A Espanya no s’avaluen les polítiques fiscals, industrials o energètiques, d’on ixen grans inversions

El Laboratori d’Avaluació de Polítiques Públiques de les Naus, Avalua·lab, ha presentat dimecres el Baròmetre de l’avaluació de les polítiques públiques, una eina innovadora que s’ha ideat amb l’objectiu d’aclarir i posar de manifest la situació de l’avaluació a Espanya.

Els resultats dels 318 qüestionaris fets revelen l’escassa aplicació de l’avaluació, i determinen que 9 de cada 10 persones preguntades pensen que a Espanya s’avalua poc o molt poc, tant a escala nacional, com autonòmica i local, i que l’avaluació “té un paper clarament secundari en els processos de presa de decisions dels diferents governs i administracions públiques”, conclou el document.

El baròmetre determina que a Espanya s’avalua menys que a la resta d’Europa, i que la majoria de les avaluacions són principalment a posteriori de l’execució d’una política pública. Quasi totes es produeixen en una última fase –en els resultats– i no com una eina que ha d’acompanyar tot el procés: la planificació, l’execució, la gestió i finalment els resultats i els impactes. Només 1 de cada 5 avaluacions té aquest caràcter integral.

L’informe destaca que les avaluacions principalment es fan de manera externa, i les polítiques que s’avaluen més són les de cooperació internacional al desenvolupament, projectes finançats per la UE, polítiques educatives, de salut, ocupació i, en general de despesa i protecció social. A menys escala, o directament no s’avaluen: les polítiques fiscals, energètiques, de defensa, innovació, cultura i indústria.

La tècnica d’Avaluació de Polítiques Públiques de les Naus, Empar Soriano, ha explicat que el fet que s’avaluen majoritàriament les polítiques socials i no un altre tipus de polítiques, com les fiscals o les industrials, “significa que hi ha una intenció clara de voler evitar parlar d’aquestes altres polítiques d’on ixen grans inversions. No avaluar-les pretén fer creure que no impacten tan directament en la ciutadania com les socials, tot i que òbviament les iniciatives en el sector industrial, o en la fiscalitat, sí que afecten la qualitat de vida de les persones”.

Baixa formació i cultura de l’avaluació

El baròmetre observa una baixa formació en avaluació dins de les administracions públiques i una de suficient en el sector privat. En l’apartat de recursos i capacitats per a l’avaluació, 9 de cada 10 persones preguntades coincideixen, a més, que no es compta amb recursos financers, humans i de temps suficient per a avaluar.

“L’avaluació és més concebuda per l’Administració pública com un instrument per a validar el compliment de les polítiques públiques i com una via de control financer i legal, que com una eina de millora contínua i aprenentatge institucional. Se li atorga més el paper d’una auditoria, i no el que hauria de ser: un mitjà transformador de les intervencions públiques”, subratlla el baròmetre, que a més remarca que els resultats de les avaluacions es difonen i se socialitzen poc tant dins de l’Administració pública com fora.

L’estudi, que anirà actualitzant-se en edicions posteriors, ha sigut executat a partir de 318 enquestes a persones expertes i professionals de l’avaluació de polítiques públiques, tant de l’àmbit públic com privat, a qui se’ls ha preguntat sobre l’estat de l’avaluació a Espanya. Per al regidor valencià d’Innovació i Gestió del Coneixement, Carlos Galiana, “cal que la ciutadania conega com de fonamental és aquesta eina per a la transparència en els governs, i necessitem, a més, legislació, formació i compromís polític”.