Joan Ribó: “Estem fent de València una capital europea i mediterrània”

L’alcalde de València, Joan Ribó, de Compromís, repassa alguns dels assumptes més importants de la gestió de la ciutat i fa balanç, quan s’arriba a l’equador d’aquest mandat, sobre el funcionament del seu pacte de govern amb els socialistes. Ribó, que va arribar a l’alcaldia el 2015, quan les anomenades “ciutats del canvi” van fer un tomb a les majories anteriors de la dreta, planteja un urbanisme gestionat des de l’Ajuntament de València i no pels promotors i els constructors, defensa el nou paradigma en matèria de mobilitat i sostenibilitat i insisteix que s’oposarà a l’ampliació del port de València si no es resolen els efectes perjudicials que pot tindre sobre la ciutat.

Acaba de complir sis anys com a alcalde. Van assolint-se els propòsits inicials que s’havia marcat?

Estem fent coses i crec que la gent és conscient que es veuen. Hi ha coses que són molt evidents en els temes de mobilitat, en els temes de sostenibilitat, de disseny, d’alimentació, van apareixent coses a poc a poc. Jo crec que estem convertint València en una ciutat que no siga una urbs de piràmides com es volia abans, per dir-ho d’una manera gràfica, sinó en una ciutat amb contingut vinculada a les seues arrels mediterrànies i alhora una ciutat molt moderna. Una de les idees que tinc és que estem fent de València una capital europea i mediterrània. Abans era una ciutat mediterrània, però amb velles concepcions en què el cotxe era important. Ara les persones són més importants. I jo crec que això, a poc a poc, va veient-se, la gent ho va percebent.

No obstant això, sembla que hi ha dificultats per a tirar avant molts projectes, com per exemple les reformes de les grans places per a convertir-les en zona de vianants. Per què costa tant iniciar aquestes obres?

Una de les coses que he de reconéixer és que els tràmits administratius són molt lents. Sempre ho han sigut i ho continuen sent, però en el tema de les places hem tingut, sobretot en el cas de la plaça de la Reina, una càrrega de recursos pels temes de l’adjudicació llarguíssims. Teníem els diners preparats, el projecte, ho teníem tot preparat, però s’han hagut de resoldre recursos en els tribunals contractuals. Aquests tribunals estan a Madrid i estan molt saturats també. Això ens va portar a queixar-nos al ministeri perquè tractaren d’agilitar els assumptes, perquè ens genera molts retards. Per exemple, hi ha un altre tema que estava en la mateixa situació que és la reforma del Palau de la Música, a conseqüència de tots els recursos que s’havien plantejat. Però bé, ara les places de la Reina i del Mercat ja estan en marxa. El Palau de la Música l’hem aconseguit desembossar. Estava pendent del Tribunal de Recursos, però ja s'esta redactant el projecte de reforma.

Com creu que ha evolucionat la vida en aquests sis anys des del punt de vista polític?

Hi ha dos aspectes fonamentals que hem de separar: el període prepandèmia i el període actual de pandèmia. En el primer hi ha hagut un temps en què hem estat convencent la gent que els temes que cada vegada es veuen més importants en l’àmbit de l’ONU, de la Unió Europea, tots els temes de canvi climàtic i de sostenibilitat, havien d’aplicar-se a la ciutat. Pot ser que el primer pas significatiu que vam donar va ser el de l’alimentació, en què vam treballar amb la capitalitat mundial de l’alimentació i que continuarem treballant, però també la mobilitat és un altre element en què ara estem entrant i, a més, ara podem fer-ho gràcies a la legislació estatal d’introducció d’energies renovables amb força. Fins ara havíem treballat en la millora de l’eficiència de l’enllumenat públic, però ara podem avançar en aquesta direcció.

Podem dir, llavors, que hi ha hagut un canvi de paradigma en aquest sentit?

Sí, és molt clar i és evident en molts factors. Per a nosaltres és evident en la mobilitat i en molts altres assumptes. Per a nosaltres el canvi de paradigma és que estem en un món que té unes limitacions i en què ens hem de fer càrrec que no podem continuar pensant que no passa res. Passen coses, ens hi hem d’adaptar i hem de treballar en aquestes coordenades, com es treballa a la Unió Europea i a escala mundial cada vegada més.

Quan va arribar a l’alcaldia, en el Govern central estava el PP; ara hi ha un executiu d’esquerres. Han notat el canvi?

