“Pelacanyes”, “fill de puta” o “tocacollons”: la pugna entre els còmplices de Zaplana a esquena del seu “cap”

Les converses telefòniques intervingudes per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil als principals investigats del cas Erial, pel qual està imputat Eduardo Zaplana, mostren les tensions i les malvolences personals de la banda. Joaquín Barceló, àlies Pachano, presumpte testaferro de l’exministre, i Francisco Grau, l’assessor fiscal de la trama, es portaven com el gos i el gat. Zaplana, segons es desprén de les punxades telefòniques, intentava mitjançar-hi. Els integrants de la trama, especialment Barceló que estava “cagat en els pantalons”, temien que la publicació d’un informe sobre el cas Odebrecht en què apareixia un compte a Andorra de les seues empreses offshore panamenyes, acabara esguitant-los.

El 20 de març de 2018 va ser un dia clau per als investigadors. En plena operació de retorn dels fons a l’estranger de la trama, Barceló s’esplaia per telèfon amb Saturnino Suanzes, germà de l’exdiputada zaplanista Elvira Suanzes, tots dos investigats per la seua vinculació amb els fons amagats a Andorra i Panamà. En el registre del domicili barceloní de Nino Suanzes, la Guàrdia Civil va intervindre la documentació que va portar directament al compte en la Banca Privada d’Andorra (BPA) a través del qual la xarxa corrupta va moure 6,4 milions d’euros mitjançant quatre empreses panamenyes i una mercantil luxemburguesa que l’UCO vincula a la família Cotino.

La repatriació dels fons, segons apunten els investigadors, es va fer amb la compra de terrenys i habitatges a Espanya per part de les empreses de Barceló. En la conversa telefònica amb Nino Suanzes, Barceló li conta que aquell mateix matí del 20 de març s’havia citat amb Grau “per a un tema professional d’una venda d’un solar”. “Li dic el tema del solar, li dic Paco, eh?, t’he de demanar un favor personal, per a fer-me l’humil i malgrat tot fer-me l’humil i engolir”.

Grau, al qual Pachano es refereix irònicament com “la seua excel·lència” o “rei” quan es comunica amb ell, respon: “No continues, no vull sentir a parlar del tema i si continues m’alce i me’n vaig”. “Té uns ous com el cavall d’Espartero”, respon Nino Suanzes. “Em galleja el que vol i més, i a l’altre, més encara”, protesta el presumpte testaferro. Al caliu de la confessió, Barceló comet un error fatal i reconeix que Grau “és fonamental, perquè ha sigut l’artífex de tota aquesta enginyeria”. 

“M’he quedat amb unes ganes de pegar-li un puntelló als ous, per gran que siga, i dir-li que et donen per cul, t’esclafe el coll, fill de puta!”, comenta Joaquín Barceló a Saturnino Suanzes. “Sí, sí, totalment d’acord”, respon el seu interlocutor.

Grau, exdirectiu de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) a Terra Mítica, va narrar a Eduardo Zaplana la reunió d’aquell matí: “Llavors hi ha hagut un moment que m’ha dit, vull que em faces un favor, i li he dit: no. (...) Que no, que em tens molt cremat collons!”.

En una altra conversa amb el seu soci Ángel Salas, a qui la Guàrdia Civil vincula a les operacions de retorn dels fons de Luxemburg, Barceló es refereix a Grau com  “el pelacanyes”. “És un fanfarró” i “un tocacollons”, assevera Pachano. “El conec més que si l’haguera parit”, diu en una altra conversa amb Salas. “Tu, para-li els peus a aquest grillat”, afig.

Grau i Barceló estaven condemnats a entendre’s, malgrat les malvolences personals. En una conversa telefònica intervinguda per l’UCO, tots dos mostren el seu peculiar enteniment cordial:

Joaquín Barceló (J. B.): Bon dia, Don Francisco. (...) Com estàs?

Francisco Grau (F. G.): Bon dia. Bé, ara, dret.

J. B.: Me n’alegre, me n’alegre.

F. G.: (riu) Bé, vindrà algú i m’intentarà tombar, com sempre.

J. B.: (riu) Hi vaig jo, hi vaig jo, hi vaig jo. (...) Vaig estudiar arts marcials. 

El “cap” Eduardo Zaplana, enmig de l’enfrontament entre el seu amic Pachano i el seu assessor fiscal, comenta la situació amb el blanquejador confés Fernando Belhot en una xarrada captada per l’UCO a l’Hotel Wellington de Madrid. “Ell es mareja molt amb Paco”, diu Belhot. “Ara quan passen uns dies me l’emporte a veure Nino  [Suanzes] (...) i que s’encarregue Nino de tutelar-lo”, respon l’exministre. La Guàrdia Civil constata l’“aparent maneig d’Eduardo Zaplana sobre Joaquín Barceló” i l’“aparent desconeixement per part de Barceló de la vertadera realitat i activitat de la mercantil panamenya i, a més, l’aparent vinculació amb aquesta de Zaplana i de Belhot”.

Amb el fred dels grillons als canells va arribar la venjança. L’assessor fiscal de Zaplana, al qual Barceló també es va referir com “el fill de puta de Grau”, va ser l’únic detingut del cas Erial que va prestar declaració davant la Guàrdia Civil. Grau va exculpar l’exministre i va declarar que “ha mantingut reunions amb Joaquín Barceló i s’ha hagut d’alçar, perquè aquest es posa molt nerviós”. “No sap per què es refereix Joaquín Barceló a ell com l’artífex de tot l’entramat societari”, es llig en la transcripció de l’interrogatori. En la seua declaració, l’assessor fiscal de Zaplana va centrar tot el focus en Joaquín Barceló i en la seua relació amb l’advocat uruguaià Fernando Belhot.

Aquestes coses passen fins i tot en les millors famílies.