L'empresari que va saquejar Emarsa: “La meua única funció era facturar i repartir comissions”

L’empresari que va encobrir l’espoli d’Emarsa, Jorge Roca Samper, ha confessat en el judici pel desfalc de la depuradora pública el sistema utilitzat per a ocultar comptablement i davant del fisc milions d’euros, encara que ha assegurat que desconeixia els beneficiaris de la trama. La seua única faena, ha dit, era “facturar i repartir comissions”.

L’empresa, en primer lloc, va decidir pagar més del doble del seu valor de mercat (de 18 a 42 euros per tona) per l’extracció de llot, el residu resultant de la depuració. L’encàrrec va recaure en empreses que feien conxorxa amb la direcció i propietat d’un empresari català alié a la causa, primerament, i José Luis Sena, un altre dels acusats en la causa, després.

Aquestes empreses, al seu torn, giraven factures a les societats de Samper, un expert en enginyeria fiscal. A partir d’ací, l’empresari s’inventava operacions –algunes d’estrambòtiques, com la falsa exportació de taxis al Pakistan, per la qual ja ha estat condemnat– per a blanquejar diners.

“He fet factures falses per a Emarsa”, ha reconegut Samper. Amb aquest mecanisme, l’empresari s’emportava les seues comissions –bàsicament, diu, eludint el pagament de l’IVA– i donava la resta als seus contactes de la trama, els empresaris que transportaven el llot. “Em deien pertot arreu que calia repartir, però no sabia a qui anaven els diners. Mensualment, sempre segons la seua declaració, transportava des de Barcelona, el seu lloc de residència, a València, entre 200.000 i 300.000 euros.

Samper, que s’ha qualificat de “comissionista”, ha negat conéixer els quatre alts càrrecs acusats de lucrar-se: Enrique Crespo, exvicepresident de la Diputació de València amb el PP, Juan José Morenilla i Ignacio Bernácer, càrrecs de l’empresa pública de què depenia Emarsa, i Esteban Cuesta, gerent ‘aquesta.

“Mai no he estat en Emarsa” ni, al principi, “coneixia” la naturalesa pública de la companyia, ni tampoc a què es dedicava. Després, quan va mostrar estranyesa per la grandària i la facilitat amb què es cometia el frau, el van tranquil·litzar. “Em van dir que teníem la cobertura del PP”.

La seua faena, assegura, era la de blanquejar els diners. De fet, s’ha atribuït el canvi en el pagament de les comissions il·legals. Durant tres anys es van pagar en efectiu “fins que vaig proposar fer-ho mitjançant targetes bancàries”.

Roca ha reconegut que el 90% de la seua facturació procedia d’Emarsa. El cervell financer de la trama, a la presó –va estar fugit a Moldàvia i se l’ha condemnat per blanqueig de capitals– sí que ha dit que coneixia dos dels comissionistes de l’espoli: els acusats Enrique Arnal, exdirector financer, i el tècnic Adolfo Polo. S’emportaven un euro per tona de llot, ha dit.

Afiliat a la força al PP

Juan José Morenilla, gerent de l’Epsar, l’empresa de què depenia Emarsa, ha reconegut que es va afiliar al PP i va pagar les quotes corresponents perquè era una obligació que s’imposava a tots els alts càrrecs de l’empresa pública quan governava aqueix partit.

Aqueixa és l’única confessió de Morenilla durant el judici pel saqueig de la depuradora, en què la Fiscalia demana 14 anys de presó per a l’exalt càrrec. El gerent ha negat que es lucrara amb l’espoli d’Emarsa, ha descarregat tota la responsabilitat en un subordinat –Ignacio Bernácer, també acusat, que ha assenyalat la seua participació en la trama– i ha defensat l’honradesa de la seua gestió.

L’Epsar, dirigida per Morenilla, tenia l’obligació “d’inspeccionar i de controlar la destinació dels fons” que assignava a Emarsa i altres depuradores sota la seua jurisdicció. “No s’ha fet mai per falta de mitjans. Ens limitàvem a certificar que les instal·lacions funcionaven de manera correcta”.

El tècnic també ha negat qualsevol responsabilitat en el finançament, cada vegada més generós, que Emarsa obtenia de l’Epsar, una empresa de la Generalitat, clau per a robar 24 milions d’euros mentre la planta continuava operant amb una normalitat relativa.

“Emarsa tenia els seus propis tècnics i els costos es fixaven entre el seu gerent [Esteban Cuesta] i el nostre cap d’explotació, Ignacio Bernácer”. Morenilla ha carregat contra ell, a qui tènia per amic i “professional reputadíssim” fins que va declarar en contra seu. “Em va enganyar”.

“Teníem 450 depuradores en Epsar, l’entitat de sanejament. No podia estar en totes les activitats. Bernácer m’informava, sobretot, quan hi havia problemes. Ell tenia prou autonomia, emetia pagaments, estudiava costos i negociava convenis”, ha declarat.

El PSOE, que exerceix l’acusació popular en la causa, va denunciar al seu dia que Morenilla i la seua dona van acumular 22 propietats entre els anys 2000 i 2009. Altres acusats també han assenyalat el seu paper protagonista des de l’Epsar en el desfalc.

14 anys de presó

La fiscalia demana 14 anys de presó per a Morenilla, Enrique Crespo, exvicepresident de la Diputació de València amb el PP; i Ignacio Bernácer, excap de departament d’Epsar. Estan acusats d’un delicte continuat de malversació de cabals públics i un altre de prevaricació administrativa en combinació amb falsedat en document públic i de document mercantil.

En col·laboració o amb la pretesa connivència de 22 acusats més, van manipular a l’alça els costos de la societat o directament facturaven per serveis inexistents per rebre més diners de la Generalitat, que després gastaven en cases, prostitutes, viatges i fartades.