La primera cosa que ha canviat és que, quan jo hi vaig arribar, València era la capital de la corrupció. Ara, a vegades sembla que ho torne a ser, però referit al passat. I parle també del recent cas Azud. Però el que hem vist en aquest període és que el que hem fet és dedicar els recursos al que diuen els pressupostos que s’han de dedicar, no a coses com el finançament d’un partit o a uns certs interessos personals. Jo crec que aquest element és molt clar i és important. El segon aspecte és gestionar els temes econòmics amb serietat, i això es nota, per exemple, amb el descens de l’endeutament a més de la meitat. Encara que no és un paràmetre que per a l’esquerra siga el primordial, l’hem abaixat sense augmentar significativament els impostos. S’ha de dir, en contra del que planteja la dreta, que a València, segons les últimes dades del Ministeri d’Hisenda, estem molt per davall de la mitjana dels impostos que paga qualsevol ciutadà en la resta de les urbs espanyoles: 680 euros és la pressió fiscal mitjana espanyola davant de 611 euros a València. Per tant, no és una qüestió d’apujar impostos, és qüestió de gestionar millor, que es paguen, que no es facen paranys. Això que la dreta gestiona millor no és veritat. Gestionarà millor els seus diners, però no els de tots, i les dades són molt clares.

Però aquest Govern que presideix Pedro Sánchez ha satisfet de moment les seues expectatives?

Sí, en general sí. Les coses funcionen. A mi m’agradaria fer coses que a vegades no pots fer, perquè no tots els plantejaments de Compromís són els plantejaments d’aquest Govern. A mi m’agradaria plantejar un urbanisme nou que, d’alguna manera, es concreta en el cas del barri de Benimaclet. És el símbol del que voldria fer Compromís, és a dir, fer un urbanisme no pensat al servei de les grans constructores, sinó pensat des del servei a la ciutat i als ciutadans.

Però aquest model de gestió directa de l’urbanisme per part de l’Ajuntament requereix algun canvi legal?

En realitat no tant. La llei urbanística actual diu que els plans urbanístics els gestionarà en primer lloc l’autoritat municipal, i fins ara l’Ajuntament no n’ha gestionat pràcticament cap. Jo crec que hem d’avançar en aquesta direcció, perquè una gestió municipal sempre és una gestió que pensa més en tots que una gestió feta des d’un empresari. Això ho entén tothom, perquè un empresari tendeix a traure el màxim benefici per a la seua empresa, que no sempre coincideix ni amb el benefici del barri ni amb el de les persones que hi resideixen.

Serà el model de gestió directa que es vol aplicar en el PAI de Benimaclet el model a seguir en altres plans urbanístics?

La posició de Compromís és avançar en aquesta direcció. En el PAI del Grau, per exemple, sí que porta la gestió l’Ajuntament a través d’Aumsa, que és una empresa pública. He de reconéixer que fins ara hem avançat poc i hem d’avançar més. S’ha de gestionar l’urbanisme des d’una concepció d’Ajuntament, de tots. M’agradaria que a Benimaclet trobàrem una solució que acontentara tothom, però els passos que ha fet Metrovacesa no van en aquesta direcció per la denúncia que han interposat. No li veig molt sentit pel fet que la normativa diu que la posició prioritària és que ho faça l’Ajuntament, no una empresa.

En quina situació està un altre polèmic pla urbanístic com és el del Grau?

El 2018 hi hagué un intent de reactivar-lo però el vam frenar, perquè hi havia una sèrie de temes que calia solucionar. El tema del riu i la seua connexió amb una zona verda amb el Parc de Desembocadura, el soterrament de les vies de la Serradora. I una altra cosa que es va oblidar és que hi ha uns laboratoris i una caserna de la Guàrdia Civil. La primera cosa és fer-ho bé i la segona és que cal pensar en funció no del circuit de la Fórmula 1, que era una cosa desficaciada, sinó del que hi volem. Dit això, ací hi ha una sèrie de càrregues urbanístiques que va provocar Francisco Camps i que haurem de resoldre, i hi ha un tema que estem demanant al ministre Ábalos: cal soterrar les vies de la Serradora fins a l’autopista per arreglar aquest PAI, el riu i el PAI de les Moreres.

En matèria de mobilitat, la visió metropolitana és l’assignatura pendent?

Ací falten moltes coses. Podem afirmar que a l’interior de la ciutat comencem a controlar la mobilitat. Anem veient que la circulació dels cotxes abaixa, que augmenta l’ús dels patinets i les bicicletes i també dels desplaçaments a peu, que és fonamental. Però tota la gent que ha d’eixir a treballar, a comprar, això encara no està solucionat. Hi ha un dèficit quant a la mobilitat metropolitana gravíssim que el pot veure qualsevol persona en l’avinguda del Cid o en l’entrada de la CV-35. Aquest és un problema que cal arreglar, però no el pot arreglar el municipi, l’ha de solucionar l’Autoritat del Transport Metropolità, que ja està en marxa, però li queda molt per fer. A més estan els trens de Rodalia, que depenen de l’Estat i en què no s’ha invertit un euro. Molt de Pla de Rodalia, però no s’hi ha invertit. Reconec que ara hi ha hagut un canvi de tarannà, però encara no s’ha traduït en fets.

