Foment eludeix assistir al congrés que reivindica el Corredor Mediterrani
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha obert aquest dilluns el congrés “El Corredor Mediterrani, un espai comú entre regions” que se celebrarà hui i demà a la Universitat Politècnica.
En l’esdeveniment, organitzat per Campus Habitat 5U, participen representants dels agents econòmics implicats, com els ports de València i de Barcelona, la patronal ceràmica Ascer, la naviliera Baleària o la factoria de Ford a Almussafes, i també de l’àmbit acadèmic i dels governs valencià, català i murcià, que hi han enviat els secretaris autonòmics respectius.
Finalment, però, no hi assistirà cap representant del Ministeri de Foment, que han argumentat problemes d’agenda, tal com han explicat fonts de l’organització.
En la seua intervenció Puig ha expressat el desig que el congrés servisca per a fer urgir el Govern central a prioritzar el desenvolupament del Corredor Mediterrani, “una infraestructura fonamental per als valencians i per a tot Espanya”.
El president del Consell ha fet palesa la falta de lògica de l’executiu central per no apostar d’una manera decidida per aquesta infraestructura, tot i que un estudi de la mateixa Adif estima que entre el 2008 i el 2020 el nombre de viatgers podria créixer de 2,9 milions a 7,4.
A més, ha afegit que manca també de tota lògica que la segona i la tercera ciutats d’Espanya no estiguen connectades per l’AVE al país amb més quilòmetres d’alta velocitat del món.
Puig ha advertit que ha trobat més receptivitat a Europa que a Espanya i ha demanat al Govern de Rajoy que deixe de mirar cap a una altra banda i que aposte pel Corredor, “com fan França i altres països europeus”.
I és que, segons Puig, “les quatre regions espanyoles per les quals passa el Corredor agrupen el 45% del producte interior brut d’Espanya, el 46% de l’ocupació nacional i el 51% de les exportacions”.
A més, la infraestructura comportarà un estalvi de 900.000 tones anuals d’emissions de CO 2 : “Espere que, d’aquest congrés, isquen nous impulsos perquè el Corredor passe de ser un motiu de queixa a ser una realitat”.
“Un vector de connectivitat”
D’altra banda, el secretari autonòmic d’Obres Públiques, Josep Vicent Boira, ha comentat en la seua ponència la necessitat de posar fi a la visió radial de les infraestructures de transport a Espanya.
Boira ha fet un repàs històric de la reivindicació del Corredor i ha recordat que València ja reclamava fa 80 anys aquesta infraestructura, en concret des de l’any 1930, quan el llavors alcalde de València, Josep Mestre, va manifestar les intencions valencianes d’unir-se a la connexió ferroviària que es planejava entre París i la capital de Catalunya.
El secretari ha informat que el Banc Europeu d’Inversions podrà comprar bons i deute públic dels estats associats que fomenten projectes estratègics i, en aquest sentit, ha defensat que el Corredor Mediterrani no és solament un tren, sinó també “un vector de connectivitat paradigmàtic del segle XXI”.
