L'intent de purgar l'equip de Mazón després de la seua dimissió va bloquejar la successió que ara decideix Vox: “Cal fer-los fora a tots”

En aquests temps de notícies falses i desinformació, un rumor i la por de perdre el poder poden haver canviat el curs de la història del PP de la Comunitat Valenciana. El dijous 30 d'octubre, quan encara ressonaven les esbroncades de les víctimes en el funeral d'Estat contra l'ara president de la Generalitat en funcions, Carlos Mazón, va començar a córrer amb força pel Palau de la Generalitat i pel partit la idea que Alberto Núñez Feijóo havia pres la decisió de forçar la dimissió del cap del Consell i que imposaria l'alcaldessa de València, María José Català, com el seu relleu. Ja hi hagués eleccions o una presidència interina, la decisió era imminent.

El rumor va caure com una bomba sobre Carlos Mazón, que barrinava llançar la tovallola després de l'acte d'homenatge a les 237 víctimes de la dana al Museu de les Ciències i la prevista declaració de Maribel Vilaplana, però també ho va fer sobre els seus col·laboradors més propers. L'arribada de María José Català, o les eleccions si Vox no acceptava la seua candidata —a qui l'ultradreta ha aprovat els pressupostos a València just aquesta setmana passada—, significaven la pèrdua de control total del procés successori, un canvi en les estructures de poder del partit i el final de la carrera d'alguns dels col·laboradors més pròxims del president.

El perill d'una imposició de Català va fer moure Mazón i els seus, i divendres 31 de novembre, Juan Francisco Pérez Llorca, per ordre de Mazón, va reunir a Benidorm els tres presidents de les diputacions de València, Castelló i Alacant: Vicente Mompó, Marta Barrachina i Toni Pérez. Totes les forces vives —ara menys— del Partit Popular a la Comunitat Valenciana: el secretari general i els tres presidents provincials. A aquesta conspiració, que com sol succeir en aquestes operacions es va convocar sense llum ni taquígrafs i sense fotos, no hi va assistir Carlos Mazón ni tampoc va estar el coordinador general del PP, Elías Bendodo, com es va encarregar de difondre dies després algun dels assistents a la trobada, quan es va adonar de la “cagada” de la reunió.

De la ja oblidada trobada, tots els participants l'emmarquen en la “normalitat absoluta”, no es va informar a la direcció del PP nacional ni tampoc a pesos pesants del PP valencià com la mateixa María José Català, l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, o Esteban González Pons, membre de la direcció nacional. El dissabte 1 de novembre, i després d'eixir a la llum voluntàriament, des de la direcció del carrer Gènova van explicar que “no se'n donaven per assabentats”. Ja era tard: tots els mitjans de comunicació de tirada autonòmica i nacional publicaven que l'opció per succeir Carlos Mazón seria Juanfran Pérez Llorca com a president interí fins a la convocatòria d'eleccions, i Vicente Mompó com a candidat per al 2027. Deu dies després, cap dels quatre assistents a la reunió ha dit “aquesta boca és meua”.

“Cal fer-los fora a tots”

La conspiració va tindre efecte, o si més no va dissipar els fantasmes al cap de Carlos Mazón, i Gènova ni va llançar ni llançarà en breu María José Català per succeir-lo. Però va trencar tots els ponts entre la direcció nacional i l'autonòmica, i va provocar que tot saltara pels aires. El dissabte i diumenge 1 i 2 de novembre la situació va ser d'una tensió sense precedents. Fonts coneixedores de les dures negociacions entre l'equip de Mazón i Gènova, que van acabar en diverses trucades d'Alberto Núñez Feijóo a Carlos Mazón, asseguren que, sentint-se traïts, des de la direcció nacional van clamar: “¡Cal fer-los fora a tots!”. És a dir, Carlos Mazón, però també a tot el que fa olor o ha fet olor a mazonisme.

I aquesta decisió de “netejar” el mazonisme, juntament amb l'interès de Mazón per tutelar la seua successió, va ser el que va tensar tant la corda que el PP nacional i l'autonòmic no van arribar a cap acord per a la ja històrica compareixença del 3 de novembre. Només es va pactar la dimissió del president de la Generalitat, per demostrar l'autoritat de Feijóo davant un Mazón exhaust després d'un any de mentides i pressió mediàtica. Però no es va tancar el camí a seguir, que en aquests moments té contra les cordes tant els populars valencians com el mateix Feijóo, que ara ha de donar explicacions pel pacte —o les eleccions— que Vox els obligue a tancar a la Comunitat Valenciana.

