La Generalitat demana als ajuntaments que busquen altres solucions per a famílies vulnerables davant la falta d’habitatge públic

El Govern valencià trasllada als ajuntaments que busquen altres solucions per a l’emergència residencial davant la falta d’habitatge al parc públic autonòmic. La Subdirecció d’Intervenció Social de l’Evha (Entitat Valenciana d’Habitatge i sol, l’empresa pública d’habitatge) ha remés un escrit a diversos municipis en què els trasllada una resolució del 2024 que indica que els expedients urgents conclouen al cap de tres mesos de la tramitació i estableix que només es destinen a aquests casos el 25% dels habitatges del parc públic.

En l’escrit, a què ha tingut accés elDiario.es, s’indica que els expedients urgents que no s’hagen tramitat en tres mesos passen al registre ordinari “per impossibilitat material” i es tornaran al municipi que els remet. “Les propostes d’urgència l’antiguitat de les quals és superior a tres mesos es tanquen i no podran atendre’s per la manca d’oferta d’habitatges gestionats per l’Evha”, diu el text remés.

La subdirectora de l’ens públic, que depén de la Conselleria d’Habitatge, que dirigeix Susana Camarero, insta els municipis a implementar “altres mesures alternatives per a resoldre la necessitat de solució residencial” de les famílies, siga altres recursos residencials o les ajudes previstes en la llei. La responsable, Teresa Simón, indica que es trasllada aquesta informació “per a no generar falses expectatives” a les unitats de convivència que acudeixen als serveis socials municipals a la recerca d’un habitatge.

El tancament dels expedients d’urgència no comporta el tancament de la inscripció en el registre de demandants d’habitatge públic, la ‘llista d’espera’ per a un pis protegit. Aquesta inscripció cal renovar-la cada dos anys, si es mantenen els criteris —entre els quals, ingressar menys de 6,5 vegades l’Iprem per unitat de convivència—. Entre els requisits per a considerar l’expedient urgent està que la unitat de convivència no supere 2,5 vegades l’Iprem, és a dir, una família de tres membres no pot considerar la seua resolució urgent si ingressa més de 21.000 euros anuals entre tots els seus membres, un indicador clar de vulnerabilitat.

La coalició Compromís, que ha recopilat algunes de les queixes municipals, considera que la situació és “inhumana”. “El Consell de Pérez Llorca esborra de les llistes d’espera les famílies que necessiten un habitatge social urgentment. Famílies que no tenen cap alternativa residencial i viuen ofegades”, critica la diputada Maria Josep Calabuig, responsable d’habitatge, que recalca que hi ha una cua de 76.475 demandes d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana. “Pérez Llorca i Camarero es dediquen a maquillar i amagar la realitat”, censura. La diputada ha sol·licitat l’inventari i l’estat del parc públic d’habitatge al novembre, sense haver obtingut encara la resposta.

La Conselleria d’Habitatge, que fa poc ha vist separades les competències en Serveis Socials, subratlla que “els expedients urgents que no poden resoldre’s en el termini establit, per descomptat que passen al registre ordinari”. “No obstant això —apunten des de la Secretaria Autonòmica d’Habitatge—- i amb la finalitat de facilitar una gestió i un coneixement millors per part de les entitats socials, que són les que atenen aquestes sol·licituds, s’ha remés una comunicació informativa als ajuntaments perquè tinguen en compte els terminis d’atenció dels expedients urgents amb la finalitat que, en cas que no s’haja pogut atendre per part de l’Evha ni per part dels mateixos serveis socials dels ajuntaments, l’expedient passa al registre ordinari si l’ajuntament no reitera la sol·licitud d’urgència”.

Aquest departament recorda que els serveis municipals tenen a la seua disposició tant el parc públic de la Generalitat, que analitza la disponibilitat en col·laboració amb els ajuntaments per a atendre situacions d’urgència, com el parc públic municipal si en tinguera. L’Administració autonòmica també posa recursos a l’abast dels ajuntaments, més de 9 milions d’euros el 2025, perquè puguen atendre directament situacions urgents de vulnerabilitat, “cosa que permet més agilitat en la resposta residencial en aquests casos que els consistoris duen a terme amb mitjans propis o amb entitats, gràcies a la disponibilitat d’aquests recursos específics”, assenyalen.