“Estem sotmesos a una burocràcia brutal perquè s’ha adoptat el principi que som corruptes per naturalesa”

El socialista Toni Gaspar, alcalde de Faura, a la comarca del Camp de Morvedre, presideix la Diputació de València des de la dimissió el juliol del 2018 del seu llavors company de partit Jorge Rodríguez, alcalde d’Ontinyent, imputat en una investigació judicial per contractes d’alta direcció en l’empresa pública Divalterra. En aquest segon mandat, Gaspar torna a situar-se al capdavant d’un equip de govern amb Compromís, però emfatitza que la majoria de les votacions acaben fent-se per una majoria ben àmplia i, en alguns casos, per unanimitat.

Fer costat als ajuntaments ha sigut la prioritat de la corporació provincial durant la crisi causada per la pandèmia del coronovirus. L’entrevista té lloc a la sala de plens de la institució per a mantindre la distància física que recomanen els responsables de salut pública.

Com ha afrontat la Diputació de València la crisi per la COVID-19?

Ha sigut una crisi sanitària i nosaltres, que no tenim atribucions en Sanitat, no hem tingut l’estrés que han pogut patir la Generalitat Valenciana o el Govern de l’Estat. Ara bé, com a Administració local que som, com a alcaldes, la nostra porta és la primera que s’obri, fet que implica un altre estrés. Com a Diputació, hem procurat estar al costat dels ajuntaments d’una manera molt discreta que, fins i tot, algú ha arribat a criticar pel seu “perfil baix”. La veritat és que hem sigut els primers a fer arribar material i recursos als ajuntaments. Hi ha gent acostumada al fet que la política siga pur espectacle i pur teatre, però el meu perfil no és d’espectacle ni de teatre, sinó d’acció. I l’acció no està renyida amb la discreció. La discreció està bé sempre, però molt més ho estava en les primeres setmanes, quan hi havia gent patint i perdent la vida.

La meua preocupació des del minut u no era el dia a dia després del 14 de març, sinó quan començaren a alçar-se les restriccions. Vam començar a treballar molt en el post. Les primeres mesures d’algunes institucions van ser les nostres. A l’abril ja estaven les mesures de la Diputació damunt la taula. La institució té 500 milions d’euros de pressupost i a l’abril ja havíem injectat 200 milions als ajuntaments.

Els ajuntaments, com que van haver d’endarrerir taxes i altres ingressos mentre feien despeses d’emergència, han patit problemes de liquiditat?

Dels que hi ha en la Diputació, cap. Dels 266 municipis, més de 180 tenen delegada la gestió de tributs en la Diputació. Nosaltres administrem el calendari de tributs i l’IBI; per exemple, aquest últim impost, que estava previst cobrar-lo ara, l’hem passat a l’octubre i al novembre. Això vol dir que els veïns no el pagaran fins llavors, però la Diputació sí que ha ingressat els diners als ajuntaments. Per això no ho han notat. Van cobrant com si no haguera passat res. Per què? Perquè la Diputació està en una situació bona i té tresoreria. Així que els ajuntaments que tenen la recaptació delegada no han notat absolutament res. Els que no la tenen, no sé com ho deuen haver fet.

Tenen previst algun pla d’inversions post-COVID per a animar l’economia?

El nostre pla d’inversions és de 140 milions d’euros. Des del principi, teníem una convicció: que els diners, si no estan en l’economia, no serveixen de res. I que, a més, a força de plans i de burocràcia no serveixen massa. Abans de la pandèmia ja ho havíem simplificat bastant. La meua obsessió és la burocràcia, que està renyida amb tot. I lamentablement estem sotmesos a una burocràcia brutal, perquè s’ha adoptat el principi que som corruptes per naturalesa. Per a agafar l’individu corrupte es posen moltíssimes traves a tots. Per a evitar les persones corruptes, que són la minoria, acabes posant traves a tots els altres. Això és el que s’ha aconseguit amb la Llei de contractes… que està molt bé, perquè cal perseguir la gent que fa les coses malament, però no es pot castigar la gent que les fa bé. I hem aconseguit, al final, que no isca res, que l’Administració estiga paralitzada. Buscant la gent corrupta penalitzem que es puguen fer coses bé. Hauria d’haver-hi un terme mitjà.

Des de principis d’any, la Diputació ha començat a eliminar nombroses línies i procediments per a simplificar. Tingueu en compte que un plec de contractació, i cal fer plecs de contractació per a tot, pot costar de huit a nou mesos.

Però amb la declaració d’emergència sí que s’han pogut tramitar més ràpidament…

I també està mal fet, sembla. Tot són titulars que diuen que s’han pagat tants diners o quants diners pel procediment d’emergència. En posaré un exemple molt significatiu. A la fi de febrer, quan ja començava a plantejar-se el tema de les màscares, me’n vaig anar al servei de contractació per veure si compràvem, què en sé jo, 100.000 màscares per si de cas feien falta. Llavors tenien un preu més normal, però el servei de contractació em va contestar que calia fer un plec. I quan estarien? Al juny. No em servia. Alternativa? Comprem blocs de màscares i potser t’imputaran per fraccionament de contractes i eixiràs en els diaris. Conclusió, no es podien comprar màscares fins que el Govern no va declarar l’estat d’alarma i ho va permetre mitjançant contractes d’emergència. Llavors vam comprar màscares, les primeres que van arribar als pobles. Això sí, el preu va ser molt superior. I encara hi ha gent que critica que ho estem fent tot per contracte d’emergència.

Han arribat a algun acord per a col·laborar amb la Generalitat Valenciana?

No hi hem arribat a cap acord. No tenim res en el pressupost per a la Generalitat. Ara el que passa és que la Generalitat ha posat 20 milions per als ajuntaments en el fons de cooperació i nosaltres teníem previstos afegir-hi 40 milions, però al final n’hem posat 60. Vam dir que hi col·laboraríem amb els nostres romanents i els estem fent servir per a ajudar els ajuntaments.

Què pensa de la reclamació dels ajuntaments perquè el Govern els deixe gastar els seus romanents, els diners de superàvit d’exercicis anteriors?

És una reclamació que fem contínuament els ajuntaments, la Federació Espanyola de Municipis i la Federació Valenciana de Municipis. Està damunt la taula del Govern de l’Estat.

I per què pensa que el Govern no ho permet?

Es tracta de 28.000 milions d’euros, que estan immobilitzats i que, per exemple quan has de negociar a Europa, computen com a actius del Regne d’Espanya. Els mercats internacionals no entenen de romanents ni d’ajuntaments, entenen del deute d’Espanya.

Entén, llavors, que no es permeta usar els romanents?

Entenc que en aquest moment de negociació amb Europa facen servir, supose, aquest argument. Quan tot estiga negociat amb Europa, serà una altra cosa. Supose que va per ací. No és una qüestió de centralisme. Per a un inversor internacional tot entra en el mateix sac i algú ha de tindre en compte totes aquestes coses. La realitat és molt polièdrica. Ara bé, com a ajuntament i com a Diputació, què vull? Que em deixen gastar, òbviament. I lluitaré perquè m’ho deixen gastar. Però simplificar aquestes coses, com molt sovint es fa en política, per a fer la piulada del dia, em sembla que no està bé.

En quina situació està l’empresa Divalterra? Volen unificar-la amb el Patronat de Turisme?

No, el que mirem de fer és traure-li la forma mercantil, que deixe de ser una societat anònima. El procés se situa en el moment d’escollir si es converteix en un organisme autònom o en una entitat pública. Evidentment, si es decideix que siga un organisme autònom, el Patronat de Turisme també ho és. Si es decideix que siga una entitat pública empresarial local, serà una mena d’organisme autònom que podrà facturar. No té molt de sentit. Tot hauria de quedar englobat en el mateix. El que tenim clar és que hui no ha de ser una empresa mercantil. Parle de hui dia. Potser, quan la van crear, l’any 1989, sí que tenia sentit. Hui no. És el mateix que passa en la Generalitat Valenciana. L’altre dia vam saber que Vaersa i l’Epsar deixaran de ser mercantils i esdevindran ens de dret públic.

