L’assetjament escolar no és encreuat per gèneres: els xics són assetjats per xics; les xiques són perseguides per xiques

Segons les dades fetes públiques per la Unesco, un de cada tres estudiants va ser víctima d’assetjament escolar en el món el mes d’octubre passat, mentre que a Espanya, aproximadament el 17% dels alumnes de 15 anys ha patit aquesta mena de violència, segons es recull en l’Informe PISA 2018 de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquesta xifra, si bé està per davall de la mitjana de l’OCDE (23%), és motiu de preocupació per al Ministeri d’Educació. L’assetjament provoca pitjors resultats acadèmics i Nacions Unides alerta que els alumnes que pateixen assetjament són més propensos a patir ansietat, depressió i soledat, i fins i tot poden plantejar-se el suïcidi.

Per tant, l’assetjament escolar continua sent un dels problemes més importants que s’esdevé en l’àmbit educatiu de països desenvolupats. “Encara és un repte conéixer detalladament els aspectes més importants per prevenir-lo i tractar-lo”, tal com expliquen els investigadors Mario Alguacil, Paloma Escamilla i Sergio Aguado, de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (FCAFE) de la Universitat de València, i Alba Bonet i Carlos Pérez, de la Universitat Catòlica de València, autors de l’Estudi comparatiu de gènere sobre l’assetjament escolar: estratègies i accions.

Aquesta investigació “pretén aportar informació sobre l’assetjament escolar i la seua actuació davant d’aquestes situacions entre l’alumnat, tant sobre la seua pròpia percepció de les situacions d’assetjament, com de la seua actitud davant d’aquestes accions sobre altres companys”. En aquest sentit, s’ha fet una comparativa per saber si hi ha diferències en aquestes actuacions en funció el gènere. Per a això s’han “analitzat” 592 alumnes de tot Espanya i, segons es desprén dels resultats obtinguts, “hi ha diferències significatives entre xics i xiques en algunes de les qüestions analitzades sobre l’assetjament en classe, cosa que ens permet conéixer més el fenomen de l’assetjament”. Així mateix, s’han exposat implicacions pràctiques i estratègies per a la possible intervenció i tractament des de l’àmbit escolar.

Per tant, l’estudi de la Universitat de València (UV) i la Universitat Catòlica de València (UCV) constata que l’assetjament i la resposta que provoca és diferent entre alumnes de Secundària depenent del gènere i conclou que l’assetjament escolar no és encreuat i que la reacció com a testimoni de l’agressió és diferent: “Elles tendeixen a buscar ajuda externa i ells, o bé involucrar-se en el moment, o bé a no actuar”.

Segons la recerca, els xics destaquen més en les “respostes oposades”. És a dir, alguns opten més per intentar tallar la situació en el moment, però altres s’inclinen per no fer res. De la seua banda, les xiques solen prendre una posició intermèdia en què comenten la situació amb persones externes: professorat o familiars.

El resultat més cridaner per als autors és la verificació que l’assetjament no és encreuat entre gèneres. Els xics el reben d’altres xics i les xiques, d’altres xiques. A més, el sentiment d’aïllament o la reiteració en aquestes conductes no canvia entre ells i elles. És a dir, el gènere no provoca que assetgen o siguen assetjats en més o menys mesura.

Conéixer “més i millor” el problema

Segons Alguacil, “aquestes dades ens permeten no sols conéixer l’existència de situacions d’assetjament en l’etapa secundària, sinó quantificar i classificar aquestes accions, de manera que podem conéixer en més mesura quines actuacions relacionades amb l’assetjament duen a terme xics i xiques, i quina és la seua percepció i reacció tant de l’assetjament experimentat com de l’infligit o presenciat”.

“En concret, aquest estudi aporta informació per a entendre millor les diferències quant a la percepció i l’actuació davant de l’assetjament en funció del gènere”, afirma el professor de l’FCAFE. “Es tracta de conéixer més i millor el problema i les variables que pot tindre associades, per ser més efectius tant en la prevenció com en la gestió de les accions que es produïsquen”, explica.

Per a aconseguir aquests resultats, el grup investigador ha enquestat a 318 alumnes xiques i 274 alumnes xics d’educació Secundària. Se’ls va demanar que emplenaren un qüestionari estandarditzat i d’ús habitual per a aquesta mena d’estudis. Compost de 25 preguntes, organitzades en 2 blocs, s’obté informació sobre la vida relacional de l’alumnat i l’abús entre companys patit, infligit o presenciat i l’actuació sobre aquest tema.

Serveis d’ajuda

Qualsevol que patisca o siga testimoni d’un cas d’assetjament escolar pot dirigir-se al telèfon d’ajuda 900 018 018 del ministeri. Es tracta d’un servei gratuït, anònim i confidencial que està operatiu les 24 hores tots els dies de l’any, i que és atés per psicòlegs secundats per treballadors socials i advocats. Igualment hi ha un xat, disponible també les 24 hores, gratuït i anònim, per a atendre qualsevol necessitat en aquest sentit. Tots dos serveis són gestionats per la Fundació Anar, que es dedica a la promoció i defensa dels drets dels xiquets i adolescents en situació de risc i desemparament.