El pla de Gan Pampols reconeix “limitacions” i “demores” en la gestió de la DANA i culpa el Govern de Sánchez

La Generalitat Valenciana ha presentat l’esborrany del Pla de Recuperació i Reconstrucció que pilota el vicepresident segon, el tinent general retirat Francisco José Gan Pampols, en què s’estableix una mena de full de ruta per a la zona zero i un model de resposta davant pròximes catàstrofes en el context de l’amenaça del canvi climàtic i amb la temporada següent de gota freda molt a la vora. El document, que ha estat subjecte a una fase d’al·legacions i que serà finalment aprovat per acord del Consell, reconeix les “limitacions” en la “capacitat del sistema públic per a activar, coordinar i executar una resposta eficaç en els primers dies després d’una catàstrofe”, tal com es “va evidenciar” amb la DANA del 29 d’octubre passat.

Es tracta d’una radiografia dels aspectes a millorar en tots els departaments autonòmics i fins i tot de l’Administració estatal, sobre la qual no té cap competència, que ha comptat amb l’assessorament de la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC), contractada per 2,2 milions d’euros per a l’assistència tècnica i consultoria en l’elaboració del Pla de Recuperació Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana.

En general, culpa la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i defuig els errors de la Generalitat a l’hora de complir l’obligació que tenia encomanada la consellera llavors Salomé Pradas en la gestió de l’emergència: determinar les mesures d’autoprotecció per a la població. Només hi ha dos investigats en la causa de la DANA: Pradas i l’exsecretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso.

L’esborrany del pla assegura que l’“experiència de la DANA”, que va deixar 228 víctimes mortals (una d’elles embarassada de huit mesos), “ha posat en evidència la necessitat de millorar la capacitat de resposta davant situacions crítiques”. “És clau consolidar un sistema d’emergències més àgil i coordinat, amb recursos materials adequats, protocols clars i una planificació operativa que incorpore també la dimensió comunitària i local”, afig.

No obstant això, el document apunta exclusivament contra dos organismes, que depenen del Govern central, en matèria de sistemes d’alerta: la CHX i l’Aemet, a pesar que la mateixa Generalitat detenia el dia de la DANA el comandament únic de la resposta a la catàstrofe.

L’esborrany del pla sosté que la xarxa de sensors del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la CHX “no va detectar” el desbordament del barranc de Poio “fins que Paiporta ja estava inundada”, a conseqüència d’una “cobertura insuficient” en què només la meitat de la conca estava “monitorada” i amb un “desfasament” de “20 a 30 minuts” en la transmissió de dades.

Tanmateix, tal com apunta l’informe de la Guàrdia Civil aportat a la causa i diversa documentació de la CHX, l’avís clau es va produir a les 18.40 i el departament d’Emergències no el va anotar fins a quasi mitja hora després.

Els objectius del pla per a la Conselleria d’Emergències se centren a “anticipar i coordinar la resposta en el sistema públic en contextos de catàstrofes” i a “formar la població en la manera d’actuar”.

D’entrada, el pla afirma que l’absència de “mecanismes anticipatoris, la fragmentació entre nivells administratius i la falta d’instruments operatius àgils i d’integració dels sistemes d’informació van provocar demores, duplicitats i colls de botella que van agreujar l’impacte sobre la població i els serveis essencials”.

Falta de “coneixements bàsics” de la població

L’esborrany proposa un programa de formació a la població de “com actuar davant situacions d’emergència”. La DANA evidencia que “una part de la població no disposa dels coneixements bàsics sobre com actuar durant una situació de risc”.

“Aquesta mancança”, afirma, “genera confusió, i encara que no sempre té un impacte directe i mesurable en la velocitat de les evacuacions, sí que pot dificultar l’actuació inicial, generar bloquejos o retards puntuals, i augmentar la pressió sobre els serveis d’emergències”.

L’esborrany del pla ressenya el “desconeixement de les rutes d’evacuació”, la “falta de cultura preventiva i d’autoprotecció” i l’“absència d’instruccions clares”, que “dificulten la reacció davant el risc” i “agreuja les seues conseqüències”.

Per a remeiar-ho, proposa que la Conselleria d’Emergències, que dirigeix el popular Juan Carlos Valderrama, elabore formacions periòdiques i simulacres, distribuïsca materials didàctics en “format accessible” i faça exercicis pràctics en escoles, hospitals, edificis públics i “barris residencials” per a “familiaritzar la població amb els procediments establits”.

Catàstrofes “sense presència immediata” de professionals

D’altra banda, el pla també ha detectat la necessitat d’una “resposta immediata” en els primers minuts d’una catàstrofe, “especialment en contextos sense presència immediata de serveis d’emergències professionals”.

Així doncs, proposa construir una “xarxa descentralitzada” de docents i personal educatiu, auxiliars i tècnics sanitaris, voluntaris de protecció civil, membres d’ONG o personal de serveis socials, així com líders veïnals i comunitaris que tinguen formació en primers auxilis i “coneixements bàsics sobre gestió d’emergències”.

També proposa que s’establisquen sistemes de comunicació “alternatius” d’emergència entre centres socials, educatius i assistencials per a garantir la “coordinació davant les catàstrofes”.

“Sistema de missatgeria” a la població

En matèria de sistemes de prealertes d’inundació, l’esborrany del pla proposa tant a l’Administració general de l’Estat com a la Conselleria d’Emergències una “aplicació mòbil i un sistema de missatgeria que informe la població sobre prealertes i alarmes en temps real, amb informació suficient de l’impacte i les zones de risc”.

D’altra banda, l’esborrany del pla considera necessari que l’Aemet enfortisca la “capacitat predictiva i de resposta davant esdeveniments meteorològics i hidrològics extrems, millorant la coordinació entre institucions, actualitzant infraestructures de monitoratge i desplegant sistema d’alerta primerenca”.

Sobre el SAIH, l’esborrany estableix que la CHX ha de “millorar” el sistema, incrementant els punts d’aforament en les conques baixes, entre altres canvis, per a detectar crescudes.