Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La guerra entre PSOE y PP bloquea el acuerdo entre el Gobierno y las comunidades
Un año en derrocar a Al Asad: el líder del asalto militar sirio detalla la operación
Opinión - Un tercio de los españoles no entienden lo que leen. Por Rosa María Artal

La població immigrant creix a València per primera vegada des del 2009

La Comunitat Valenciana continúa liderando la pérdida de población de España

Carlos Navarro Castelló

Fi de l’èxode massiu d’immigrants a la ciutat de València. Almenys, així ho reflecteixen les últimes dades del padró municipal publicades per l’Ajuntament de València a 1 de gener de 2016.

I és que la ciutat ha registrat 97.081 estrangers, 3.031 més que el 2015, fet que implica un increment del 3,2%.

Aquesta és la primera vegada que la població forana creix des de l’any 2009, quan va arribar al màxim històric amb 123.348 censats. Des de llavors fins l’any passat, la caiguda acumulada havia estat del 23,8%.

D’aquesta manera, l’increment de la població estrangera ha estat un dels factors clau que ha fet possible que la població total de la ciutat haja crescut, també per primera vegada des del mateix any.

Tal com va avançar eldiario.es, la ciutat ha registrat 791.632 habitants, 4.366 més que el 2015 (un 0,6% més). Així, el 70% de l’increment ha arribat de l’exterior.

Per nacionalitats, els romanesos continuen sent els més nombrosos amb 12.483 censats (un 3,6% més) i els italians passen de la quarta posició a la segona amb 6.754 registrats (un 11% més). Els bolivians passen de segons a tercers més nombrosos, amb 6.736 (un 9,3% menys).

La població xinesa també escala una posició respecte de l’any passat i es converteixen en els quarts amb més representació a València, amb 6.273 (un 7,6% més), en detriment dels equatorians, que queden cinquens amb 5.794 empadronats (un 5,8% menys).

Per districtes, Quatre Carreres és el que més immigrants aglutina, amb 9.542, la majoria romanesos (1.151) i xinesos (844). El segueixen Camins al Grau, amb 9.185 forans censats, on els més nombrosos són els romanesos (1.037) i els pakistanesos (980) i Rascanya, amb 7.959, la majoria equatorians (1.114) i romanesos (857).

Etiquetas
stats