Càrrecs i afins al PP emprenen una campanya d’assetjament a les víctimes de la dana per xarxes socials

La dreta política i mediàtica tornen a la càrrega contra les víctimes de la dana. Càrrecs del PP i opinadors afins han encetat una bateria de crítiques als representants de les associacions de víctimes que han comparegut, al final, en una comissió parlamentària. Ho han fet arran dels testimoniatges en la comissió d’investigació del Congrés, que ha arrancat aquest 4 de novembre, un dia després de la dimissió de Carlos Mazón, a qui continuen qüestionant com a màxim dirigent del Govern durant l’emergència.

Fa mesos, en concret el mes de maig passat, el mateix president en funcions del Govern valencià, Carlos Mazón, va qüestionar la independència de les associacions més representatives i crítiques amb la seua gestió en afirmar que “qualsevol politització és roïna”. Mazón es va pronunciar així després d’afirmar el síndic de Vox en les Corts, José María Llanos, que algunes d’elles tenen “un clar i marcat perfil partidista”, per a justificar la seua exclusió del llistat inicial de compareixents de la comissió d’investigació de la dana en les Corts, una decisió que després es van veure obligats a rectificar davant l’allau de crítiques rebudes.

El mateix dia de les declaracions de Llanos –el 7 de maig–, la vicepresidenta portaveu i consellera de Serveis Socials, Susana Camarero, va sostindre que algunes associacions tenen “un clar i marcat perfil partidista”, encara que després va puntualitzar que mereixen tota la “simpatia i el respecte” del Consell, i “especialment” les víctimes mateixes. Aquestes declaracions van caure molt malament en el si de les associacions i van contribuir a incrementar la distància amb el president del Govern valencià, Carlos Mazón, fins a uns límits quasi ja insalvables, ja que es van sentir assenyalades per les seues crítiques, com si no tingueren entre els seus associats familiars morts de tots els colors polítics.

Des de llavors, no han sigut pocs els satèl·lits del PP i de Vox que han arremés especialment contra l’Associació Víctimes Mortals de la Dana que presideix Rosa Álvarez i contra la presidenta de l’Associació de Víctimes de la Dana, Mariló Gradolí. La campanya d’assetjament a través de les xarxes socials ha empitjorat amb més intensitat per part de càrrecs i simpatitzants, sobretot el PP, amb motiu del funeral d’Estat en què molts familiars van traslladar a Mazón el seu enuig amb crits esquinçadors com ara “covard”, “rata” o “Mazón dimissió”, una de les claus que ha precipitat la dimissió del cap del Consell en funcions, unit a la seua compareixença en la comissió d’investigació del Congrés en què han desmuntat gran part de l’argumentari dels populars.

Un dels primers a llançar les seues crítiques ha sigut el gerent del PP de la província de València, que va dir a la responsable d’una associació: “Ai, Rosa, que poc que queda per a veure’t amb sou del PSOE. Que enganyats que tens a molts... però no a tots”. Fins i tot un assessor del president de la Generalitat, que qüestiona els testimoniatges d’Álvarez. També s’han proliferat els atacs cap a Mariló Gradolí perquè va formar part de Compromís en un municipi de l’Horta Sud, o el responsable de l’Associació de Damnificats de l’Horta Sud. Es qüestiona que les víctimes són menys víctimes si han pertangut o han treballat per a un partit polític, malgrat que per la comissió han desfilat també policies locals i bombers, que han carregat contra la gestió de la Generalitat. Han sorgit comptes de pseudomitjans que insisteixen que els representants “no són víctimes” si no han perdut directament un familiar.

Dolores, que va perdre el seu marit i els seus fills, va assegurar entre llàgrimes: “Me’ls han arrabassat per no fer les coses ben fetes els que les havien de fer. Això ho tinc més que clar, que si hagueren enviat les alarmes, els meus fills i el meu marit estarien vius. Jo no entenc de política ni de moltes coses, però sí que entenc que el senyor Mazón no va fer bé la faena”. María del Carmen Gil, que va perdre la seua sogra, va recordar que no demanen “compassió”, sinó “veritat”, i que tampoc volen “minuts de silenci”, sinó “responsabilitats”.

Rosa Álvarez, que va perdre son pare, va afirmar: “Nosaltres no parlem des del partidisme, parlem des de la pèrdua. Des del convenciment que moltes de les morts, si no totes, eren evitables”. Una les seues declaracions que més ha sollevat a la dreta i a l'extrema dreta és que les obres de canalització del barranc de Poio tan sols haguera atenuat els danys materials, però no hagueren evitat la majoria de les morts: “Eixes obres que estaven ficades en el calaix des de l'any 2021 i des de molts anys arrere d'altres legislatures i colors *polítcos, que no entraré, no *hubierar servit res més que per a pal·liar *mínimanente”.

Unes afirmacions avalades per experts que han passat per la comissió d'investigació de les Corts, com el catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de València (UPV), Félix Ramón Francés, o un dels enginyers del projecte,  Ramiro Martínez Costa, qui va afirmar que l'obra haguera reduït en un 30% els danys materials, però les pèrdues humanes tenen a veure amb les mesures de prevenció.

Cristian Lesaec Catalá, familiar de víctimes de la dana i president de l’Associació de Damnificats de l’Horta Sud, ha qualificat la gestió de l’emergència de “nefasta” i ha lamentat les decisions polítiques prèvies que hi van influir: “El 23 de novembre de 2023 el Govern valencià, amb el president Mazón, va decidir la derogació de la Unitat Valenciana d’Emergències per a estalviar-se, segons la memòria que es va presentar, 38 milions d’euros”.

Alejandro Carabal, bomber, s’ha dirigit al representant de Vox en la comissió per a recordar-li un episodi en què un portaveu del grup d’extrema dreta en les Corts, José María Llanos, va afirmar que les associacions de víctimes de la mortal dana són entitats formades per “veritables interessats”. “Ens va escopir en la cara”, ha sentenciat, “l’interés que tenim és que això no torne a passar”.