Segons un alt càrrec de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, l’entitat que ha adjudicat el contracte dels esmentats 203 cèntims, “difícilment”. El departament dirigit per Mònica Oltra vigilarà que els ancians estiguen perfectament atesos. Mentrestant, el sector dels geriàtrics està molt preocupat: “Un preu tan baix pot posar en risc la qualitat del servei”, diu un portaveu d’Aerte, la patronal de la indústria.

Com s’ha pogut adjudicar un contracte amb aquests preus? La història arranca amb el PP, que deixa encarrilada la licitació d’unes quantes residències que són propietat de la Generalitat, però estan gestionades per la iniciativa privada. Geroresidencias, una empresa beneficiada pel model Cotino sota la marca La Saleta, ara sota investigació parlamentària, va guanyar el concurs de sis llocs: Moncada, Palau de Raga (València), l’Alcúdia de Crespins, la Pineda de Castelló, Mare de Déu de Gràcia de Vila-real i Puçol.

Aquesta empresa va guanyar gràcies als preus tan baixos que oferia (descensos entre el 14,80 i el 18,90% respecte de la licitació), tan baixos que l’Administració va demanar explicacions a l’empresa per comprovar que el seu pla economicofinancer era viable i no incorria en baixa temerària, és a dir, el descens de preus que garanteix guanyar el concurs però, a ulls de l’Administració, no la prestació del servei encomanat.

Les explicacions de Geroresidencias van ser admeses per la comissió tècnica que, ja amb Oltra a la Conselleria, les va avaluar. Intervenció i l’assessoria legal –l’Advocacia de la Generalitat– les van donar per bones. Un tècnic, també. Dos més hi van votar en contra, però el 3-2 final va donar llum verd a les adjudicacions a aquesta empresa. El dilluns 22 es va fer oficial la de Puçol, malgrat un dur informe en contra del subdirector general d’Envelliment Actiu i Autonomia Personal de la Conselleria.

J. Aurelio Carrión no creu en la proposta de Geroresidencias: “Que l’oferta siga viable i es puga complir genera dubtes ben seriosos en el cas que ens ocupa”, assegura sobre l’adjudicació de Puçol. Quant als 2,03 euros per a l’alimentació dels usuaris, és contundent: “Amb aquestes quantitats difícilment es pot cobrir una dieta adequada que incloga el desdejuni, el dinar, el berenar, el sopar i el ressopar d’un usuari”.

El subdirector també crida l’atenció sobre la possibilitat de l’empresa d’incórrer en pèrdues, fet que, com assenyalava Aerte, podria degenerar en una mala atenció als residents o, segons creuen, generar un problema a la Generalitat en el cas que la companyia abandonara el servei. Segons Carrión, el marge de benefici tan baix (“1,10% [sobre vendes o facturació] per a l’anualitat 2015”) pot “repercutir en la viabilitat de la prestació del servei” si hi ha “qualsevol variació en les previsions fetes” en el pla de negoci.

Control administratiu al dominador del 50% del mercat

Control administratiu al dominador del 50% del mercatUn portaveu d’Igualtat assegura que la licitació es va fer amb els paràmetres marcats pel PP i no es podia ni parar ni modificar sota pena d’incórrer en algun tipus d’il·legalitat. Defensa que les concessions tenen el vistiplau d’Intervenció i de l’assessoria legal, i anuncia que, en futurs processos, s’inclourà l’anomenada clàusula social: el pes de l’oferta econòmica perdrà valor davant d’altres apartats de les ofertes.

La Generalitat garanteix, a més, que vetlarà pel compliment escrupolós dels contractes, “com no podia ser d’una altra manera”. En la patronal del sector no estan tan contents. Geroresidencias, una vegada es completen les adjudicacions, gestionarà el 50% de les residències públiques de gestió privada. Fins ara, cap empresa no havia controlat més del 30% del sector. “Hi ha una concentració excessiva de risc en una empresa”, diuen en Aerte, preocupats per la baixada de preus beneïda per l’Administració. “Allò que en principi pot semblar un estalvi pot generar un problema a mitjà termini. Ens fa por que els ingressos no cobrisquen el cost i perille el servei”.