L’Audiència d’Alacant tomba la sentència que va condemnar sense contraanàlisi un empresari que va enviar cànnabis amb avió

L’amo d’una botiga de CBD s’ha lliurat, de moment, de la condemna a nou mesos de presó i la multa, per un delicte de tràfic de drogues que no causen greu mal a la salut, que li va imposar el Jutjat Penal número 2 d’Elx per enviar quasi un quilo de cànnabis amb destinació a Luxemburg en un paquet detectat l’estiu del 2021 en el magatzem d’un depòsit temporal de l’empresa DHL de la zona de descàrrega del recinte duaner de l’aeroport d’Alacant.

La sentència inicial (que va rebaixar la pena a l’empresari, sense antecedents penals, pel fet de reconéixer les dilacions indegudes en la causa) es va basar en l’única pericial practicada sobre el producte, un informe analític elaborat per la cap de la Secció d’Inspecció Farmacèutica i Control de Drogues, dependent de la Delegació del Govern, que va concloure que els 949 grams de cànnabis tenien una puresa del 0,8% i un coeficient de variació aplicat sobre el percentatge de riquesa mitjana del 5%, cosa que el jutge considerava “prou prova per a acreditar la naturalesa toxicologicofarmacèutica de la substància intervinguda”. El magistrat va descartar que es tractara, tal com al·legava l’empresari, d’una “mera devolució” sense que hi haguera “intencionalitat de tràfic”, per mancar de constància documental. També va destacar el pes dels cabdells —no era “precisament una quantitat menor o ínfima”—, el “caràcter professionalitzat i coneixedor de les substàncies” per part de l’acusat i l’enviament del paquet a l’estranger “a través del trànsit mercantil internacional”.

No obstant això, després del recurs de la defensa, la secció setena de l’Audiència Provincial d’Alacant, amb seu a Elx, ha revocat la condemna, i ha declarat la nul·litat de la causa i del judici, per considerar que l’acusat ha patit una “indefensió evident”, segons indica la sentència, a què ha tingut accés elDiario.es.

La sentència al·ludeix al “desequilibri que s’ha produït entre la part acusadora i la defensa a l’hora d’utilitzar les proves que han estimat convenients per a l’acte del judici oral”. Tampoc accepta els fets provats de la sentència recorreguda.

L’Audiència Provincial d’Alacant reconeix que la defensa, que exerceix l’advocat Joan Bertomeu, del despatx Brotsanbert, va sol·licitar una contraanàlisi per a determinar els nivells de THC, CBD i CBN a fi d’aplicar a la mostra el mètode de l’índex de psicoactivitat reconegut en el procediment de Nacions Unides per a diferenciar el cànnabis tipus droga del tipus fibra. El CBD, com que té un índex de psicoactivitat baix, queda en una mena de llimbs a Espanya, amb botigues obertes en totes les ciutats llastrades per una certa inseguretat jurídica dels propietaris davant la postura de la Fiscalia Antidroga d’equiparar els cabdells per igual, siguen del tipus que siguen.

Nul·litat del procediment

En el cas de l’empresari d’Elx, la primera vista del judici es va suspendre, de comú acord entre el ministeri fiscal i la defensa, perquè s’ampliara l’únic informe analític i es determinara l’índex de psicoactivitat. El jutge va oficiar la Subdelegació del Govern a Alacant perquè elaborara la prova. No obstant això, la Secció d’Inspecció Farmacèutica i Control de Drogues va contestar que el seu laboratori no disposa d’un “mètode analític adequat” ni de patrons amb què “poder quantificar la riquesa d’aquests compostos”.

En la fase de qüestions prèvies del judici oral, la defensa va plantejar que s’havia incomplit el requeriment i va sol·licitar que es remetera el mateix ofici a l’Institut Nacional de Toxicologia de Barcelona. El fiscal va contestar que l’ofici ja s’havia practicat, sense perjudici que la defensa poguera haver aconseguit una altra pericial amb prou antelació al judici oral, esdevingut el mes de juliol passat. No obstant això, el jutge no va admetre la qüestió prèvia plantejada pel lletrat de l’acusat.

La secció setena de l’Audiència Provincial d’Alacant, en la seua sentència del 5 de febrer passat, considera que la denegació de la prova, que havia sigut acordada en una interlocutòria dictada mesos abans del judici, “causa indefensió evident a la part que ho va sol·licitar”, per la qual cosa declara la nul·litat del procediment, el retrotrau al moment anterior a la celebració de la vista i ordena que es practique l’anàlisi, siga reiterant el requeriment en els termes sol·licitats per la defensa o “donant prou temps a la part sol·licitant perquè el puga practicar a costa seua”.

Estratègia de “falta de col·laboració dels laboratoris”

El lletrat Joan Bertomeu emmarca la problemàtica plantejada per la sentència en la “pràctica generalitzada dels laboratoris oficials” que duen a terme les pericials judicials de “no quantificar els cannabinoides, per considerar irrellevants els nivells de THC i CBD”.

Bertomeu lamenta la postura de qualificar “qualsevol cànnabis” d’estupefaent, “fins i tot el que, per la seua composició, no pot produir efectes en la salut”, sense diferenciar-se, per tant, “la marihuana com a droga del cànem que no és psicoactiu”.

“Aquesta sentència és un límit a aquesta estratègia de falta de col·laboració dels laboratoris i als jutges que la validen, perquè genera una indefensió absoluta”, conclou l’advocat.