Com governs del PP, promotors i líders patronals van afonar l’instrument financer valencià que havia d’ajudar les pimes

El Govern d’esquerres que va guanyar la Generalitat Valenciana el 2015 va decidir el 2016 com una de les seues principals bases econòmiques rescatar una de les estafes més importants de les legislatures anteriors del PP, l’afonament de la Societat de Garantia Recíproca.

La crisi econòmica del 2008, aguditzada en el sector de la rajola espanyola, però sobretot la mala gestió dels seus empresaris dirigents –en alguns casos podria ser considerada fins i tot delictiva– van provocar un forat que l’esquerra va decidir que l’Administració autonòmica havia de tapar amb 200 milions d’euros. Posteriorment, la nova Afín SGR s’ha desvinculat de qualsevol tutela pública i ven patrimoni pagat per l’Administració en el rescat per reequilibrar els seus comptes.

A canvi d’injectar 200 milions d’euros de fons públics per pagar als bancs els avals fallits que havia garantit l’anterior SGR, l’actual president de la nova Afín SGR, Manuel Illueca, es va comprometre a fer una auditoria forense per derivar les responsabilitats corresponents i continuar amb l’execució de les garanties dels empresaris que no van poder fer front als seus préstecs.

L’informe ha estat amagat amb pany i clau en la Conselleria d’Hisenda durant un any i només l’actuació en els jutjats de la portaveu adjunta del PP, Eva Ortiz, ha trencat el silenci. Fonts coneixedors de la situació expliquen que no se seguiran actuacions contra cap dels responsables patronals i empresarials del forat, perquè els fets estarien prescrits. Com va passar amb l’auditoria, aquest pretés informe que deixa indemnes els responsables també es manté ocult pels actuals responsables d’Afín SGR.

Com ha contat eldiario.es en exclusiva en l’última setmana, l’SGR va ser utilitzada de manera fraudulenta per alguns dels empresaris que estaven en els seus òrgans de direcció. Així ho va entendre també el Banc d’Espanya, que va multar el Consell d’Administració que va portar l’entitat a la fallida el 2012. Però del que es tractava en aquesta auditoria feta per Deloitte era d’analitzar les operacions de manera detallada i buscar irregularitats, conflictes d’interessos i fiscalitzar la documentació.

Així doncs, de 109 expedients analitzats aleatòriament pels auditors i amb un total de 310 avals estudiats, es conclou que només d’aquesta mostra el perjudici per a les arques públiques va ser de 118.440.868 euros. 196 d’aquests avals van produir algun tipus de mora a l’Administració en el rescat públic posterior.

Els auditors han revelat que els consellers de l’entitat i els membres de les comissions executives i de riscos van incórrer en conflictes d’interés tant directes com indirectes. És a dir, es van donar a les seues empreses avals que posteriorment no es van tornar, es van fer sense garanties o van provocar un menyscapte públic milionari. És el cas de l’actual president dels constructors valencians, Francisco Zamora, que tot just rebre l’aval i aconseguir finançament, va vendre la seua empresa el 2009.

Hi hagué altres líders patronals, com l’expresident d’Ateval Manuel Taberner, que va rebre un aval de tres milions donant només garanties per a cobrir-ne dos. Però sens dubte el líder patronal amb més irregularitats va ser l’expresident de l’extinta Confederació d’Empresaris de Castelló José Roca i expresident de l’SGR, que es va donar més de tres milions d’euros en avals per a préstecs bancaris. En aquestes operacions va tindre sempre el suport del Govern valencià de Francisco Camps i de la patronal autonòmica.

Roca, amb vincles molt estrets amb l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va convertir l’SGR en un instrument que a discreció va assumir uns riscos en el sector de la rajola saltant-se la seua normativa interna. Sobretot, van ser empresaris de Castelló els beneficiats per aquesta facilitat per a endeutar-se.

Com va fer l’actual regidora del PP a la Vall d’Uixó Olga Salvador i els seus dos germans en l’empresa Inmosal SL. La firma va rebre 20,5 milions entre el 2005 i el 2010 i en l’actualitat deu cinc milions d’euros a Hisenda. Salvador, va arribar a la política de la mà d’Isabel Bonig, presidenta del PP valencià, i va fer carrera posterior amb el senador Óscar Clavell quan va ser alcalde del 2011 al 2015.

Un instrument com l’SGR, pensat per a ajudar pimes i empreses industrials, va acabar avalant projectes urbanístics especuladors. Amb l’afonament de la rajola, va ser qüestió de temps que el temporal se l’emportara per davant i, com és norma, acabara sent rescatada amb diners públics.