Els brigadistes continuaran en aquest ens nou?

La tasca dels brigadistes és la prevenció. Ara la fan a través d’una mercantil, però la continuaran fent per mitjà de la figura jurídica que corresponga, perquè es tracta d’una obligació nostra. Divalterra, l’antiga Imelsa, té sobretot aquesta funció, que és la que fa pràcticament al 95%. Tot el que s’hi va afegir, i que ha comportat tots els disgustos del món, és una altra cosa. Però el seu objecte social és el que és. És una obligació de la Diputació prestar aquest servei i es continuarà prestant.

Va ser un error no fer aquesta operació a l’inici del mandat passat, després del que va passar amb el PP i abans que es produïra el cas Alqueria?

Mirar cap arrere no m’agrada. L’encert és fer-ho ara. Estem arribant a fer-ho... i a fer-ho per unanimitat.

Ho han pactat amb l’oposició?

És un esforç anar tots agafats de la mà en aquesta transformació. Mirar cap arrere no m’interessa. I no soc ningú per a jutjar. He fet el que pensava quan aquesta possibilitat ha estat entre les meues responsabilitats.

En el seu moment les diputacions van cedir a la Generalitat Valenciana les seues competències en sanitat...

Els en vam cedir la gestió.

Bé, mitjançant un consorci.

Però encara en tenim les competències, perquè rebem els diners del Ministeri.

Però s’ha parlat molt de fer alguna cosa semblant amb les competències de cultura i passar el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) o la Institució Alfons el Magnànim a la Generalitat, com ho veu vosté?

En això soc molt pragmàtic. Que exercisca les competències la institució que les puga exercir millor. Sense cap problema. La qüestió és que no n’hi haja dues que exercisquen les mateixes competències, perquè sense voler es generen problemes i es balafien els diners.

Llavors està disposat a cedir el MuVIM i el Magnànim?

Els diners són de la gent i hi ha institucions per a regular-los. Però cal resoldre l’entramat. I és complicat perquè, si només fora un edifici, es resoldria de seguida. Qui té l’escriptura, tu o jo? Però és que es tracta d’edificis i de persones, i les persones són treballadors, que tenen convenis i drets. A més, hi ha la lletra menuda. La Diputació té un Hospital General. Si ja tenim un consorci, el que seria més lògic és que se’l quedara la Generalitat Valenciana. Quin sentit té que tinguem un hospital, que el Ministeri ens passe diners, 120 milions d’euros, i nosaltres els passem al consorci? No en té gens. Però resulta que, si nosaltres diem a la Conselleria que es quede l’edifici de l’hospital, el Ministeri deixa d’ingressar-nos els diners i no els ingressa a la Conselleria. Amb la qual cosa, els valencians perdrien 120 milions d’euros. Per això mantenim la titularitat de l’hospital.

Amb les infraestructures culturals no ocorre el mateix.

Caldria estudiar-ho. Però està l’assumpte dels convenis laborals. Les coses no són tan fàcils com a vegades es pensa.

El president la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el seu partit, el PSPV-PSOE han reiterat la idea de buidar les diputacions d’algunes de les seues competències. En l’àmbit de la cultura s’està treballant en això?

Sobre aquest tema es parla molt i es fa molt poc. Senzillament, perquè la gestió del dia a dia se’ns menja. Per poder fer aquestes coses, s’ha de parar el dia a dia. No he vist fins ara que s’haja fet gran cosa. El que està més avançat és l’Hospital General, perquè hi ha un consorci i el pas següent serà que l’Administració autonòmica l’assumisca del tot.

Però un museu i una institució cultural no són el mateix que un hospital.

