Diego Zaragozí, alcalde d'Altea: “Els serveis que no paga la taxa turística els ha de pagar el veí”

Diego Zaragozí és alcalde d'Altea des de 2023 per Compromís, però aquesta formació governa la localitat de la Marina Baixa des de 2015. Amb l'actual període polític que va suposar una onada de la dreta del PP, Altea s'ha convertit en el principal referent de la formació valencianista a les comarques alacantines. Zaragozí explica que “en la vida real sóc comerciant”, un sector molt vinculat al turisme i també als residents, una combinació que s'ha de saber gestionar per encaixar l'economia amb la qualitat de vida, i més en una localitat que viu amb esperit de poble a l'ombra dels gratacels de la veïna Benidorm.

Altea és un municipi eminentment turístic, i amb un nucli urbà molt a prop de la costa. Açò afecta l'habitatge, i l'Ajuntament ha hagut de posar fre als pisos turístics. Com s'ha fet?

Altea no pot tindre el 17 o el 20% dels pisos destinats a viure persones llogats setmanalment per a turistes, perquè si no la gent que vivim ací no tindríem lloc. Un altre problema és l'encariment de preus: jo, si compre un cotxe per a fer de taxi, segurament em costarà més que si és un cotxe per a ús particular. El fet que es puga especular amb la revalorització dels pisos per una qüestió exclusivament de negoci fa molt difícil, per no dir impossible, que la gent es compre un pis. Però un altre problema és la massificació: Altea té la grandària que té. Moltes vegades ens pregunten per què no fem més aparcaments, un aparcament per a 2.000 cotxes més, que vinguen 4.000 persones més... I on sopen? On dormen? Per on caminen? A Altea vàrem arribar a un punt en què prenguérem la decisió, per evitar allò de la turismefòbia, que havíem de poder continuar vivint.

I com s'encaixa aquesta política amb el creixement econòmic?

Nosaltres tenim molt de resident estranger establert de manera permanent. Açò ha generat una economia de gent que viu bé, contractant jardiners, comprant un cotxe al poble, anant a les botigues, a la carnisseria... una gent amb poder adquisitiu alt que viu amb nosaltres i fa millorar la qualitat de vida. Però els visitants turístics normalment només donen beneficis a un sector molt concret, el de l'hostaleria. I quin tipus de treball estan donant? Normalment un treball precari. Tot açò ve perquè si a eixos 1.500-2.000 residents estrangers els incomodes, tant els veïns com els turistes, se'n van. Per això no es pot permetre que tot el poble siga un parc temàtic turístic. Hi ha llocs on certes zones s'han reviscolat gràcies al turisme, però hi ha altres zones residencials on causen més problemes.

Llavors, es limita més el pis turístic per zones que de forma general?

Sí, s'han agafat diferents paràmetres per zonificar el poble: la quantitat de gent que hi viu habitualment, la quantitat de pisos turístics i l'espai disponible. Segons les xifres de cada zona es donen llicències o no. Entenem que hi ha zones més vulnerables i d'altres més vacacionals i de segona residència. La idea és evitar que on viu la gent de forma permanent hi haja més pisos turístics.

No tenim constància que s'haja fet cap tipus d'inspecció més enllà de les que s'han fet des de les webs. Nosaltres tampoc tenim possibilitats de fer aquestes inspeccions. Però mercat negre sempre n’hi haurà.

Altea ha sigut un ajuntament que s'ha posicionat a favor de la taxa turística. Ha sigut una oportunitat perduda en l'etapa del 'boom' turístic?

Nosaltres sempre ens hem posicionat a favor de la taxa turística i en contra dels que diuen que seria perjudicial. Jo no sé què li pot perjudicar a un tipus d'oferta turística com la de Benidorm, que busca un preu molt barat amb hotels tot inclòs, perquè hi ha més competidors. Però a Altea no li perjudicaria. Pensem que és una oportunitat perduda perquè els nostres càlculs són de recaptar 2 milions d'euros a l'any, sense excessos d’anar als preus més alts. Amb 2 milions podem pagar el socorrisme, els reforços de neteja i totes les necessitats que genera el turisme. Tenim despeses més grans que altres municipis per culpa del turisme: el que no paga la taxa turística ho ha de pagar el veí pujant-li l'IBI. Però, sobretot, volem l'equilibri, que la gent puga conviure.

