El botí al Brasil del testaferro mort d'Alfonso Rus: un brasiler i quatre espanyols “desconeguts” pledegen per la seua herència

Ramón Lis March, exjugador del Granada CF en els anys 70 del segle passat i empresari, va morir a l’abril del 2015. Unes setmanes abans, havia saltat als mitjans de comunicació el cas Taula, cosa que va generar un terratrémol judicial i mediàtic que va acabar apartant al cap de 20 anys el PP de la majoria d’institucions de la Comunitat Valenciana.

En l’epicentre d’aqueix sisme polític i social estava Alfonso Rus, ex-president provincial del PP de València i de la Diputació, que passaria a la història per aquell enregistrament en què estava present i on es comptaven bitllets: “Mil, dos mil, tres mil, quatre mil, cinc mil, sis mil, set mil, huit mil, nou mil, deu mil, onze mil, dotze mil... Dos milions de peles”.

Fonts coneixedores de la situació conten que Ramón Lis no va poder suportar la pressió que el seu nom apareguera “en els papers”. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que investigava des de feia un any el cas Taula el considerava en un dels seus informes el testaferro d’Alfonso Rus al Brasil, el qual li hauria ajudat a traure diners negres d’Espanya, cosa que el polític valencià sempre ha negat.

Lis era el propietari del grup empresarial Geneva, amb una filial al Brasil anomenada Geneva Patrimonial Immobiliária do Brasil. L’UCO creu que a través d’aquesta societat es va comprar patrimoni al país carioca que, en realitat, podria ser d’Alfonso Rus. Amb la mort de Ramón Lis, tots els béns a nom seu al Brasil van quedar a costa que els reclamaren els seus possibles hereus, al principi, els dos fills de l’exfutbolista residents a Espanya. Però tot s’ha complicat.

Segons la informació en poder d’eldiario.es, fins a cinc persones han reclamat l’herència del Ramón Lis al Brasil, una a Salvador de Bahia i quatre a Espanya. El procés de reclamació dels béns del presumpte testaferro de Rus el va iniciar un home brasiler que assegura ser fill legítim de Lis. Aquest possible hereu va iniciar un procediment judicial el 2016 per apoderar-se del patrimoni i posar-se’l a nom seu.

Però durant la “investigació de paternitat” han aparegut fins a quatre ciutadans espanyols que, segons el mateix jutge de Bahia, “eren desconeguts” fins hui en el procediment. Aquestes reclamacions han complicat el procés, ja que tots es consideren hereus legítims, per la qual cosa el jutge brasiler ha optat per sol·licitar a tots que es facen una prova d’ADN per a acarar-ho. El botí de Lis al Brasil no té amo.

Aquesta setmana en les Corts Valencianes va comparéixer Alfonso Rus. Per primera vegada des que va esclatar el cas Taula, l’expresident de la Diputació de València va reconéixer que era propietari d’una empresa a Portugal anomenada FDS i també una altra societat, Finlar Productos de Consumo LTD, amb seu al Regne Unit.

FDM són les sigles de Fabricación y Distribución del Mueble SL, mercantil en què Rus figurava com a administrador únic. La Guàrdia Civil creu que aquesta empresa està en el centre d’una compravenda fictícia, per valor d’1,8 milions d’euros, amb intenció de llavar diners negres del cobrament de comissions entre els anys 2005 i 2008. Una de les sospites és que les preteses comissions pel tripijoc d’adjudicacions es van canalitzar fins al Brasil per comprar propietats a través de la mercantil de Ramón Lis Geneva Fondo Inmobiliario que, al seu torn, va transferir capital a Geneva Patrimonial Immobiliária do Brasil LDT.

Els resguards bancaris deixen constància en l’informe de l’UCO d’unes quantes transferències fetes entre agost de 2006 i octubre de 2007 de Geneva Fondo Inmobiliario a l’empresa brasilera amb seu a Salvador de Bahia per 5,7 milions d’euros. “No es descarta que aqueixa societat pot haver-se utilitzat per a fer alguna compra d’immobles a l’estranger amb diners procedents d’Alfonso Rus”, assenyala la Guàrdia Civil.

Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners i autor dels enregistraments que impliquen Rus en el cas Taula, va declarar davant la policia que Ramón Lis “és íntim amic” d’Alfonso Rus, que “li arreglava moltes coses en el terreny financer” i que tenien societats interposades. “És una espècie de gestor d’inversions d’Alfonso”, va dir.

Alfonso Rus va contestar aquesta setmana en les Corts Valencianes sobre si Lis podria ser, com apunta l’UCO, el seu testaferro al Brasil. “Fa 40 anys que no vaig al Brasil, l’última vegada hi vaig encomanar [en al·lusió al fet que va concebre] la meua filla”, va ironitzar. I va prosseguir: “Segons diu l’informe, ací tenia diners, solars, plantes baixes... Ni Berlusconi. Aqueixos homes de l’UCO, que són uns fenòmens, hauran de demostrar com i de quina manera” tindria l’expresident del PP provincial els diners al país sud-americà.

Mentrestant, cinc persones els noms de les quals no han transcendit reclamen el botí de Ramón Lis al Brasil. L’exfutbolista només reconeixia tindre dos fills a Espanya.