L’estafador de l’EMT de València va donar una adreça a Hong Kong vinculada a dues empreses radicades en el paradís fiscal de les illes Verges britàniques

La documentació que va enviar l’estafador a l’excap d’Administració de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València inclou una adreça a Hong Kong que apareix relacionada amb la investigació dels ‘Paradise papers’. Les factures –sense segell ni signatura i amb un concepte genèric que va fer sospitar el gestor de Caixabank– estaven a nom de JG Trade Co. Limited, creada el maig passat.

L’estafador va posar una adreça on està situada la Silvercorp International Tower de Hong Kong. A l’entrada de l’edifici, a la dreta, hi ha una sucursal de Bank of China. Al compte pretesament associat a aquesta empresa, Caixabank va abonar 1,6 milions d’euros mitjançant les quatre primeres transferències gestionades per l’excap d’Administració de l’EMT, Celia Zafra, única investigada en el cas.

La investigació dels ‘Paradise papers’ del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, en la sigla en anglés) va traure a la llum 13,4 milions de documents sobre inversions en paradisos fiscals. A més, la base de dades del projecte inclou els noms de més de 120.000 persones o empreses que operen en territoris opacs (offshore).

En la Silvercorp International Tower de Hong Kong, l’adreça que va indicar l’estafador en les factures, apareix domiciliada, segons la base de dades de l’ICIJ, Jennifer Q., que exerceix d’intermediària de dues empreses radicades en el paradís fiscal de les illes Verges britàniques. En una d’aquestes dues empreses, activa hui dia, figuren des del 2014 tres accionistes de nacionalitat italiana, segons les dades del Registre Mercantil britànic consultats per aquest diari. Els ciutadans xinesos Wen I. i Wei B. apareixen vinculats a les dues empreses en les quals actua com a intermediària Jennifer Q., segons la informació de l’ICIJ.

El primer compte de Bank of China que va usar l’estafador, amb el qual va estafar 1,6 milions, estava a nom de JG Trade Co Limited, encara que aquesta empresa no figura en el Registre Mercantil oficial hongkongués. El compte de Bank of China, estiguera realment associat a aquesta empresa o no, tenia amb un codi SWIFT que identifica l’entitat bancària receptora de la transferència. Alguns cercadors no oficials indiquen que la mercantil va ser registrada el 31 de maig de 2019. El número de telèfon de Hong Kong que figura en les factures no dona senyals de vida, segons ha comprovat aquest diari.

Hi ha una altra empresa de nom similar –Qingdao J G Trade Co. Ltd– el domicili de contacte de la qual està situat a la província xinesa de Shandong. Aquesta empresa es dedica al transport marítim entre el port de Ningbo i els Estats Units.

La Interpol investiga a Hong Kong la destinació dels quatre milions d’euros estafats. Els responsables de l’EMT, després de conéixer el monumental frau, van cursar una denúncia davant la Policia que va assumir el Grup de Delictes Tecnològics. Paral·lelament, van denunciar el robatori davant la Interpol, que va aconseguir bloquejar 150.000 euros (probablement el saldo ben magre que encara quedava en els comptes destinataris dels fons estafats). Més tard, l’empresa pública va contractar un bufet d’advocats espanyol que també treballa a la Xina per portar el cas davant les autoritats hongkongueses.

El titular del Jutjat d’Instrucció número 18 de València, que investiga l’estafa, ha demanat a l’EMT la documentació de la denúncia a la Interpol. El jutge, tal com va informar ahir aquest diari, ha requerit a Caixabank els seus protocols interns per a les transferències internacionals dels clients institucionals.

L’alerta interna de l’entitat bancària va saltar 17 dies després que s’iniciara l’estafa, a pesar que ja s’havien transferit quatre milions d’euros i que l’EMT no podia efectuar transferències a la Xina perquè no té signat el model 5433, necessari per a aquest tipus d’operacions. El gestor de Caixabank va declarar que, després de rebre l’alerta i comprovar les factures, va tindre sospites serioses perquè “per a estar comprant una companyia” semblaven “mancades de consistència”.