Una empresa pantalla del PP de València va pagar un míting de Rajoy per a encimbellar Rita Barberá

La documentació aportada als investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil per l’exassessor del PP Jesús Gordillo revela els tripijocs del partit amb el seu instrument local per a alimentar-se de fons en B. Les empreses contractistes de l’Ajuntament de València unflaven el grup Laterne, del difunt Vicente Sáez, que al seu torn abonava les despeses dels sumptuosos actes electorals dels populars. És el cas d’un míting d’un tal “M. Rajoy”, una anotació idèntica a la dels ‘papers de Bárcenas’, a València per a presentar Rita Barberá com a candidata a les eleccions municipals i autonòmiques del 2007. 

Les anotacions comptables de la firma Laterne Product Council SL, en l’ull de l’huracà de la peça A del cas Taula, reflecteixen la despesa de 233.401 euros en l’acte electoral, segons figura en el sumari. El pagament de l’acte va unificar dues vies de finançament presumptament il·legal: l’empresa Orange Market de la trama Gürtel i l’eina que aportava fons en B al PP de València.

La interlocutòria de procediment abreujat dictada pel titular del Jutjat d’Instrucció número 18 de València revela els “procediments clandestins” del PP de València per a finançar les seues campanyes electorals. “Va ser un sobrefinançament articulat exclusivament en l’àmbit local del partit que, no s’ha d’oblidar, es confonia plenament amb l’activitat política i econòmica del grup municipal del Partit Popular”, diu la interlocutòria. 

Les perquisicions es van iniciar gràcies a la documentació aportada per l’assessor popular Jesús Gordillo, una persona de la màxima confiança del vicealcalde llavors Alfonso Grau. El jutge situa Grau com el “recaptador” dels fons “sostrets a la regularitat i la transparència comptable”, mentre que a María del Carmen García Fuster, responsable del grup municipal i persona de la màxima confiança de Rita Barberá, li endossa el paper d’administradora dels diners en B. 

Alfonso Grau, que roman a la presó, és l’últim dels investigats en el marc del cas Azud, un sumari encara secret sobre la presumpta corrupció en l’urbanisme de l’era de Rita Barberá. De fet, en la declaració de Gordillo, apareix el protagonista de la trama Azud: l’advocat José María Corbín, marit de la germana i cap de gabinet de Rita Barberá. Corbín, segons va declarar l’assessor, era el lletrat d’una filial de Laterne que cobrava 150.000 euros als empresaris per “intentar repartir-se el mercat” d’adjudicacions públiques. 

El jutge del cas Taula considera que hi ha prou indicis per a processar Grau pels presumptes delictes de malversació de cabals públics i de suborn impropi. Els investigats Juan Eduardo Santón i José Salinas, responsables respectivament d’una empresa municipal i d’una fundació pública, serien cooperadors necessaris o, subsidiàriament, còmplices del presumpte delicte de malversació.

El jutge també ha decidit que es reòbriguen les actuacions contra l’exdiputat autonòmic Miguel Domínguez que se seguien en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV), pel fet d’estar aforat en el seu moment. 

La peça A del cas Taula

La documentació aportada per Gordillo va permetre als investigadors de l’UCO estirar el fil per confirmar la comptabilitat paral·lela i clandestina del PP de València. Els agents de la Guàrdia Civil van intervindre durant el registre al grup municipal del PP unes llibretes de María del Carmen García Fuster que reflecteixen la comptabilitat des del 1995, data en què Rita Barberá inicia els seus 24 anys al capdavant de l’alcaldia. No obstant això, com que ha prescrit, la investigació només es remunta a tres campanyes electorals des del 2007. 

La peça A del cas Taula retrata les tres campanyes electorals del PP de València sota sospita. En la de 2007, el partit (processat com a persona jurídica) va recórrer a l’entramat de Laterne; el 2011, l’encarregada de la campanya va ser l’empresa Trasgos, mentre que el 2015 els regidors i assessors de la formació conservadora van ser enxampats utilitzant el mètode de presumpte blanqueig conegut com a barrufeig. Els 49 excàrrecs processats van ingressar una aportació de 1.000 euros que després se’ls va retornar amb dos bitllets de 500. “Un fet plenament acreditat i reconegut”, assegura la interlocutòria. 

Alguns dels treballadors del grup municipal es van negar a participar en l’operativa, perquè s’oloraven que no era legal. Una de les assessores va declarar que l’assessor Luis Salom li havia assegurat que el grup municipal “tenia feixos de diners en efectiu”.