Què opinen les dues candidates a rector sobre el present i el futur de la Universitat de València

La Universitat de València es juga el futur en les urnes. El pròxim 22 de febrer se celebren les eleccions a rector, un procés en què competeixen tres candidats i que pot donar com a resultat que en els més de cinc segles de vida de la institució una dona la dirigisca. Eldiariocv.es parla amb els tres candidats sobre alguns punts clau de la gestió de la UV i els conflictes que aborda.

Mavi Mestre és catedràtica de psicologia bàsica, vicerectora des del 2010 i forma part de l’actual equip de Govern, amb Esteban Morcillo al capdavant. Maria Antonia García-Benau, que ja s’hi va presentar el 2010, és catedràtica d’economia financera i comptabilitat, exsecretària general del Consell de Coordinació Universitària i va ser directora de la UIMP. Finalment, Vicent Martínez, catedràtic d’astronomia i astrofísica de la Universitat de València, és també coordinador de la Xarxa d’Infraestructures Astronòmiques. Aquest diari ha contactat amb les tres candidatures, però no ha pogut obtenir la resposta de Vicent Martínez per motius personals.

Pregunta: Quin és el problema fonamental a què hui s’enfronta la Universitat?

María Antonia García-Benau: El problema fonamental de la Universitat de València és la paràlisi en el desenvolupament de polítiques actives de govern. Es gestiona el dia i a dia. I encara que hi ha una aparença de planificació, la veritat és que s’evidencien, l’un darrere de l’altre, problemes en la planificació de plantilles de personal, una falta de definició dels objectius en les nostres titulacions i una falta de lideratge en la innovació de les nostres polítiques. Sembla que la Universitat que sempre va liderar la innovació i el debat públic no sàpia cap a on camina.

Mavi Mestre: El problema principal són les polítiques de consolidació fiscal: increment de taxes, descens de beques, taxa de reposició, reducció de pressuposts, que han ofegat les universitats en aquests últims anys. Podem dir que la universitat ha viscut els anys més durs de tota l’etapa democràtica.

La igualtat d’oportunitats en l’accés a la universitat i la política de personal s’han vist terriblement danyades. Les plantilles s’han reduït i envellit. I sense una bona plantilla de personal d’administració i serveis, de docents i d’investigadors, el servei públic que donem als nostres estudiants i a la societat s’ha vist dificultat.

Però estem en condicions de recuperar-nos, de trencar els sostres que fins ara ens han imposat. La meua candidatura sap què cal fer, i com cal fer-ho perquè la nostra Universitat recupere la il·lusió i siga el referent internacional que totes i tots volem i mereixem.

S’ha tornat la Universitat de València una entitat conservadora?

G.B: L’espai natural de la Universitat és l’exercici de la raó, de la crítica i el lideratge en la innovació. Usant un terme actual, la Universitat per naturalesa ha de ser disruptiva. I això obliga a ser un motor de pensament i de propostes. Quan perds aqueix lideratge, quan et tanques en tu mateix, quan procures acontentar a tothom i no molestar, quan gestiones el patrimoni que et dóna l’autoritat de 500 anys d’història liderant aquesta societat, inevitablement sembles conservador. La gestió de la Universitat s’ha tornat conservadora, el seu ADN continua sent el mateix, hem de recuperar-lo.

M.M: En absolut. La Universitat de València sempre ha estat, és i serà una universitat reivindicativa i participativa. És uns dels nostres senyals d’identitat, perquè una universitat no ha de ser conformista, una universitat necessita ser crítica i exigent i constructiva per a poder avançar.

Sempre hem estat i continuem sent una universitat oberta a la societat i al debat, que ha acollit activitats a què s’han negat altres espais públics, apostant per la nostra cultura i la nostra llengua i sent un referent en cooperació internacional. Som una universitat dinàmica, que pensa millorar i progressar. Una prova n’és la intensa campanya electoral que estem vivint.

La Universitat hauria de donar més protagonisme als alumnes en la presa de decisions?

G.B: La Universitat ha d’apostar per fórmules de govern obert que apoderen tota la comunitat universitària. Quants alumnes voten i què decideixen? Més enllà de resums estadístics, tenim un sistema de rendició de comptes amb mètriques que avaluen la qualitat de la gestió? En aquests moments en els models d’aprofundiment democràtic les ciutats van guanyant la partida i apostant per l’obertura del govern a través d’estratègies presencials i eines electròniques. La Universitat ha de fer-ho immediatament amb totes les seues persones.

M.M: Sens dubte. L’estudiantat és el centre de la universitat. Totes les nostres tasques, inclosa la investigació, han de revertir en una bona formació per als nostres egressats. Ells han de sentir-se protagonistes i part de la universitat durant tot el seu procés formatiu i han de sentir-se integrats, vinculats i partícips de la vida universitària i de les polítiques universitàries. Li ho diré en una frase: l’estudiantat ha de ser protagonista del seu present, perquè ells són el futur.

El nostre programa, que es pot consultar en la nostra pàgina web i que continuarà completant-se a partir del diàleg i de la participació de tota la comunitat universitària, és molt complet en l’àmbit de les propostes relacionades amb la integració, la participació i la formació integral de l’alumnat. Recollim, entre molts altres, un objectiu molt concret, articulat amb un conjunt d’accions dirigides a incrementar la iniciativa, la participació i la representació de l’alumnat en la Universitat.

Té cap projecte per a resoldre des del Rectorat el conflicte amb els professors associats? Comparteixen les seues reivindicacions?

G.B: Hem d’abordar el conflicte de manera rigorosa. Si existeix es deu, sens dubte, al fet que l’equip actual va dissenyar una política de plantilles que ha conduït al conflicte actual. En la Universitat no es recorda una vaga quasi general de tot un col·lectiu pel que fa a una política interna. I això és molt seriós. Abans que res, el professorat associat són persones que exerceixen la seua faena amb dedicació i sembla que no molt bon tracte. Treballarem per definir un estatut orientat a definir els seus drets i un tracte digne. Abordarem amb prudència i amb la Generalitat el marc normatiu i pressupostari.

M.M: Entenc que em pregunta els meus projectes com a rectora, en cas d’aconseguir la confiança de la comunitat universitària. En primer lloc, cal dir que les reivindicacions del professorat associat, com totes les reivindicacions de tot el personal de la Universitat de València, les compartim i les defensem.

Quant a propostes, sí, tinc un projecte molt clar i concret per a atendre les reivindicacions del professorat associat. Un projecte que passa necessàriament per polítiques compartides amb la Generalitat Valenciana, a través del conveni col·lectiu del personal laboral que des de fa més d’un any i mig estem treballant, i que està molt avançat, i per polítiques estatals, que necessàriament han de preveure l’eliminació de la taxa de reposició.

L’aprovació del conveni col·lectiu, molt necessari, ja que som l’única comunitat que no en disposa, ens permetria generar altres figures contractuals, dotades de més estabilitat, per a fer front a necessitats estructurals i conjunturals. Però aquesta no ha de ser, no pot ser, l’única solució. Necessitem poder generar, més enllà de la taxa de reposició, el nombre de places de professorat ajudant i ajudant doctor que ens permeta rejovenir la plantilla i oferir una carrera professional adequada i estable.

No es tracta únicament d’un tema de salari que també requereix, en aquests moments, l’autorització de Conselleria, ni d’un tema de voluntat. Es tracta d’un tema, com he dit abans, de polítiques de consolidació fiscal contra les que hem lluitat i a pesar de les quals hem treballat i continuarem treballant per a fer sempre més del que podíem, però menys del que hauríem volgut.