En aquest període de sis anys, Compromís s’ha convertit en el partit més votat de la ciutat, això marca un abans i un després. Creu que aquesta tendència té continuïtat?

No tinc capacitat de fer prediccions a aquest nivell, no soc profeta (rialles). Jo crec que al llarg d’aquests anys Compromís s’ha estabilitzat molt, s’ha convertit en una organització gran i té un coneixement seriós de la ciutat que li permetrà tindre una força molt determinant. No sé què passarà en el futur, però evidentment Compromís ha vingut per quedar-se, és claríssim. Del Compromís de fa uns anys, que estava basat en ciutats mitjanes, ha passat a València o Elx a tindre un pes important a les ciutats. Això canvia el paradigma i en el futur es veurà d’una manera clara.

I parlant de futur, vosté ja ha pres una decisió sobre si repetirà com a candidat de Compromís a l’alcaldia?

D’això no parlaré fins d’ací a un any. Ara tinc molta faena, no és un element que siga necessari. L’any que ve serà quan començarem a pensar en les eleccions i llavors prendré una decisió. Jo ja tinc una edat, no soc un xic de 15 anys, però la veritat és que em queden moltes coses per fer. Per tant, no ho sé, m’ho pensaré.

Però no ho descarta, malgrat que vosté sempre ha dit que un governant no ha d’estar més de 8 anys en el càrrec?

Sí, jo he dit moltes vegades que m’agrada que als Estats Units s’establisca un termini màxim de 8 anys per al president. A mi això em continua agradant molt.

Com interpreta el moviment que va fer el PSPV en l’últim ple en què per primera vegada van votar una moció per separat?

És un moviment que preocupa, és clar, perquè no l’havíem vist en sis anys. Jo no sé com evolucionaran les coses. Sempre tractaré de mantindre un equilibri perquè el Govern del Pacte del Rialto funcione de la manera més unànime possible i amb unitat d’acció, però la unitat no és qüestió d’un, és qüestió de dos, i ací hem de treballar tots per aconseguir-ho. He de dir que es treballava molt bé amb Ramón Vilar [regidor socialista mort], era un element estabilitzador de la coalició i la veritat és que el trobe a faltar.

S’han incrementat molt les discrepàncies en el si de l’equip de govern. Es pot parlar de crisi entre els socis després d’aquesta votació per separat?

És un element clar. Ara, quan fa un any des que va faltar Ramón, jo crec que un dels elements que cal lamentar de la seua absència és que greixava molt bé la relació entre els partits. Tenia un tarannà i també una manera de pensar que greixava molt bé, perquè tenia uns plantejaments molt progressistes. I això que jo sempre recordaré que era molt taurí i un dia que es va votar en el ple una qüestió contra els taurins ell, un moment abans, se’n va eixir, perquè no podia votar-ho en consciència, cosa que accepte perfectament, però és la diferència. Vull ressaltar en positiu el seu tarannà. Jo no parlaré de crisi, crec que és toc d’atenció, no és una cosa fútil, però no crec que siga una crisi. És una cosa que ens fa estar atents.

Creu que aquesta reacció del PSPV pot ser una manera de passar factura per la petició d’explicacions que s’ha fet des de Compromís als socialistes pel cas Azud?

És possible, però han d’entendre que és normal. Jo soc el primer estranyat amb el tema del cas Azud [en què es va detindre l’exportaveu municipal i exassessor socialista Rafael Rubio] perquè encara no entenc la participació de Rafa Rubio en aquest tema, però alhora han d’entendre que nosaltres som un partit que ha lluitat contra la corrupció, que precisament jo vaig denunciar el 2014 coses que van apareixent en el cas Azud. Si pensen així, doncs, ho lamente molt.

Un dels temes en què mantenen diferències amb els seus socis socialistes és l’ampliació del port. Mantindrà el seu vot en contra sense una altra declaració d’impacte ambiental (DIA)?

