Quarantena a la intempèrie: la crisi del coronavirus per als que no tenen casa on confinar-se

Emilia Nácher és infermera i, des de fa dos anys, ix cada dimarts i dijous juntament amb més voluntaris de l’associació Ananda Maitreya a repartir menjar per a persones en situació de carrer a València. Rutina que, malgrat l’estat d’emergència sanitària provocada pel COVID-19, continua fent amb la condició d’atendre desenes de persones que encara romanen sense una casa on poder confinar-se.

“Normalment som huit o nou entitats per a donar de sopar a unes 300 persones sensesostre a València, però, per motius obvis del coronavirus, tenen por i no estan eixint i ara només ens hem quedat dues associacions”, explica minuts abans de les 20.00 hores de dimecres, moment d’anar a repartir entrepans.

Fa més d’una setmana, quan va començar el confinament, va decidir eixir totes les nits juntament amb Amigos de la Calle per pal·liar la falta de voluntàries. Segons denuncia, cada nit que ha eixit, s’ha trobat amb desenes de persones que continuen al carrer sense cap mena d’assistència ni protecció de màscares o guants per no contagiar-se i sense poder confinar-se en una casa. “Estan al carrer amuntegats i estem molt preocupats. Si no s’ha d’eixir de casa, per què hi ha persones dormint al carrer?”, es pregunta aquesta infermera valenciana.

En un vídeo compartit en les xarxes socials i gravat per ella, es mostren testimoniatges en primera persona de casos extremadament vulnerables que, hui dia, continuen als carrers de València.

Entre els relats està el de Sara, una dona embarassada de tres mesos, amb problemes del cor i amb asma, que assegura haver sol·licitat ajuda el matí de dimecres en el Centre d’Atenció a l’Immigrant (CAI) i en el Centre Municipal d’Atenció a Persones sense Sostre (CAST, per la sigla en castellà). En cap dels dos centres van poder donar-li una solució i tampoc una alternativa residencial ni més informació sobre aquest tema, per la qual cosa la nit d’ahir també va dormir al carrer.

Segons Nácher, l’associació té el permís de Serveis Socials de l’Ajuntament de València per a dur a terme aquesta tasca de voluntariat al carrer i, “teòricament”, han de treballar en coordinació. “Ens van dir que la gent sensesostre havia d’anar al CAST, a les 8.00 del matí, perquè els donaren lloc per a dormir, però aquest matí hi han anat i els han dit que no hi ha lloc”, afirma.

A més, afig que “ara mateix” hi ha una trentena de persones al Jardí de les Hespèrides, prop del Jardí Botànic, i un altre grup en el llit vell del riu Túria, llocs en què habitualment hi ha grups grans de persones en situació de carrer. “Jo soc infermera, tinc ganes de treballar, però no puc abandonar-ne uns per a treballar amb uns altres, igual de persones són les unes que les altres”, explica.

Entre els casos que visibilitza el vídeo gravat davant del CAI –en què es veuen tendes de campanya–, està el de José Antonio, malalt crònic amb minusvalidesa. O els casos de dos joves marroquins que també van acudir al CAI i els van dir que no quedaven places (una resposta habitual) i tampoc els van oferir una alternativa. I el testimoniatge d’Aurelio, en situació de carrer des de fa 16 anys i també amb minusvalidesa.

De moment, com cada nit, els voluntaris continuaran repartint menjar per a les persones sensellar, i seran testimonis del seu desemparament i sol·licitaran urgentment que totes les persones sensesostre tinguen una habitació en què poder refugiar-se.