La gestió directa de l’aeroport de Castelló serà 1,2 milions d’euros a l’any més barata que amb la privatització que va impulsar el PP

Des de l’1 de novembre la gestió de l’Aeroport de Castelló, l’aeròdrom de la Generalitat que va estar anys construït i sense servei, és directa. Després de quatre anys en mans d’una concessionària per a la posada en marxa i sense complir les expectatives, l’empresa pública Aerocas ja treballa en la cerca de vols i operadors turístics que trien aquesta base per a deixar els visitants que vulguen gaudir del sol i platja d’Orpesa, Peníscola o Torreblanca o de l’interior de Vilafranca i Morella.

Com en tants argumentaris preparats per a privatitzacions impulsades pel PP, l’assumpció per part d’una concessionària de la gestió d’un servei públic com l’aeroport no costaria diners al contribuent i dispararia els vols de manera exponencial. Al cap de poc més de cinc anys, primerament Lavalin i posteriorment Edeis –del mateix grup–, han desistit de continuar amb el projecte després d’haver-se embutxacat 21 milions d’euros signats per contracte.

Per a poder recuperar el servei i no tornar a encarregar a una concessionària la gestió, l’empresa pública va encarregar dos informes externs, l’un a la consultora aèria Airia i l’altre a l’auditora Auditalis, segons revela la Sindicatura de Comptes en el seu informe de fiscalització dels comptes de l’aeroport el 2018. “En l’expedient consta un informe emés el 16 de maig de 2018 pels assessors jurídics privats que justifiquen l’interés públic en l’estalvi econòmic de la gestió directa, que quantifiquen en 1.190.000 euros, encara que no detallen el mètode de càlcul”, revela la institució fiscalitzadora.

A més, afig l’informe de la Sindicatura de Comptes, “hi ha un informe de viabilitat que data del 5 d’octubre de 2018, en el qual es conclou que resulta menys onerosa l’opció de la gestió directa, ja que es quantifica un flux diferencial de caixa positiu d’1.189.058 euros per al període 2018-2024”.

En aquest sentit, la Sindicatura sí que fa una crítica a la recuperació de la gestió pública per part d’Aerocas, perquè considera que en la memòria del 2018 “no consta cap document en què els òrgans d’administració i gestió d’Aerocas hagen aprovat i assumit les conclusions d’aquests informes”. I també dubten per la disparitat tan important en l’estalvi estimat pels dos estudis, als quals cal afegir la incertesa que suscita sobre aquests càlculs la realitat canviant del transport aeri“.

Història de la concessió

L’empresa Lavalin, propietat de la multinacional canadenca Edeis, es va fer el 2014 amb la gestió de l’aeroport i va ajudar que aterraren avions en la base castellonenca. El contracte preveia que, si no s’arribava a un mínim de passatgers, l’Administració el cobriria amb 24 milions d’euros. L’acord era per a 20 anys, però l’empresa percebia el muntant indemnitzatori en els huit primers i es donava a la multinacional la possibilitat d’eixir-se’n del compromís unilateralment.

I així ha sigut. Quan no ha acabat el sisé any i després d’anunciar-ho l’any passat, Lavalin ha marxat amb uns ingressos públics de més de 21 milions d’euros. Sense haver guanyat diners, però sense pràcticament haver-ne perdut. I els comptes de l’empresa del 2018 en són un exemple. La societat explotadora va ingressar l’any passat 4,7 milions, dels quals 3.885.180 euros van ser transferències públiques per contracte i només 758.800 euros per “serveis de vol” i 50.000 més per serveis de lloguer.

El 2017, els números van ser similars, 4,4 milions d’ingressos, dels quals 3,5 van pertànyer a pagaments públics de compensació i 763.291 euros a “serveis de vol”. Els lloguers aquell any van superar els 100.000 euros. El 2016 els pagaments de l’Administració van ser de 4,3 milions, el 2015 4,5 i el 2014, quan es va signar el contracte, 2,2 milions. El 2019 el pagament serà d’uns 2,2 milions.