A mi no m’han cridat a res. Això va com el Guadiana. Ara toca parlar de buidar de competències. Es fan anuncis i... Jo m’he negat a parlar. Em dedique a fer les coses tan bé com siga possible. Crec que, a vegades, és una pèrdua absoluta de temps. Si algú té voluntat, que s’hi pose.

Hi ha una pràctica que es diu política per a resoldre aqueixos temes, per a prendre decisions orientades per uns criteris.

Ací estem esperant. No he de ser jo. La voluntat de la Diputació per a traspassar coses a qui tinga competències en la matèria existeix. Ací no hi ha blindatge de cap mena. Però algú haurà de fer-ho. Quan es fan reflexions sobre si cal buidar o no les diputacions, han preguntat als alcaldes? Vagen després de la pandèmia a preguntar d’on han arribat el primer material i els primers diners. Estic contra la sacralització de les institucions. Perquè les institucions són elements de què es doten les persones per organitzar-se. I no crec que n’hi haja cap de sagrada, ni la Corona. Tot es pot parlar, però cal parlar de la utilitat de les coses.

Això vol dir que no hi ha res a canviar? No. Sempre dic que en aquesta casa estem en el segle XIX. La meua obsessió és passar del XIX al XXI. Ara bé, em dedique a cremar-la o a oferir-li encens? No, em dedique a ser pragmàtic. A escriure els tuits del dia i parlar de coses que no sé, no m’hi dedique.

El PP ha plantejat que s’atorguen ajudes a professionals taurins. Els han fet cas?

El PP ha demanat moltes coses. Ajudes a professionals del món taurí, autònoms i tal? Haurà de donar-les el ministeri o qui corresponga. Nosaltres no donem ajudes a persones.

La pregunta ve perquè la relació entre el PSPV-PSOE i Compromís en la Diputació és bona, però els bous poden ser un punt de fricció.

De punts de fricció n’hi ha més, perquè la diferència és bona i enriquidora. No estem d’acord en algunes coses, i no passa res en absolut. Governar una institució està molt per damunt de les diferències puntuals. No hem donat ajudes a professionals autònoms taurins. Ara bé, sí que atorgarem ajudes als ramaders. Per què? Perquè l’ordre de la conselleria es va deixar fora les ramaderies del món taurí. Pensem que és injust que s’ajude si un bou és per a menjar, però no si és per a torejar. Hem parlat amb el sector i donarem ajudes d’aqueix tipus.

De quants diners parlem?

Del mateix que concedeix la conselleria.

No és això una esmena a la política de la conselleria?

És un sector molt potent en els nostres municipis. Tenim 39 ramaderies. Hem vist que no tenia sentit que es quedara fora un sector que té relació amb els pobles. És una demanda dels nostres alcaldes. Hem decidit donar un colp de mà en això, no sols nosaltres. Castelló, Alacant, València... No queda com una esmena, sinó com una ajuda a senyors que són economia.

Per acabar, una pregunta relacionada amb el seu partit. El PSPV viu una pau orgànica ara que governa en moltes institucions...

Això és perquè vivim en el present. Quan es parla de futur, sol ser perquè el present va malament. Si no estem parlant del futur és perquè tenim bé el present.

El seu homòleg el president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, es presenta a dirigir el PP provincial i aspira a més. No passa pel seu cap optar a dirigir el PSPV a la província de València, sent president de la Diputació

En aquest moment necessitem estar amb tots els sentits en el present. Què passarà demà o despús-demà? Ja he aprés en la vida personal i en la vida de partit, que ja sap l’historial que tinc en la vida orgànica, a gaudir del present. Ara ens toca a tots remar. I pense que el meu partit viu un bon moment en aqueix sentit, des de les diferències que a vegades afloren. Però si mirem com resolen uns altres les diferències, nosaltres estem per a donar lliçons. I mira que hem sigut de diferències! Estem encara en estat d’alarma, amb la pandèmia, i com deia Churchill, no se sap molt bé si estem al principi del final o al final del principi. Vindran moments durs encara. La incertesa és ara una cosa permanent. Hem d’acostumar-nos a la incertesa com el nou paradigma en què hem de viure.