Compromís esmena els Pressupostos de l'Estat per a equiparar les indemnitzacions de les víctimes de violència masclista a les de terrorisme

El passat 16 de setembre la vicepresidenta i consellera valenciana d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va exposar en la seua compareixença en la comissió especial de seguiment i avaluació dels acords de l'informe del Senat sobre les estratègies contra la violència de gènere aprovades en el marc del Pacte d'Estat, la necessitat d'implementar l'equiparació de les indemnitzacions per terrorisme a les víctimes de violència de gènere i masclista com ja ocorre en la Comunitat Valenciana. També va reiterar, la importància de traure la lluita contra el masclisme de la confrontació partidista.

Per aqueix motiu, el grup de Compromís al Senat ha presentat una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a 2021 en aquest sentit i ha convidat a tots els grups parlamentaris del Cambra Alta al fet que també presenten iniciatives en aquesta línia o, en defecte d'això, donen suport a la proposta de Compromís.

En concret, l'esmena fa referència a la llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere i proposa un nou article en el títol II sobre drets de les víctimes: “Dret i indemnització i polítiques de reparació a les víctimes”, justificat com una “redacció d'urgència i temporal fins que s'adapte la legislació espanyola, amb una nova llei o reforma de l'existent, al marc del Conveni d'Istanbul que incloga un capítol específic de polítiques de reconeixement, reparació i rescabalament a les víctimes i les seues famílies”. 

La modificació dels PGE seria de 16 milions d'euros i s'establirien indemnitzacions de: 250.000 euros per defuncions; 500.000 euros per gran invalidesa; 180.000 euros per incapacitat permanent absoluta; 100.000 euros per incapacitat permanent total; i 75.000 euros per incapacitat permanent parcial.

Així, segons la proposta de Compromís, tindrien dret a la percepció d'una quantia econòmica de pagament únic, en les condicions i requisits que s'establisca reglamentàriament, en cas que la víctima mortal com a conseqüència de la violència sobre la dona, “en ordre successiu i excloent”, quan la víctima mortal siga la dona víctima de violència masclista: els descendents en primer grau o, en defecte d'això, els ascendents en primer grau o les persones en segon grau en línia col·lateral de la víctima; així mateix, “té dret la parella sempre que aquesta no haja sigut la causant de la mort ni existisca cap resolució judicial que reconega l'existència d'actes violents en els termes previstos en l'article 9.1 d'aquesta llei”, una indemnització incompatible amb altres indemnitzacions per la mateixa causa.

Si la víctima mortal és descendent en primer grau de la dona objecte de violència: “Serà ella i l'altra persona progenitora, en el seu cas, i sempre que no fora causant de la mort, qui tindrà dret a percebre-la”. “A falta d'aquestes, per causes sobrevingudes, el dret a percebre-la serà de la resta de descendents en primer grau de la dona víctima de violència masclista o els ascendents en primer grau”. “Si la víctima mortal tinguera descendència, el dret a percebre-la és de les persones descendents en primer grau en línia recta de la víctima mortal”, segons queda definit en el text, que afig que en aquest últim cas també tindrà dret la parella, en cas que no tinga denúncia per violència de gènere.

Quan la víctima mortal siga familiar ascendent en primer grau en línia recta o familiar en segon grau col·lateral de la dona víctima de violència de gènere: “La parella i les persones descendents en primer grau en línia recta de la víctima mortal. En el defecte d'aquestes persones, seran beneficiàries les persones ascendents en primer grau en línia recta de la víctima mortal. A falta d'aquestes, ho seran les persones familiars en segon grau col·lateral de la víctima mortal”.

En tots els supòsits, s'entén per descendents en primer grau en línia recta les filles i els fills, “independentment de la naturalesa de la filiació, les persones tutelades o les persones menors d'edat que es troben en acolliment permanent” i s'entén per parella “la persona cònjuge no separada legalment o la persona que mantinga una relació anàloga a la conjugal amb convivència durant almenys els dos anys anteriors a la mort que no tinga cap denúncia per violència de gènere. El requisit temporal no serà exigible quan existisca descendència comuna”.