Cinqué judici del cas Taula: el finançament en B del PP de Rita Barberá, en el banc dels acusats

El judici per la peça separada A del cas Taula arranca dimarts davant la secció segona de l’Audiència Provincial de València. En el banc dels acusats s’asseuen Alfonso Grau, ex-vicealcalde de València durant el mandat de Barberá, i Mari Carmen García Fuster, exsecretària del grup municipal popular, pel presumpte finançament en B de les campanyes del PP el 2007 i el 2011. Estaran acompanyats per José Salinas, de la Fundació Turisme València Oficina de Congressos, i Juan Eduardo Santón, de la Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Innovació Urbana i l’Economia del Coneixement. El tribunal ha preparat un calendari de 12 sessions que inclou la declaració dels investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil encarregats de les perquisicions i de l’interventor de l’Estat adscrit a la Fiscalia Anticorrupció que va analitzar els comptes del PP de Barberá.

Es tracta del cinqué judici de la macrocausa després de les vistes corresponents a la peça J (amb Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners’, condemnat a quasi huit anys de presó); a la peça D (amb sentència absolutòria); a la peça B (que va condemnar Alfonso Rus a cinc anys de presó), i a la peça K (l’enjudiciament de la qual es va suspendre el novembre passat).

La peça separada A del cas Taula incloïa un centenar de càrrecs del PP de València, entre regidors i assessors, pel seu pretés paper en el blanqueig de fons per a la campanya electoral del 2015 mitjançant la tècnica del barrufeig. No obstant això, una interlocutòria polèmica, dictada per la secció quarta de l’Audiència Provincial de València i amb un contundent vot particular de la magistrada Clara Bayarri, va tombar el gros de la causa.

Així doncs, en el banc dels acusats s’asseuran finalment quatre acusats pel que fa al presumpte finançament en B de les campanyes electorals de Rita Barberá el 2007 i el 2011. Alfonso Grau ja va ser condemnat per suborn i és un dels principals investigats del cas Azud.

La investigació de la peça A es va iniciar arran de la confessió de l’assessor popular Jesús Gordillo, que va aportar documentació a l’UCO sobre l’entramat de Laterne, del difunt empresari Vicente Sáez. Gordillo va confirmar que només en la campanya del 2007, una sèrie d’empreses pantalla vinculades al grup Laterne va rebre 2,6 milions d’euros. Els fons provenien d’empreses contractistes de l’Ajuntament de València.

Entre altres despeses, una de les firmes de Laterne va pagar 233.401 euros per a un míting de Mariano Rajoy a València, que en la documentació apareix anotat com a “M. Rajoy”.

La instrucció del cas Taula va descobrir que el PP de Rita Barberá manejava un compte en B, la comptabilitat del qual des del 1995 estava manuscrita en una llibreta de María del Carmen García Fuster, secretària del grup i persona de la màxima confiança de Rita Barberá. Un compte “descontrolat i, en gran manera, opac”, segons va apuntar el jutge instructor.

Diners de contractistes

En la campanya del 2007, els fons manejats a través de l’entramat de Laterne van superar “amb seguretat i àmpliament” un milió d’euros i van poder “superar la cota” de dos milions, segons les perquisicions de l’UCO.

Entre les empreses que van aportar fons, tal com detalla la documentació entregada per Gordillo, figuren Secopsa, Agricultores de la Vega de Valencia, Lubasa, Pavasal, Luján o el Grupo Rover Alcisa. En el cas de Secopsa (només entre el 2006 i el 2008 va obtindre quasi 100 milions d’euros en adjudicacions del consistori), la firma aportava a Laterne “tots els anys quantitats redones, sense cap justificació contractual”, segons l’instructor de la causa.

En la campanya electoral del 2011, una vegada desapareguda Laterne, el PP de València va recórrer a un altre pretés entramat empresarial. La formació que liderava Rita Barberá “va dur a terme una despesa molt superior a la del partit a escala provincial”, obviant a més la normativa electoral en matèria de finançament, segons va concloure la instrucció.