El Govern oculta sobrecostos en obres com els que el PP va usar per a finançar-se amb Gürtel i Taula
La professora de Yale Susane Rose-Ackerman desgrana en el seu llibre La corrupció i els governs que els sobrecostos en les obres públiques són l'espina dorsal de la corrupció política i empresarial. De la seua experiència en el Banc Mundial explica que era molt freqüent trobar l'eufemisme “costos excessius no justificats” per a amagar aquests paranys. I apunta: “Aquests increments de la despesa són en primer lloc un exemple de mala gestió, per la qual mai s'ofereixen responsabilitats i presumiblement tanquen un desviament de fons que és proporcional a l'increment de la despesa i a l'ampliació i durada de les obres”.
A la teoria de Rose-Ackerman li posava cara aquesta setmana Vicente Monsonís, expresident de l'Associació d'Empresaris de Construcció de Castelló. Monsonís va relatar amb tot luxe de detalls el pagament de mossegades al PP en les modificacions dels contractes d'obres públiques des de l'època d'Eduardo Zaplana. De fet, els sobrecostos servien per a abonar el 3% de comissió, encara que en ocasions i si l'obra s'extralimitava molt, la porció -de pizza, com la bateja el constructor- podria arribar fins al 30%. El fet dur d'aquesta pràctica, afegia, és que si no entraves en el joc quedaves fora del pastís de les adjudicacions públiques.
Els sobrecostos com a focus de corrupció també s'han vist durant les jornades de confessions en el judici del cas Gürtel i se segueixen investigant en el cas Taula, ambdues causes obertes per la relació entre el finançament il·legal del PP i els contractistes de la Generalitat Valenciana. Jutges, fiscals i policies cerquen contractes que en el procés de licitació es van adjudicar amb baixes temeràries per a apartar a la competència però que en l'execució van patir sobrecostos molt superiors a les baixes inicials gràcies als modificats d'obra. La corrupció feta norma.
Malgrat les confessions, els indicis i les declaracions més que evidents, el Govern de Mariano Rajoy amaga a la llum pública els sobrecostos que han patit les grans obres pagades pel Govern d'Espanya. Tanta és l'opacitat i l'obscurantisme que en aquest moment l'Executiu pledeja en l'Audiència Nacional contra el Consell de Transparència, ja que es nega a revelar els increments injustificats en els megacontractes públics com les obres de l'AVE, les construccions de ports o la inversió en carreteres.
La denúncia del Consell de Transparència -nomenat pel propi Govern- naix d'una petició d'informació d'eldiario.es. Aquest mitjà de comunicació va demanar la llista de modificacions de contractes d'obra del Ministeri de Foment per a conèixer en quins projectes es van multiplicar els costos sobre el preu d'adjudicació. El Consell de Transparència va donar la raó a aquest mitjà i assegura que la llei obliga a publicar els sobrecostos en adjudicacions d'obra pública. El Govern es va negar a acatar la resolució, la qual cosa ha acabat en un conflicte entre ambdues institucions en un contenciós-administratiu.
Ni l'alarma social generada pels casos de corrupció ni les evidències que aquestes xarxes corruptes van nàixer i van beure dels sobrecostos en les obres públiques per a pagar mossegades han servit per a incrementar-ne la transparència i la fiscalització. Ni que siga perquè l'administració de la cosa pública guanye en credibilitat.
I és que tant en els anys de bonança com en els de crisi econòmica els increments de la despesa fóra del pressupost han sigut una màxima en les obres a Espanya. Només entre el 2008 i el 2013, el Ministeri de Foment va pagar més de 10.000 milions en sobrecostos. I en molts casos les empreses que han incorregut en aquestes penalitzacions per a l'erari públic es repeteixen i, en alguns, apareixen vinculades a casos de corrupció.
Un exemple paradigmàtic és el Palau dels Arts (l'òpera de València) que va costar quatre vegades més del seu pressupost inicial, en passar dels 96 milions inicials als prop de 480 milions finals. La UTE que va realitzar les obres en 2006 estava formada per Lubasa, Cyes i Rover Alcisa. La primera empresa és propietat de Gabriel Batalla, un dels empresaris que ha confessat finançar el PP en 2007 i 2008. La segona està sent investigada en els casos Gürtel i Taula i la tercera va ser acusada per Ricardo Costa com a donant del PP en la campanya de les eleccions generals del 2008.
L'obra del traçat de l'AVE entre Madrid i Barcelona (621 quilòmetres) va eixir a concurs per 7.550 milions d'euros el 2002. Es va adjudicar a la baixa per 6.822 milions i va acabar costant 8.996 milions d'euros. Un sobrecost del 31%, segons un informe del Tribunal de Comptes. Un cas clar que les baixes del preu de licitació acaben convertint-se en sobrecostos.
La futura estació de l'AVE de la Sagrera (Barcelona) va ser licitada pel Ministeri de Foment el 2009. Vuit anys després, les obres estan sense acabar i embullades en una trama corrupta de presumptes suborns i factures unflades entre empresaris i exresponsables d'Adif. Un informe del Tribunal de Comptes ha xifrat el frau en 133 milions per sobrecostos, terminis sense complir i pagaments per treballs no realitzats.
No és l'únic cas de projectes que van multiplicar el seu cost final després d'haver sigut adjudicada l'obra: els túnels de la M-30, l'AVE a Alacant, la variant del port de Pajaress o la T4 de Barajas van ser adjudicats per un preu molt menor que el seu cost final. En el cas de la M-30, el Govern d'Alberto Ruiz Gallardón va acceptar encarir l'obra en 1.600 milions d'euros en una reunió de 25 minuts, segons va publicar eldiario.es.
