El Parlament valencià obri al públic 80 anys després del final de la Guerra Civil el refugi del president Juan Negrín

En el subsol del Palau de Benicarló, seu de les Corts Valencianes, resisteix el pas del temps un refugi de la Guerra Civil. L’espai, que fins ara servia de magatzem per a les publicacions editades sense pena ni glòria pel parlament, serà accessible al públic que el sol·licite per escrit i passa així a engrossir el catàleg de vestigis de la guerra que les institucions valencianes han obert a veïns i turistes.

L’antic palau de la família Borja es va transformar en seu de la Presidència del Govern de la II República entre novembre del 1936 i octubre del 1937, quan l’executiu es va traslladar a València en plena Guerra Civil. Allí va prendre possessió del càrrec el president del Govern, Juan Negrín (Las Palmas de Gran Canaria, 1892 - París, 1956).

En aqueix mateix espai, 80 anys després d’aquell 17 de maig de 1937 en què el científic canari va substituir Francisco Largo Caballero al capdavant del Consell de Ministres, la seua neta Carmen Negrín va participar en un homenatge al polític republicà de la mà de la Generalitat Valenciana.

La delegació, composta per Carmen Negrín i l’historiador Ángel Viñas, entre altres, va visitar el refugi de les Corts, un antic celler del palau dels Borja reconvertit en un búnquer per a la protecció dels alts càrrecs i del personal que treballava a les ordres del president del Govern.

El president del Parlament, Enric Morera, va elogiar la figura del “gran president” Juan Negrín i va anunciar, fa quasi tres anys, que estudiaria obrir el refugi al públic. “Ací, fa 80 anys, durant la nit, va ser nomenat primer ministre. Eren temps difícils i ha sigut el president més preparat que hem tingut”, va postil·lar Morera.

El refugi, difícil d’accedir-hi (només es pot baixar per un ascensor o per l’escales que condueixen als aparcaments subterranis dels cotxes oficials i del personal de seguretat), conserva l’antic portaló que rebia els usuaris durant la Guerra Civil, una rampa adaptada i el sistema de ventilació característic d’aquests espais. La ximenera per a evacuar els possibles gasos va desaparéixer, segons apunta l’especialista José María Azkárraga.

La presidència de les Corts, segons ha pogut saber eldiario.es, ha ordenat aquesta setmana buidar d’andròmines el vestigi patrimonial i obrir-lo al públic, sempre sota petició per escrit. La modalitat de visita és similar a la de les ruïnes que es conserven en la zona dels grups parlamentaris del carrer de la Llibertat, darrere dels edificis principals de les Corts. Les caixes de llibres i altres materials s’han traslladat a un altre edifici.

L’espai va ser habilitat en la postguerra com a residència per a les visites del dictador Francisco Franco i com a seu del Movimiento Nacional a València. Fins a la dècada del 1990 va acollir màquines d’escriure velles de la Secció Femenina de Falange i publicacions del règim ben polsoses.

El vestigi patrimonial també va emmagatzemar durant dècades els llibres editats per les Corts, la gran majoria sense massa interés i que han acabat en la paperera de la història (els 500 exemplars d’una obra de l’històric portaveu adjunt del PP, Rafael Maluenda, van costar a l’erari 4.733 euros, segons va publicar Levante-EMV).

Altres espais similars en institucions públiques, com el magatzem de l’Ajuntament de València, s’han reconvertit en zones habilitades per a les visites, siguen turistes o veïns de la ciutat que volen passejar-se pels refugis més emblemàtics de la Guerra Civil. A tocar de les Corts, al carrer dels Serrans, un altre refugi restaurat per l’Ajuntament pot visitar-se, encara que amb un horari reduït.

El parlament valencià rep unes quantes vegades a la setmana, en un horari habilitat, visites de col·legis o de jubilats a qui un guia de la casa explica la història del Palau i mostra els espais més emblemàtics, com el sumptuós jardí o l’hemicicle. Al refugi, situat en el subsol i connectat amb els aparcaments subterranis, només accedien fins ara visites com la delegació de l’homenatge a Negrín o personal de la casa amb curiositat per veure el lloc.