Marisa Velasco, portaveu de Dret a Morir Dignament a Alacant: “El vertader mèrit de l’aprovació de la Llei de l’eutanàsia no és tant dels polítics com de la societat”

Marisa Velasco va passar de qualificar de “poc ambiciós” l’anterior projecte de llei d’eutanàsia, iniciativa que va caure el 2019 amb l’avançament electoral, a mostrar-se “bastant satisfeta” amb l’aprovada dijous passat en el Congrés. Entremig, hi ha hagut una “pressió” de l’associació que representa a Alacant, Dret a Morir Dignament, “per a millorar” la norma legal.

Aquesta associació fa 36 anys, primerament a Catalunya, després en la resta d’Espanya, que lluita per la despenalització de l’eutanàsia. Velasco n’està 11 al capdavant de l’organització a Alacant, assessorant la ciutadania que la consultava sobre els seus drets sanitaris al final de la vida. Com a infermera de l’àrea d’oncologia mèdica, ha conegut de prop la impotència dels pacients crònics. “Tot això ha fet que m’adone que hi ha gent que mor malament”, assenyala.

Per això entén que “el vertader mèrit de l’aprovació de la Llei de l’eutanàsia no és tant dels polítics com de la societat, que està des del 2002 fent créixer el desig que s’aprove una llei d’aquestes característiques”, assevera. De fet, l’última vegada que es va fer una enquesta a la població el 2019 sobre aquest tema, recorda, el 87% es van mostrar a favor. Fins i tot el 65% dels votants del PP i el 73% dels de Vox la veien amb bons ulls, encara que els seus representants hi hagen votat en contra.

Explica Velasco que el canvi principal amb el projecte de llei anterior és que el PSOE “ha prestat orella” als suggeriments que li anaven proposant col·lectius com el que ella representa. Així doncs, per exemple, han admés una de les seues sol·licituds perquè es poguera aplicar l’eutanàsia des del domicili del pacient. “Admetent la llar com un lloc de prestació, facilitarà molt el procés tant a les famílies com als mateixos pacients”, assenyala.

També avança altres aspectes de la llei que poden portar polèmica, com és que, una vegada aprovada definitivament, deixarà a les comunitats autònomes la responsabilitat de crear les comissions de garantia per a aplicar l’eutanàsia. Marisa Velasco, durant 17 anys professora de cures pal·liatives en la carrera d’Infermeria de la Universitat d’Alacant, ho veu amb bons ulls en el sentit que això permetrà i donar marge a “aquells professionals que vulguen ser objectors de consciència, perquè advertisquen que ho seran i quede registrat”. Al seu judici, “cal deixar clar que les institucions no poden objectar, són les persones”.

Sobre el paper que hi tenen les famílies del pacient, la llei aprovada dijous també deixa ben clar que només podran sol·licitar l’eutanàsia els majors d’edat i que, en aquest cas, si la família no comparteix la decisió de no viure més temps, el que té el dret és el pacient, encara que “la cosa més preferible és que estiga acompanyat per la família”.

“L’eutanàsia és un acte d’amor, perquè és permetre que se’n vaja algú que t’agradaria que es quedara. I això és el més difícil que pot haver-hi i a més ho farà amb data i hora determinada, la qual cosa ho converteix en una cosa més dura”, comenta.

Amb els seus anys d’experiència com a activista del dret a morir amb dignitat, Marisa Velasco reconeix que la decisió de decantar-se per l’eutanàsia “li costa molt d’acceptar a la família, però acaben assumint que és el millor per a ell o ella”. Ara, quan la llei ho permeta, podran col·laborar amb la decisió adoptada, conclou. “No li practicaran l’eutanàsia, però sí que podran acompanyar-lo en l’últim moment sabent que ha sigut la seua decisió basada en la premissa que una vida digna no es pot culminar sense una mort digna”.