El PP i de Vox boicotegen les zones de baixes emissions en les capitals valencianes i Elx retarda les multes a 2050

El boicot al Pacte Verd Europeu, i en concret a l’aplicació de les zones de baixes emissions (ZBE), ha sigut una de les condicions imposades per Vox per a donar suport al nomenament del popular Juan Francisco Pérez Llorca com a president del Govern valencià després de la dimissió de Carlos Mazón. Una exigència que no sorprén, tenint en compte que en nombrosos ajuntaments en què governen tots dos partits han tombat la seua aplicació o l’han desvirtuada amb mesures mancades de sentit per a cobrir els objectius que persegueix.

Per exemple, en l’Ajuntament de València Vox va retirar el seu suport a l’alcaldessa del PP, María José Catalá, per a aprovar l’ordenança de regulació de la ZBE, cosa que pot implicar la pèrdua de 135 milions d’euros en inversions a la ciutat, entre altres coses per a finançar els descomptes en el bonobús de l’Empresa Municipal de Transports (EMT). Tampoc ha tingut més interés Catalá a pactar la seua aprovació amb Compromís i el PSPV, del que es desprén que el boicot forma part del pacte d’investidura de Pérez Llorca.

Un informe recent de la Sindicatura de Comptes posa xifres a tot aquest context polític i evidencia que en les grans capitals governades pel PP i per Vox (València, Castelló, Alacant i Elx) no s’ha posat en marxa, o com en el cas d’Elx, es desvirtua perquè la seua ordenança “preveu lliure accés i circulació dels vehicles sense distintiu ambiental fins al 31 de desembre de 2049”. A Alacant no ha suposat restriccions de trànsit de cap mena ni sancions.

El document adverteix d’un “retard generalitzat” en tota l’autonomia. Per a entendre la magnitud del problema, convé recordar què és exactament una ZBE. Es tracta d’una àrea delimitada dins del municipi on es restringeix l’accés dels vehicles més contaminants, amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire que respiren els seus veïns i reduir les emissions associades al trànsit. Aquesta mesura és de compliment obligat per als municipis de més de 50.000 habitants en virtut de l’article 14.3 de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica.

L’informe recorda que “la implantació de les ZBE és una obligació legal i ha de contribuir al compliment de dos objectius principals: millorar la qualitat de l’aire i mitigar el canvi climàtic” i afig: “Les mesures associades al compliment d’aquests objectius han de promoure el compliment dels objectius de qualitat acústica, l’impuls del canvi modal cap a formes de transport més sostenibles i la promoció de l’eficiència energètica en l’ús dels mitjans de transport”.

Així doncs, alerta que, “amb data 31 de març de 2025, cap dels 15 municipis fiscalitzats tenia una zona de baixes emissions en funcionament. Únicament dos (Alacant i Benidorm) havien completat tant la instal·lació dels elements essencials (senyalització, càmeres, sensors i sistema de control) com l’aprovació definitiva d’una ordenança municipal que delimita i regula la ZBE”.

Segons l'informe, a Castelló de la Plana s'han implantat mesures, però no s'ha aprovat l'ordenança; a Alcoi (PSPV-Compromís) i Elda (PSPV) estava el projecte tècnic redactat; a Sant Vicent del Raspeig (PP-Vox), Torrevieja (PP-Vox-Somia) i Vila-real (PSPV-Compromís) el projecte tècnic estava en fase de redacció; i a Orihuela (PP-Vox) i Paterna (PSPV) no s'havia iniciat cap tràmit en la data de redacció del document de la Sindicatura.