El Port de València manté la seua ampliació polèmica sense declaració ambiental malgrat la crisi oberta per la pandèmia

Ni l’enorme crisi mundial generada per la pandèmia del coronavirus fa que el Port de València, amb el seu president Aurelio Martínez al capdavant, es replantege la seua polèmica ampliació nord, un projecte diferent del que va obtindre declaració d’impacte ambiental (DIA) de fa 13 anys, però que per a l’entitat portuària continua sent vàlida i vigent, malgrat els canvis introduïts.

No obstant això, amb la crisi actual creixent, l’argument del retard que implicaria en el projecte fer una altra DIA esgrimit sempre per Martínez per a rebutjar-la perd força, ja que la mateixa pandèmia ja ha generat una aturada en l’activitat i una demora, per exemple, en l’adjudicació de la concessió a la companyia TIL, filial d’MSC, prevista per a març, però ajornada per l’estat d’alarma.

El Ministeri de Transports dirigit pel socialista José Luis Ábalos serà el que determine si finalment és preceptiva una altra declaració d’impacte ambiental (DIA), com ho consideren uns quants informes remesos per l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana.

La posició d’Ábalos no és gens còmoda, perquè en la seua etapa de regidor, el grup municipal socialista del qual formava part en l’Ajuntament de València el 2007 va al·legar en contra de l’ampliació i va apostar per traslladar-la al port de Sagunt.

Martínez, va defensar dimecres la idoneïtat de la infraestructura en el context actual durant la presentació de l’informe Entorn Econòmic Global del primer trimestre d’enguany que ha portat per a la Fundació Valenciaport l’analista de Conjuntura Econòmica de l’Institut d’Economia Internacional (IEI), Vicente Pallardó.

L’acte, moderat pel director general de la Fundació Valenciaport, Antonio Torregrosa, s’ha dut a terme per videoconferència i hi ha participat Martínez mateix.

Així, sobre l’afecció de la situació actual al trànsit marítim i si en aquest context d’incertesa es justifica l’ampliació del port, Martínez va reconéixer que aquest segon trimestre cauran els fluxos per l’aturada de l’economia i de la demanda, així com per la dificultat per a exportar.

No obstant això, va afirmar que “cal tindre perspectiva i mirar a llarg termini; en aquest sentit, tots els analistes coincideixen que el nivell del producte interior brut (PIB) de finals del 2019 es recuperarà entre finals del 2021 i principis de 2022, per la qual cosa en aqueix moment les necessitats seran les mateixes que les actuals”.

Segons Martínez, “després de qualsevol crisi ve la recuperació i hi haurà un altre cicle expansiu; per tant, es recuperaran els trànsits; si l’ampliació està en marxa d’ací a sis o set anys, és probable que estiga en aqueix nou cicle expansiu”.

El president de l’APV va insistir que, doncs, “els trànsits es recuperaran i per això cal tindre perspectiva a llarg termini, que serà una cosa que m’imagine que tindrà en compte una empresa que invertirà 1.000 milions d’euros”.

A més, va considerar “vital que l’Administració pública accelere els tràmits dels projectes que siguen més viables per tirar-los avant si pot ser aquest segon semestre amb l’objectiu de minimitzar l’impacte de la crisi en l’ocupació”.

D’altra banda, va avançar que tenen negociacions avançades per a habilitar dues zones pròximes al port per a emmagatzemar-hi temporalment contenidors a què en aquests moments no es pot donar eixida, amb l’objectiu d’alliberar espai en les terminals.

En aquest sentit, l’autor de l’estudi, Vicente Pallardó, ha considerat que “qualsevol projecte d’inversió pública o privada ha de mantindre’s, no han d’abandonar-se projectes de creixement de futur; em preocuparia trobar la idea de respondre a aquesta crisi mirant al curt termini”.

Per tant, ha afirmat que les inversions públiques “sí que toquen, perquè en cas contrari ens costarà el doble eixir de la crisi, igual que s’han de mantindre les inversions privades en la mesura que siga possible”.

Pel que fa al comportament dels trànsits, ha explicat que en un primer moment hi haurà un cert “caos”, però que anirà recuperant-se “de manera accelerada”. A més, ha comentat que “a mitjà termini hi haurà una redefinició de rutes motivada per la relocalització que faran les grans empreses de la producció a la Xina, part de la qual es traslladarà a altres zones orientals; és una cosa a què caldrà estar atents”.

Més caiguda del PIB de la Segona Guerra Mundial

Quant a l’estudi presentat, Pallardó ha detallat que s’ha produït la caiguda del PIB més gran des de la Segona Guerra Mundial a causa principalment de la paralització de l’activitat econòmica, especialment greu en occident, de la suspensió de grans esdeveniments d’impacte mundial que paralitza la demanda i de la caiguda de les rendes per la pèrdua d’ocupacions.

Davant d’aquesta situació, l’analista considera que hi ha hagut una resposta inicial “descoordinada”, fet que ha considerat comprensible per la gravetat de la situació: “A partir del 3 d’abril es comença a articular una certa coordinació a escala europea amb la mobilització dels 540.000 milions d’euros per a donar liquiditat als estats per a afrontar la crisi”.

A això s’uneix l’acord aconseguit entre Aràbia, Rússia, els Estats Units i l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) per a retirar 10 milions de barrils de petroli diaris amb l’objectiu de reequilibrar el mercat: “El problema és que la demanda ha baixat en 25 milions de barrils diaris, per la qual cosa hi ha problemes d’emmagatzematge i el preu es desploma, cosa que, lluny del que puga semblar, no és bona, perquè molts sectors estratègics es poden afonar i, si tenen crèdits per afrontar, poden arrossegar el sector financer, un sector que ha d’estar fort, perquè ha de ser part de la solució”.

Segons Pallardó, no hi haurà creixement econòmic en ‘V’, sinó en ‘O’, i per tant “a mitjan 2022 es tornarà a créixer com s’ha fet fins ara, i possiblement serà el 2023 quan l’ocupació es recupere als nivells del 2019”.

Entre les conseqüències que eixiran de la crisi, ha explicat que moltes empreses que han centralitzat la seua producció en països com la Xina la relocalitzaran en zones pròximes, per no dependre del context d’aqueix estat alhora que es tendirà al magatzematge d’estocs per a afrontar el desproveïment en crisis futures.

També hi haurà “una tendència perillosa a la concentració de mercats en un nombre més baix d’empreses, per exemple, en sectors com l’aeronàutic, les aerolínies o l’automòbil, cosa que pot fomentar l’inflacionisme”.

Per afrontar aquesta situació, Torregrosa considera necessària “una renda mínima vital, però de caràcter temporal, redefinir els impostos i facilitar crèdit per salvar les empreses amb futur, no les zombis; sostindre l’ocupació amb els programes ERTO i, a escala europea, crear un programa d’eurobons, però amb una perspectiva estructural per a fomentar una nova economia, no com a mesura conjuntural”.