Si la negociació del primer Acord del Botànic va ser dura, el Botànic II no ho serà menys, més encara quan hi haurà una tercera pota –Podem-EUPV– en les negociacions que voldrà imprimir el seu segell en les polítiques del Govern valencià. Això sí, el PSPV afrontarà les negociacions amb més capacitat de maniobra perquè els seus 27 diputats superen els 25 de Compromís i la coalició entre la formació morada i Esquerra Unida.

El 2015, PSPV i Compromís es van distribuir el Consell al 50%, aritmètica que no es reproduirà en el pròxim acord, en què el PSPV tindrà majoria en nombre de consellers. Serà important veure la negociació de la presidència de les Corts i si continuarà en mans de Compromís. Si és així, la coalició liderada per Mónica Oltra tindrà menys capacitat negociadora en la configuració del futur Consell.

També hi influiran pactes concrets a València ciutat o la Diputació de València, que també poden ser altres variables que s’introduïsquen en la negociació, encara que per a introduir aquests factors caldrà esperar al 26 de maig. I en aqueixa data, les Corts ja s’hauran decidit. El 2015, en el seu fur més intern, Mónica Oltra sap que no va poder mantindre el pols amb Ximo Puig més temps perquè el PSPV volia fer president del Parlament valencià a Enric Morera i alcalde de València Joan Ribó. Renunciarà Compromís a la presidència de les Corts per més representativitat en el Consell?

Clau, la bandera del finançament

En Compromís, i sobretot Oltra, estan passant el dol, però no obliden que l’avançament electoral els ha tallat les ales per a haver pogut aconseguir el tan anhelat “sorpasso” als socialistes. En la coalició valencianista ja anuncien que no regalaran el Consell i apunten a dues conselleries clau: Educació i Hisenda. Educació per a continuar amb la construcció de col·legis i acabar amb els barracons –principal promesa electoral–, encara que evitant conflictes en matèria lingüística que els han desgastat molt electoralment, sobretot a Alacant. No fer-ho així seria també una esmena a la totalitat a Vicent Marzà, en aquests moments l’home fort i amb més projecció del Bloc.

L’altra joia desitjada per Compromís serà Hisenda, perquè la negociació del model de finançament serà clau en la pròxima legislatura. Després del bac de Compromís en les generals, convertir-se en la veu de l’infrafinançament és l’oportunitat de poder ser una referent autoritzat en la defensa dels interessos valencians a Madrid.

Vicent Soler i el mateix Ximo Puig han llevat aqueixa bandera als valencianistes en les trobades successives en els Consells de Política Fiscal i Financera. A més, la coalició vol visibilitzar-se en la seua oposició al Govern de Sánchez, que amb un conseller socialista la pressió sempre serà més tèbia. Cessions a Puig per responsabilitat política, però a Sánchez, ni aigua.

Podem-EUPV ja ha verbalitzat que una de les seues preferències serà la Conselleria de Medi Ambient. I no solament per la dolça venjança de Julià Àlvaro amb el seu partit anterior, sinó perquè des d’aqueix departament podrien visibilitzar la seua política contra les grans empreses. Medi Ambient sempre té l’última paraula en qualsevol projecte urbanístic o econòmic i el fre a macroprojectes com a Port Mediterrani pot fer-los recuperar el seu electorat més crític.

També es podrien apuntar els punts amb els PAI que volgueren frenar pel seu impacte mediambiental i amb els quals autoritzaren. El mateix passa amb l’SDDR, la política de retorn d’envasos, que en mans dels morats es podria convertir en la seua bandera de canvi i en la seua pressió a les grans empreses. 

Un PSPV amb més força

Per part seua, el PSPV afronta la negociació amb la paella pel mànec. Sap que Compromís i Podem-EUPV el poden estrényer, però fins un límit, perquè el pacte d’esquerres és l’única opció de govern. Les dues coalicions són “vots captius” en mans dels socialistes. I tots ho saben. Els tres partits es necessiten i tampoc tenen la intenció de desgastar la fórmula valenciana de la Coca-cola, que és en el que s’ha convertit l’Acord del Botànic.

Puig serà president de la Generalitat de manera incontestable i amb el botó roig de l’avançament electoral a les seues mans. I no és poca cosa, si als resultats del 28A passat ens remetem, on ha deixat fora de la negociació presidencial els seus socis de Compromís. El PSPV voldrà recuperar la política econòmica a petició de la patronal i, tenint majoria en el ple del Consell, és evident que tindrà el càrrec de portaveu del Govern valencià. La finestra mediàtica dels divendres i la imatge dels encerts i els errors del tripartit.

Sanitat, amb la reversió del departament de la Marina ja iniciada, podria ser també una conselleria que mantinguen els socialistes.

Serà difícil que el Botànic II augmente el nombre de conselleries i la gran incògnita: es mantindrà la Conselleria de Transparència o passarà a ser una secretaria autonòmica o una direcció general de Justícia? Hi haurà Conselleria de Cultura?