Els serveis i abastiments com han afectat el turisme? Com és el cas de les restriccions d’aigua que s'han hagut de fer en algun moment?

En principi, a l'estiu no tenim problemes d'abastiment perquè ens subministra la dessaladora de Mutxamel. Però el problema està a la part de la serra que no està connectada a la xarxa comuna: s'abasteixen de pous, i aquests són limitats. Quan es baixa d'un mínim és quan entrem en perill i marquem els topalls de sequera. També estem fent obres per solventar-ho. Però la gent és conscient del problema.

Quins són els principals problemes que li pot plantejar a Altea la nova Llei de Costes que ha aprovat la Generalitat?

Tenim un Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), que per cert està aturat a València, amb el qual som molt proteccionistes. S'alliberen de la construcció milions de metres quadrats de costa verge. Entenem que el mal que està fet, doncs està fet; volem protegir el poc litoral verge que queda i també retrocedir en la zona urbana de la costa, com ja ha fet el Ministeri. No estem contra la construcció, però s'ha de veure l'economia també a través de la reforma. Altea ha de créixer, però no de forma infinita. La nova Llei de Costes és interessada: tornem als anys en què la terra es mesurava pels pisos que es podien construir. És una llei especulativa i de negoci pur i dur.

En els últims 40 anys Altea ha duplicat la població i ara un terç és d'origen estranger. Com es gestionen aquests canvis?

La convivència és bona. Ara estem al voltant de 24.000 habitants censats, el que vol dir que en tindrem uns 28.000. Però amb l'espai i les infraestructures que tenim, no cap molta més gent. Vull dir que si tot el terme municipal és susceptible de ser edificat, ens podem plantar en 15 anys amb 40.000 habitants, i no hi cabem. La nostra comarca està començant a estar saturada i plena, i hem de ser conscients que hem de buscar alternatives que ens permeten viure que no siguen exclusivament la construcció i el turisme.

En aquesta zona valencianoparlant amb tanta varietat d'orígens, com està el tema del valencià?

Jo crec que a Altea té bona salut, dins la preocupació general. Però moltes vegades t'adones que potser només és un terç de la població. Un altre terç és d'origen estranger i l'altre terç és de la resta de l'Estat espanyol. El valencià té una vida social bona: a Altea totes les festes es fan en valencià, i la gent entén com a normal que siga així. El 90% del ple es fa en valencià.

Dins la política de partit, Altea s'ha convertit en un referent a les comarques d'Alacant. Com assumeix aquest paper?

Jo era molt optimista amb la teoria de la taca d'oli: fer bé les coses i que s'escampe. Fa ja 10 anys que governem Altea i crec que hem fet bones polítiques, i el poble ha progressat. A més, la gent ens ho diu. Crec que ara ens fan més cas i tinc bona relació amb els altres dirigents, que també és més fàcil en un partit xicotet. Però Compromís té molts àmbits d’actuació i moltes discussions internes. El món LGTBI s'identifica molt amb Compromís, evidentment el valencianisme, però també les polítiques progressistes. Hem de ser realistes i conscients de la pluralitat en què vivim, i hem d'arribar a la gent que viu a l'esquerra del PSPV. Però jo dic sovint que som progressistes i conservadors alhora: progressistes perquè busquem la millora de la majoria de la gent, i conservadors perquè volem conservar costums, llengua, territori i recuperar uns privilegis que ja no tenim. Crec que som una alternativa de govern real, però ens falta eixe escaló per estar d’igual a igual amb el PSOE, perquè ara mateix no podem pactar amb el PP, i a la seua dreta, menys encara.

Com pot arribar Compromís més al sud, a comarques com el Baix Segura o el Baix Vinalopó?

Crec que s'ha d'arribar a través de les polítiques, però tampoc necessitem anar ensenyant la bandereta. Tots tenen clar que som valencians. Hem de tenir clar que som l'opció progressista, més tolerant i més propera —perquè sabem quins són realment els problemes d’Elda o d’Elx i les seues indústries—, perquè sembla que Compromís només és llengua i terra. Som gent que sap gestionar l'economia. Sí, som els de l’LGTBI, els de la igualtat, els del valencianisme... però també sabem gestionar. Hem de dir a la gent que sabem com podria progressar el país i no dependre només del turisme. Hem d’apostar també per la indústria tecnològica: ací poden vindre grans empreses.