El Consell xifra en 2.500 milions d'euros la “gran estafa” anual del Govern amb la Comunitat Valenciana
10.000 milions d'euros. Aquesta és la xifra que calcula l'Ivie (Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques) que va deixar de percebre la Comunitat Valenciana entre 2011 i 2014 -a 2.500 milions d'euros a l'any- a causa de l'infrafinançament segons les dades del Ministeri d'Hisenda.
Així es desprén d'un estudi que està elaborant aquest organisme i que està previst que es presente en els pròxims dies, tal com ha anunciat el president de la Generalitat, Ximo Puig, que s'ha reunit aquest dilluns amb el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler; la secretària autonòmica Clara Ferrando; el director de l'Ivie i expert del Consell en el comité per a la reforma del sistema de finançament, Francisco Pérez; i José Antonio Pérez, representant valencià en el Comité Tècnic Permanent.
El president de la Generalitat confia que Mariano Rajoy complisca per fi el seu compromís de reformar el model de finançament autonòmic, encara que hagen passat cinc mesos de 2018 i el president del Govern es comprometera en la Conferència de Presidents a reformar el sistema abans que finalitzara 2017: “és obvi que el crèdit de Rajoy ha baixat considerablement, però confiem que el Govern convoque el Consell de Política Fiscal i Financera abans que finalitze maig, tal com han anunciat, per a abordar aquesta qüestió”. En aquest sentit, ha volgut aclarir que no estem davant un “debat identitari”. “Fa més per la cohesió territorial un finançament just que les banderes”, ha dit Puig, qui ha insistit que no s'ha de “eternitzar” el debat, “que molts actors volen tapar amb les banderes”.
El cap del Consell ha denunciat la “gran estafa” que pateixen els valencians i ha explicat, si se seguiren criteris “de racionalitat”, la Comunitat Valenciana rebria aqueixos 2.500 milions d'euros més anuals, dels quals 1.607 corresponen directament al sistema de finançament autonòmic, 692 milions d'augment de la despesa de l'Administració Central en les competències que gestiona directament -infraestructures, ajudes regionals, justícia i seguretat ciutadana, dependència, inserció laboral...- i 202 haurien de vindre d'una millora del finançament local.
Aquesta quantitat es traduiria en un creixement del 3 % del PIB (quasi 3.000 milions d'euros) i en la creació de 47.877 ocupacions anuals. “Només amb aqueixos criteris objectius augmentaria un 2,7 % de l'ocupació total de la Comunitat i el resultat fiscal passaria de negatiu a positiu que seria el que correspondria al nostre nivell de renda per càpita”, ha dit Puig.
El document demostra que la Comunitat Valenciana té un resultat negatiu en les seues balances fiscals malgrat tindre un nivell de renda per càpita del 88 % de la mitjana espanyola o que, malgrat ser una autonomia amb menys recursos que la mitjana, “contribuïm a la solidaritat interterritorial finançant la major despesa pública de les autonomies més riques”. A això se li suma a més que la despesa pública de l'Estat en la Comunitat Valenciana és “molt baixa”, el menor de tots els territoris.
Així, dels 256.704 milions d'euros de despesa en el període 2011-2014 que ha canalitzat l'Administració Central només 22.967 s'han dirigit a la Comunitat Valenciana. Un 8,9 % del total, molt per davall del nostre pes poblacional malgrat la situació d'empobriment respecte al conjunt d'Espanya. Això situa la mitjana de despesa per habitant en a penes el 83 % de la mitjana espanyola.
