Les Corts Valencianes deroguen la llei Cotino que subvencionava organitzacions antiavortistes
Les Corts Valencianes han aprovat aquest dijous la derogació de la Llei de protecció de la maternitat. La norma, coneguda com a llei Cotino pel cognom de l’impulsor, va ser presentada en les Corts Valencianes com a iniciativa legislativa popular amb prop de 80.000 signatures el 2009. Juan Cotino –hui imputat en la trama Gürtel– era llavors conseller de Benestar Social i va plantejar aquesta mesura com una manera de “protegir el dret a la vida mentre es va formant” i “evitar el desemparament social que, de vegades, pateix la dona embarassada i la creació d’una xarxa que done cobertura i suport a aquestes dones”, com diu el preàmbul.
Aquest text es va interpretar com una resposta a la llei de l’avortament que preparava el govern socialista de Zapatero (una llei de terminis) i un estratagema del PP per a acontentar els sectors més conservadors i reaccionaris.
Entre les línies de la llei Cotino es va introduir que el fill no nascut podria computar com a membre de la família a l’hora de rebre ajudes com les d’escolarització i incloïa la creació de centres d’atenció per a les mares. Això, segons l’oposició, volia crear una xarxa de voluntariat.
En el text de protecció a la maternitat no es parla ni d’avortament, ni d’anticonceptius, ni de relacions sexuals de risc o segures. De fet, la paraula “sexe” o “sexual” no figura en l’articulat més que en un punt: “La dona menor d’edat tindrà dret a (...) f. formació afectivosexual”.
Basant-se en aquesta norma, es van atorgar més d’1 milió d’euros en subvencions a organitzacions antiavortistes com les Siervas de la Pasión, segons ha denunciat la diputada del PSPV-PSOE, Rosa Mustafá, que ha assenyalat que tampoc no es van prestar de manera directa a les dones embarassades.
El PP ha recuperat el to que emprava Alberto Ruiz Gallardón quan impulsava la seua fracassada llei de l’avortament per a defensar la norma que han derogat ara les Corts Valencianes. A parer de la diputada Blanca Garrigues, “una dona que decideix continuar l’embaràs malgrat les dificultats econòmiques és una heroïna”. “O és que no tenen dret a ser mares?”, ha preguntat la parlamentària, que ha retret que l’executiu valencià “ha vingut a rescatar persones, però amb les seues decisions fa tot al contrari, sobretot amb els més vulnerables”.
Des de Podem, Llum Quiñonero ha assenyalat: “Aquesta norma hauria estat extraordinària per al segle xix; en el xxi les dones reclamem participar en igualtat de condicions en la societat”. “La maternitat és més que el període del part, que el de lactància; aquesta llei es dirigeix a les dones en situació precària” i a les que les institucions “dissuadien” d’avortar, ha afegit.
La representant de Compromís, Cristina Rodríguez, ha qualificat la norma d’un text “sense cap ni peus”, una obra de màrqueting amb “un nom preciós”. “Són vostés uns genis de la publicitat enganyosa”, ha indicat al PP.
D’altra banda, des de Ciutadans, la diputada Mari Carmen Sánchez ha considerat més útil que, en compte de derogar la norma, se n’hagueren dut a terme modificacions. “En el text d’aquesta llei no hem vist que s’incite a impedir o a coartar” l’avortament, ha indicat Sánchez, que ha precisat que, no obstant això, “una altra cosa és l’ús o la implantació que s’haja pogut fer d’aquesta llei”, en què es tutoritzava les dones des de les institucions.