La ruptura entre Mazón i Feijóo va ser tan gran que en la Comunitat Valenciana ha succeït una cosa inèdita: el PP valencià és el primer partit en la història de la democràcia valenciana que vol investir un president o presidenta sense tindre un candidat clar, i serà un partit minoritari qui ho autoritzarà. No es tracta només de negociar un programa, que seria normal, sinó també de decidir qui l'executarà.

El 3 de novembre, en la roda de premsa d'abandonament del càrrec, Mazón encara va tindre temps de tornar a desafiar Gènova —ja havia tancat el pacte amb Vox el 2023 sense avisar a Madrid, amb el corresponent cost electoral per a Feijóo—. El president va assegurar, quan encara no havia dit quan presentaria la renúncia, que el 4 de novembre es podria agafar una baixa laboral. Una situació que podria haver deixat la Comunitat Valenciana, però sobretot el PP, sense un calendari clar fins a nova ordre. La direcció nacional i el propi Feijóo van haver d'eixir públicament hores després a confirmar que Mazón havia dimitit. Després d'hores i trucades de pressió, aquesta vegada sí, el cap del Consell “no va poder més” i va presentar el seu escrit de renúncia prop de les tres de la vesprada, gairebé sis hores després d'anunciar-ho.

El 5 de novembre, després del cap de setmana dels ganivets llargs i amb el rellotge de la successió en marxa, Alberto Núñez Feijóo va trucar a Santiago Abascal per iniciar negociacions amb la intenció de nomenar un successor o successora per a Mazón i tancar aquesta crisi institucional sense precedents, en què el president que va renunciar el dilluns 3 de novembre podria seguir en el càrrec fins al maig del 2026.

Però com les presses les té el PP, la primera reunió de presa de contacte entre els dos partits no es va produir fins el divendres 7 de novembre, 72 hores després de la trucada de Feijóo a Abascal. Una vegada més, no hi va haver coordinació entre Gènova i el PP valencià, i va tornar a quedar en evidència la incomoditat de la situació per a ambdós bàndols. Vox ha designat negociadors, però per part dels populars encara no hi ha noms oficials. Diuen en Gènova que la missió és per al PP valencià, però que es supervisarà des de Madrid. El que és segur és que, a dia 10 de novembre, set dies després que Mazón renunciés, el PP no sap qui serà el seu candidat a succeir-lo. I el rellotge avança impertorbable fins al 19 de novembre, data límit per presentar un nom davant les Corts Valencianes.

Mentre arrencaven les negociacions, al PP valencià s'ha instal·lat el desconcert, el desànim i, en molts casos, la por de perdre el lloc de treball. La majoria de càrrecs consultats donen per “morts” políticament tot l'equip de col·laboradors de Carlos Mazón, sobretot el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca; el seu assessor extern, Josep Lanuza; i els seus tres secretaris autonòmics de més confiança: Cayetano García Ramírez, Santiago Lumbreras i Javier Sendra, dissenyadors de la fallida estratègia de defensa post-Ventorro. Està per veure si l'ona expansiva provocada per la conspiració de Benidorm s'acaba portant per davant Juanfran Pérez Llorca i el mateix Vicent Mompó, que trau importància a la trobada que el designava com a futur del PP valencià. Crida l'atenció que, una setmana després, i si tan clara és l'opció de l'alcalde de Finestrat per succeir Mazón, encara no s'haja presentat la seua candidatura davant les Corts i seguisca oberta la ferida de la dimissió, amb Vox tirant-hi sal.

Per part de Gènova, aquesta setmana de passió ha servit per haver de donar explicacions sobre les negociacions amb Vox i per apuntalar, més si cap, que la dona de Feijóo a València és María José Català. Aquest dijous, a Madrid, i amb motiu dels premis del diari 20 Minutos, Feijóo i Català van parlar durant mitja hora, a la vista de tots els assistents i amb semblants seriosos. Fonts presencials expliquen que, després de fer-se una foto conjunta —Català va rebre un premi en la gala del rotatiu gratuït—, Feijóo va agafar del braç l'alcaldessa de València i li va proposar mantenir una conversa, que es va produir cara a cara a la sala contigua on se celebrava el còctel després de l'entrega de guardons.

Aquest dilluns 10 comença una altra setmana d'infart per al PP valencià. Sense rumb clar i a expenses de Vox, el president en funcions compareix davant les Corts Valencianes aquest dimarts 11 de novembre. Ha estat a petició pròpia, així que alguna sorpresa tindrà preparada. Segur que l'interrogatori tornarà a servir per parlar de la gestió de la dana, d'El Ventorro i del final de la carrera política de Mazón. Perquè així seguim els valencians, atrapats en el 29 d'octubre de 2024.