Sí, hi ha elements diferenciadors en què no pensem el mateix i no són qüestions menors, com és el cas del port. És evident. Nosaltres mantenim una posició molt crítica. Jo ja hi vaig votar en contra fa dos anys. Si en aquest moment s’haguera demanat una DIA simplificada, ja la tindrien. Em sembla important aquesta reflexió. Per molt que diga l’advocat de l’Estat que no cal, no n’estic tan segur. Hi ha elements molt importants per a reflexionar si la ciutat de València la beneficia un port com el que es planteja. Per tant, sense una altra DIA, no votaré a favor, perquè crec que cal tindre garanties jurídiques i em sembla molt important. Però, per damunt del tema de la DIA, hi ha aspectes que s’han d’aclarir.

Pot concretar aquests aspectes?

Per exemple, com serà la mobilitat que generarà aquesta nova terminal, si serà per tren o per un accés nord que està en estudi informatiu. Si ha de ser per un accés nord, dic rotundament que no, amb DIA o sense DIA. Si es plantejarà una mobilitat principalment ferroviària i descarbonitzada, podem parlar-ne. Segon tema. Com s’afrontarà l’erosió evident de les platges del sud que ve reflectida en la DIA del 2007, però que no està complint-se? Arribarem a un acord concret per a pal·liar tots aquests efectes? Tercer tema, d’on trauran els quasi quatre milions de metres cúbics de material de rebliment que no estan contemplats en la DIA del 2007. S’ha d’explicar. I quart tema, aquesta ampliació suposarà acostar totes les grues a la part de les platges de la Malva-rosa i el Cabanyal. Caldrà fer un estudi paisatgístic, perquè no és bonic prendre el bany al costat de totes les grues movent-se. Llavors, jo no vull anar contra una ampliació, vull anar contra una ampliació que tinc clar que, si aquests temes no s’arreglen, perjudica seriosament la nostra ciutat.

Per què creu que el president de l’Autoritat Portuària, Aurelio Martínez, és tan poc inclinat a demanar aquesta DIA?

No ho sé, a vegades em costa d’entendre determinades posicions personals, perquè crec que s’hauria pogut aclarir molt i agilitar molt. Ara ens podem trobar problemes jurídics evidents.

Pel que fa al tema del nou estadi del València CF, l’informe de l’Ajuntament aposta per anul·lar l’actuació territorial estratègica (ATE), però també deixa la porta oberta a la pròrroga amb unes garanties. Quina de les dues opcions creu més viable?

L’ATE, per a mi, no és el gran tema. Per a mi, hi ha dos grans temes. En primer lloc, que el València CF complisca el seu compromís de fer un poliesportiu al barri de Benicalap. I en segon lloc, que complisquen el compromís amb els seus seguidors i amb la ciutat d’acabar el nou estadi. Aquest és el tema, i això es pot fer amb ATE i sense. I s’haurà de fer amb ATE i sense. Tot el que puga dialogar amb el club per avançar en aquests temes ho faré, no em dedicaré a demonitzar ningú ni a culpabilitzar ningú. El que vull és que es resolguen aquests temes, però s’haurà de fer amb ATE o sense. Nosaltres hem fet un informe i ara és la Generalitat la que ha de pronunciar-se. El València CF ha de solucionar aquests temes i això és el que li demana l’Ajuntament de València.

Quin balanç fa de la pandèmia a València?

Doncs, hem dedicat una gran quantitat de recursos a atendre les necessitats de la gent. Vull destacar també que hi ha hagut una actitud molt col·laborativa dels ciutadans, a destacar en aquest sentit la col·laboració i la voluntat d’acord del món de les Falles, cosa que vull agrair, perquè em sembla molt important. En definitiva, en general hi ha hagut una actitud molt responsable de la gent, no hem vist grans botellons com a Madrid o Barcelona. Pot ser hi ha hagut alguna cosa, però molt puntual i el resultat el tenim. Dades recents: 32 casos per cada 100.000 habitants d’incidència acumulada a 14 dies davant de 210 a Madrid, set vegades més, la incidència és significativa. I això suposa coses serioses, per exemple, problemes perquè vinguen els turistes anglesos, perquè les dades en la resta d’Espanya no estan com a València, i això és perquè altres comunitats no han fet el que havien de fer. I això per als valencians és molt greu, perquè el turisme és la principal font d’ingressos.

La política espanyola segueix molt crispada, ara està centrada en els indults als condemnats pel procés a Catalunya. Com es pot eixir d’aquest cercle?

Pensant a arribar a acords, pensant, no en la venjança, sinó a buscar posicions de buscar acords i de superar problemes. Per tant, soc partidari dels indults, perquè pense que és una manera d’eixir d’un cercle viciós que em sembla infernal. Si es va indultar gent que va traure la pistola en el colp del 23F, amb més motiu es pot fer ara; recordem el senyor Armada.