L’esquerra actualitza a Castelló la carta lingüística, base de la política municipal en aquest primer mandat

Un dels elements en comú que han travessat durant la campanya electoral els discursos dels qui se situen a la dreta de l’espectre polític valencià ha sigut l’oposició frontal a una política lingüística que consideraven la punta de llança del fantasma recurrent del pancatalanisme. La revalidació en els comicis municipals del 26 de maig que ve d’un nou govern de coalició a Castelló permetria una majoria progressista que consolidaria els avenços, en matèria de normalització lingüística, que el govern del Pacte del Grau ha dut a terme durant els últims quatre anys.

En aquest sentit, la plataforma Castelló per la Llengua –formada per representants de més de vint col·lectius– aposta per l’actualització de les propostes en defensa de la igualtat lingüística en una nova “Carta Lingüística de Castelló 2019”, un document impulsat el 2015 i que ha servit com a base per a la política de normalització del Pacte. La plataforma ha convidat totes les candidatures participants en els pròxims comicis municipals a incorporar aquestes propostes en els programes respectius i a comprometre’s a adoptar-les si formen govern.

El Pacte del Grau va deixar la regidoria de Normalització Lingüística, dotada el 2015 amb un pressupost de 150 euros, a càrrec de Compromís, amb l’ara alcaldable Ignasi Garcia al capdavant, que va apujar el pressupost als 70.000 euros, aproximadament. Entre les mesures i els programes que s’han dut a terme durant aquests últims anys per a fomentar l’ús del valencià hi ha la promoció del servei gratuït del Voluntariat pel Valencià o l’oferta gratuïta de cursos de valencià impartits per Escola Valenciana. No obstant això, la mesura més polèmica adoptada pel govern del Grau ha sigut l’adopció del topònim únic en valencià per a la ciutat de la Plana.

La mesura, aprovada en corporació al març –amb el vistiplau de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua–, va oferir munició durant uns quants mesos a una oposició disposada a traure com més rèdit millor del conflicte català. L’ara alcaldable popular, Begoña Carrasco, atribuïa llavors la decisió a un presumpte contagi “del que passa a Catalunya”, a causa de la proximitat territorial, i no va dubtar a assenyalar d’independentista “la meitat del nostre govern municipal”.

Per contra, des de Castelló per la Llengua consideren que la mesura suposa “un benefici col·lectiu”. La representant de la plataforma, Maria Nebot, ha expressat que “en la realitat multilingüe i multicultural actual de Castelló, el valencià continua estant en una situació de desigualtat; i els drets dels valencianoparlants no sempre són respectats”. És per això que des de la plataforma animen el futur consistori a promoure l’ús social del valencià “si volem caminar cap a una igualtat lingüística efectiva”. La Carta Lingüística aprofundeix en aquest sentit i cerca el compromís dels partits polítics per a adherir-se a la iniciativa, tal com ja ha fet el Pacte del Grau.

Al llarg de díhuit propostes, centrades en set àmbits diferents, la Carta aporta possibles vies d’acció en matèries que van des de l’organització de l’Administració municipal fins a la polèmica toponímia, passant també pels mitjans de comunicació, l’educació o les festes. Entre algunes d’aquestes propostes, la plataforma advoca per incentivar amb ajudes econòmiques les empreses que utilitzen el valencià normatiu en l’elaboració dels seus productes o promoure de manera activa els mitjans locals que empren el valencià.

Per a la portaveu de Castelló per la Llengua, Maria Nebot, la llengua hauria de ser un element cultural amb valor propi en la societat i pensa que hauria de situar-se fora del conflicte polític. “Des de la plataforma no entenem la llengua com un motiu de conflicte social o polític, sinó com un element de cohesió social. La proposta la llancem a tots els partits i entenem que entra dins de l’estratègia política de cadascú el fet d’entendre-ho com una cosa constructiva o no”, afirma Nebot.

En aquest sentit, aposten per mantindre una comissió formada per representants de l’Ajuntament, els partits signants de la Carta i per representants de la societat civil, per a dur a terme un seguiment dels avenços. A més, tal com ja es va fer amb les promeses del Pacte del Grau, la comissió podrà avaluar el compliment dels compromisos adoptats, amb l’objectiu de replantejar-los o millorar-ne la idea amb vista al futur.

El fantasma del pancatalanisme

Un resultat electoral favorable per als populars de Begoña Carrasco, que sembla que haja recuperat per al PP la simpatia de l’expresident Carlos Fabra –que ha estat picant l’ullet a Vox durant els últims mesos–, suposaria un colp ben dur per a un govern del Grau a què les enquestes no concedeixen una majoria àmplia. La mirada dels populars, abans de la campanya i durant, fa mesos que està fixada en alguns dels avenços en matèria de normalització lingüística afavorits pel Pacte del Grau i que els populars consideren concessions al pancatalanisme.

Tot i que, després del resultat de les eleccions generals, Vox sembla haver perdut el seu momentum, una entrada forta a l’Ajuntament podria acabar fent caure la balança del costat d’un pacte a l’andalusa. Per a Ciutadans, que fa quatre anys sí que es van apuntar a un programa de voluntariat lingüístic d’Escola Valenciana, la normalització lingüística és ara un objectiu a batre. A les Illes Balears, a l’abril, la formació taronja donava suport a l’enviament d’una carta a la UNESCO per a fer desaparéixer “la imposició lingüística” que “l’independentisme català” practica a les illes.

Caldrà veure les conseqüències electorals que per a la candidatura de Ciutadans a Castelló tenen les guerres internes en què estan immersos en els últims mesos. Alguns components de la llista oficialista, els més mal parats davant d’una agrupació local que ha aconseguit el control, demanaven aquesta setmana a Rivera que no permetera “un dels escàndols més importants que es recorden en la nostra democràcia en matèria electoral: ”el canviàs de Castelló“.