Escola Valenciana assumeix el repte de formar una ciutadania “democràtica i compromesa amb el futur del seu entorn”

Escola Valenciana ha celebrat, des de dijous passat i fins dissabte, el sisé congrés amb el lema #SomLlavors, una cita en què han participat unes 200 persones (docents, estudiants, famílies i activistes) i en què s’ha reflexionat sobre els reptes que afronten les comunitats educatives en matèries de coeducació, diversitat i plurilingüisme o transformació digital. L’objectiu, formar una ciutadania “democràtica i compromesa amb el futur del seu entorn”. L’escenari triat, els paranimfs de la Universitat de València i la Universitat Politècnica per als actes d’inauguració i clausura i la Facultat de Magisteri de la Universitat de València ha acollit les diferents ponències, taules redones i tallers.

L’entitat advoca per situar el valencià com a primera llengua vehicular i vertebradora del sistema per “garantir-ne el coneixement a tot l’alumnat i afavorir-ne l’ús”, tal com apuntava Pilar Gregori, coordinadora del congrés: “Cal establir les bases estructurals que permeten potenciar enfocaments inclusius, plurilingües i interculturals que construïsquen les relacions entre les diferents cultures i la primera i la resta de les llengües, que faciliten la interdisciplinarietat, el pensament holístic i transversal i una cooperació més estreta del professorat en tot el currículum”.

La realitat sociolingüística en el territori valencià des del 1989, tal com van analitzar Avel·lí Flors (Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona) i Raquel Casesnoves (Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València), constata una evolució negativa de les capacitats orals: menys de la meitat de la població de l’àrea metropolitana de València i d’Alacant saben parlar valencià i únicament el 30% dels nascuts a l’estranger són capaços de comprendre’l, “tendència que sembla invertir-se lleugerament en els últims anys”. Aquesta situació és sensiblement millor en la resta de la província de València i en la zona d’Alcoi-Gandia, on prop del 80% el parla i més de la meitat dels nascuts en comarques valencianoparlants saben escriure’l, “i la població jove és la que té els nivells més alts de coneixement”.

El pedagog Vicent Pascual i el professor de filologia catalana de la Universitat d’Alacant Josep Maria Baldaquí van defensar el model plurilingüe com aquell capaç d’encarar els reptes de la normalització lingüística, la recuperació lingüística i cultural del valencià i la convivència pluricultural. Reis Gallego, directora general d’Innovació Educativa i Ordenació de la Conselleria d’Educació, ha defensat que, amb el model que representa la llei valenciana, “perdem algunes línies, però es creen nous parlants i un alumnat més competent”, alhora que mostrava preocupació per l’ús del valencià en l’entorn familiar, a penes un 12,3%.

Educar en un món digital

Pel que fa al repte que suposa l’era digital, el congrés d’Escola Valenciana es va marcar l’objectiu de potenciar la competència digital dels centres, els docents i l’alumnat, presentant les tecnologies digitals com una eina potent per a treballar i desenvolupar la coeducació i el plurilingüisme amb tots els recursos possibles. S’hi van presentar conceptes com ara benestar digital: “Hem d’ensenyar el nostre alumnat a fer un ús responsable de les xarxes socials, a combatre el masclisme, la xenofòbia i els prejudicis en l’àmbit digital, a saber distingir una informació veraç d’una de falsa... El benestar digital està amenaçat per elements com la desinformació, el ciberassetjament o la privacitat de les dades, i hem de poder treballar-lo des dels centres”, tal com va assegurar la coordinadora de l’eix de transformació digital, Josepa Costa.

Potenciar la coeducació

El tercer dels reptes, que va protagonitzar aquest sisé congrés en la jornada del dijous, és educar en igualtat potenciant la coeducació: “Cal eliminar els gèneres perquè totes les possibilitats humanes no violentes puguen ser exercides per xiquets i xiquetes, treballar per desmuntar els estereotips i conscienciar el professorat”, va apuntar la sociòloga Marina Subirats. A través de l’observació “podem constatar el predomini del masclisme i dels estereotips, per exemple en els jocs i l’ús dels patis o en els contes infantils i els llibres de text”, va explicar Subirats.

Un aspecte interessant va ser l’aportat per l’escriptora i traductora Bel Olid, que va introduir el repte de l’educació més enllà del binarisme, en referència a la criança flexible amb el gènere com la que promou la diversitat i no perpetua els estereotips: “Cal tindre en compte els noms neutres, la roba, les disfresses, els joguets... i intentar oferir varietat”. L’objectiu, “assumir la categoria de persona abans que la d’home o de dona”.

Ana López, professora de la Universitat de València i assessora de la Conselleria d’Educació, va alertar que la deslegitimació de la dona com a factor de desigualtat més arrelat “es perpetua des de l’escola, perquè a penes trobem un 7,6% de presència femenina en els llibres de text de l’ESO. No donem referents femenins, neguem tots els precedents i mostrem els homes com a models únics i universals”.