El llegat de Rafael Chirbes, un any després de la seua mort
El 15 d’agost de 2015, just fa ara un any, moria a Beniarbeig l’escriptor valencià Rafael Chirbes a 66 anys d’edat, víctima d’un càncer de pulmó. L’autor d’En la orilla, un retrat de l’Espanya en crisi que li va servir per a aconseguir el Premi Nacional de Narrativa el 2014, la televisiva Crematorio o París-Austerlitz, una novel·la publicada després d’haver mort, però que no es pot considerar pòstuma, ja que la va lliurar tancada en vida, encara té material editorial inèdit.
Tota aquesta documentació està immersa en un llarg procés de selecció, seguint escrupolosament les directrius del mateix novel·lista. Així, Manolo Micó, nebot de Chirbes, anuncia que d’ací a uns mesos es publicarà un Cuento, titulat així “només per la seua brevetat” i El año que nevó en Valencia, així com també es produirà l’estrena teatral d’En la orilla per la companyia La Pavana i la seua adaptació al cine.
Arranca a caminar la fundació
Rafael Chirbes va deixar un últim desig abans de morir: la posada en marxa d’una fundació que protegira els seus fons bibliogràfics. Així, l’entitat naix de la voluntat del mateix autor, “que ja feia temps que remugava aquesta possibilitat”, com reconeix Micó. “Nosaltres intentem seguir aqueixa voluntat”, explica el nebot de Chirbes. El procés de constitució de la fundació va acabar fa a penes unes setmanes, després de “lluitar contra la burocràcia”, encara que els responsables del projecte no han parat de treballar un instant en aquests últims mesos perquè arrancara a caminar com més prompte millor.
Des de la fundació es recopilen els estudis, les tesis i els articles elaborats sobre Rafael Chirbes arreu del món, uns treballs que seran digitalitzats perquè estiguen a la disposició dels interessats: “En són centenars els que han aparegut en diversos països, per la qual cosa no serà una faena d’uns dies”.
Altres accions en què ha participat la institució són: la creació de grups de lectura a la casa de Beniarbeig, amb l’Ajuntament de la qual es treballa a hores d’ara en la signatura d’un conveni o la creació d’una beca; l’homenatge, amb carrer dedicat inclòs, a Valverde del Burguillo, el poble extremeny en què va residir durant uns anys el novel·lista valencià; les jornades literàries que tindran lloc el setembre a Tavernes, localitat valenciana que també ha decidit donar el nom de Rafael Chirbes a una plaça; col·laboracions amb la fundació Max Aub…
En el record
Encara que Rafael Chirbes romandrà en el record, els que el van estimar i el van admirar sempre trobaran a faltar “tot el que falta per contar-nos en la seua obra”, explica el seu nebot, que apunta que continua “esperant aqueixa telefonada o conversa que durant hores analitzava l’actualitat, contava notícies, discutia de política o t’examinava sobre el text que uns dies abans t’havia enviat i que sempre deia que no servia de res”. “Sense entendre res de literatura, a mi em semblava esglaiador”, confessa Manolo Micó. “Trobe a faltar aqueixa faceta de gran conversador, aqueixes anàlisis de situacions, aqueix poder escoltar les seues exposicions sobre qualsevol tema…”.
La casa de Beniarbeig
La Fundació Rafael Chirbes es presenta en societat amb una setmana de portes obertes –que té lloc entre el 14 i el 20 d’agost– a la casa que l’escriptor tenia a la localitat de Beniarbeig, seu de l’entitat. Aquest lloc va ser per a l’autor “el refugi en què aïllar-se i llegir, estudiar i escriure, un lloc pròxim als escenaris de la seua infantesa, com Tavernes o Dénia, i de la ciutat que tant estimava, València”, reconeix Micó.
La casa s’ha reformada i adaptat per a acollir aquesta institució, de manera que ha quedat una sala biblioteca i zona de treball a la primera planta i un estudi amb biblioteca, dormitori i cuina a la planta baixa a disposició dels investigadors que ho necessiten al seu moment. La biblioteca personal de l’autor valencià està composta per milers d’exemplars que han començat a catalogar-se.
A més, en una vitrina hi ha exposades les edicions de les obres de Rafael Chirbes en castellà i traduccions per a països com França, Alemanya, Suècia, Portugal, Grècia, els Estats Units i fins i tot una curiosa edició en xinés.
El patronat de la Fundació Rafael Chirbes està format pels dos nebots de Chirbes, María José Micó com a presidenta i Manolo Micó com a director, i Juan Manuel Ruiz com a vicepresident i marmessor cultural. No obstant això, el patronat s’ampliarà amb amics de l’autor, segons la seua pròpia voluntat. També està pendent la constitució d’un consell assessor en temes culturals.
