La portada de mañana
Acceder
España encara la recta final de la pandemia sin estado de alarma
Ayuso, un liderazgo construido sobre un enemigo exterior llamado Sánchez
Opinión - Y la felicidad llegó a España (que es Madrid), por Rosa María Artal

El Govern valencià insta l’Ajuntament de València a protegir la façana de l’antic cinema Metropol

Protesta contra l'enderrocament del cinema Metropol.

El Comité Tècnic d’Experts de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, que dirigeix Rosa Pérez, remetrà a l’Ajuntament de València un dictamen pel qual insta a declarar l’antic cinema Metropol bé de rellevància local pel fet de considerar-lo “un lloc de la memòria democràtica”, per la qual cosa recomana que es conserve la façana original de l’edifici dissenyat per Javier Goerlich i inaugurat el 1932.

L’informe, no obstant això, és una recomanació no vinculant que arriba quan el consistori ja estava tramitant la llicència d’obres perquè els propietaris de l’immoble iniciaren el projecte presentat fa quatre anys consistent en l’enderrocament de l’edifici per a la construcció d’un hotel, per la qual cosa està per veure si aquesta resolució arriba a temps de paralitzar el procés i replantejar el projecte perquè tinga en compte el manteniment de la façana.

Durant aquests anys, l’Ajuntament ha sol·licitat diferents informes per saber si l’edifici disposava de valor patrimonial arquitectònic que justificara la seua protecció.

En concret, fonts municipals han recordat que es van sol·licitar fins a tres dictàmens diferents a tres entitats diferents: el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia de Belles arts de Sant Carles i la Universitat de València, sempre amb el propòsit de tindre la documentació necessària que permetera actuar de manera diferenciada en aquest edifici respecte de la resta, davant la petició de llicència d’activitat.

El resultat dels informes va ser divers: dos informes consideraven que l’edifici no té cap valor patrimonial ni elements susceptibles de ser protegibles, mentre que un apuntava en la direcció contrària.

Davant aquesta situació, la Regidoria de Llicències va enviar els tres informes al servei jurídic de l’Ajuntament de València per saber si era possible jurídicament paralitzar la llicència d’activitat amb els informes elaborats per aquestes entitats.

No obstant això, els serveis jurídics van dictaminar fa poc que no hi ha cap causa que justifique per part de l’Ajuntament la paralització de la tramitació de la llicència d’obres sol·licitada.

Els serveis jurídics municipals també proposen remetre l’expedient a la Conselleria de Cultura, de qui depén l’adopció de mesures cautelars en atenció a la Llei de patrimoni valencià així com de la declaració de bé de rellevància local en elements que no acrediten reunir valors culturals suficients per a incloure’ls en l’Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià.

No obstant això, faltava per pronunciar-se el Comité d’Experts esmentat, que s’uneix a un altre informe recent de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, que va mostrar el seu rebuig a l’enderrocament del cinema Metropol i va sol·licitar que les autoritats competents adoptaren qualsevol mesura que n’evitara la desaparició.

En l’informe van indicar “la importància” de conservar l’edifici del cinema Metropol, almenys íntegrament la façana, atesos els valors “historicoartístics i de memòria històrica”, per la relació evident que hi ha entre aquest edifici i la capitalitat republicana de València durant la Guerra Civil i com a lloc de la memòria democràtica, segons les mateixes fonts.

En les conclusions apuntaven que “ens trobem davant el primer edifici de l’arquitecte Javier Goerlich en què introdueix el llenguatge racionalista, que desenvoluparà de manera més madura en altres edificis posteriors de la ciutat, per la qual cosa es tracta d’una obra clau per a entendre l’evolució del seu estil”.

L’informe afig que aquestes formes racionalistes de l’edifici es vinculen amb la imatge de modernitat que la II República va utilitzar, així com amb la figura del seu promotor, Vicente Carceller (editor de la revista satírica La Traca i empresari d’espectacles), que va ser detingut al juny del 1939 i afusellat dotze mesos després per les seues idees polítiques.

Entre les raons per les quals demanen mantindre l’edifici també apunten en l’informe que no hi ha cap cinema anterior a la Guerra Civil en peus a la ciutat de València, i la seua façana és “un símbol d’aquell moment i element singular i únic, pel seu aspecte modern”.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats