Apostatar a Espanya, tràmit o viacrucis?

Hi ha la creença generalitzada que apostatar –“abandonar algú la religió que professa”, segons el Diccionari normatiu valencià, de manera que implica renunciar a la fe catòlica, a l’Església i a tots els seus preceptes, segons ho defineix el cànon 751 del Codi de dret canònic– és pràcticament una missió impossible. No obstant això, és tan difícil eixir de l’Església catòlica? Estem davant d’un mer tràmit administratiu o davant d’un viacrucis?

Perquè, si fem cas de les experiències recollides en la web apostatar.org, “les coses han canviat i ara es pot apostatar sense cap problema”. És més, des de l’arquebisbat de València reconeixen que es tracta d’un tràmit relativament “fàcil i breu” amb un únic requisit, la sol·licitud ha de ser presencial. “Hi ha molts tòpics entorn de l’Església”, reconeixen. En l’arxidiòcesi tenen comptabilitzades 40 tramitacions d’apostasia al llarg del 2019, “la majoria per desafecció”. Fins i tot, comenten que hi ha algun cas en què el sol·licitant s’ha penedit de la renúncia i ha revertit la situació al cap de poc temps d’haver d’apostatat.

En les xarxes socials podem trobar algun testimoniatge que explica la seua experiència a l’hora d’apostatar:

Un altre testimoniatge, recollit en apostatar.org, apunta: “És més fàcil que eixir de Vodafone”, i relata que la clau rau a parlar directament amb l’arquebisbat perquè expliquen els passos que cal seguir. Només cal emplenar una sol·licitud en què s’ha d’explicar els motius per a apostatar, la parròquia on va tindre lloc el baptisme per a anotar la incidència en la inscripció baptismal i el DNI, un document que han de signar el sol·licitant i el representant de l’Església.

“En cap moment em van intentar convéncer”, comenten en els seus relats molts dels renunciants. El tràmit queda confirmat amb una altra carta, en aquest cas remesa per l’arquebisbat, en què es confirma l’apostasia.

Els valencians, cada vegada menys catòlics

El que és un fet és que Espanya és cada vegada menys catòlica, amb més ateus i no creients que practicants, segons recull el baròmetre del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) del mes de juliol passat. Aquest estudi situa, a més, la Comunitat Valenciana com una de les comunitats autònomes amb més percentatge de població no religiosa.

Concretament, segons l’enquesta duta a terme pel CIS, un 13,8 % dels valencians es declara catòlic practicant; un 49,7 % no practicant; un 3,3 % creient d’altres religions; el 5,3 % agnòstic; l’11,2 % és no creient; i el 15,8 % de la població es declara obertament atea, un percentatge només superat per Catalunya (26,4 %); Ceuta (20 %) i Euskadi (18,9 %).

Pel que fa al conjunt de l’Estat, dos de cada tres espanyols es declaren catòlics, però d’aquests no arriba a un terç (el 22,7 %) els que afirmen que van a missa o a confessar-se. Per primera vegada, segons el CIS, es constata que els ateus, els agnòstics o els no creients (29,1 %) superen els catòlics practicants, mentre que a penes un 2,3 % afirma pertànyer a una altra religió diferent de la catòlica.

Així, el 7,5 % dels espanyols es considera agnòstic, mentre que els indiferents o no creients sumen el 8,3 % i els ateus se situen en el 13,3 %. Gairebé tres de cada deu ciutadans no volen saber res de l’Església catòlica.