Pugna a València entre el PSPV i Compromís pel model de gestió urbanístic del barri de Benimaclet

El futur del barri de Benimaclet s’ha convertit en el centre del debat polític municipal aquests dies entre Compromís i PSPV, socis de Govern de l’Ajuntament de València.

L’històric i reivindicatiu barri té per resoldre des de fa anys la connexió amb l’horta periurbana mitjançant el desenvolupament de 300.000 metres quadrats de sòl (un 80% privat), la major part abandonat, llevat d’un conjunt d’horts urbans en plena producció.

Dilluns passat 1 de febrer, la vicealcaldessa i responsable de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez, va anunciar la inadmissió del planejament presentat en el seu moment per Metrovacesa com a agrupació d’interés urbanístic per a desenvolupar del pla d’actuació integral (PAI) de Benimaclet.

La promotora té uns drets adquirits en forma de metres quadrats d’edificabilitat aprovats en el seu moment per l’anterior Govern municipal del PP, a partir dels quals va presentar una proposta consistent en la construcció de 1.345 habitatges en edificis de fins a 30 altures, un 30% (403) de protecció pública i un 10% (134) destinat a col·lectius vulnerables.

A més, inclou la construcció de diferents equipaments públics a conseqüència de les càrregues urbanístiques imposades per l’Ajuntament, com ara un camp de futbol, zones verdes, carril bici, guarderies, col·legis i centres de formació.

No obstant això, l’Ajuntament va considerar aquesta proposta excessivament expansiva i agressiva amb l’entorn, motiu pel qual, Gómez va anunciar la inadmissió i va marcar uns criteris a què la promotora s’haurà de sotmetre si vol executar el pla, deixant també la porta oberta al fet que fora l’Ajuntament mateix, a través de l’empresa municipal Aumsa, el que elaborara el nou planejament.

Segons va explicar Gómez, els nous criteris implicarien reduir el nombre d’habitatges a 1.100, mantenint els 403 protegits, crear un edifici destinat a acollir empreses innovadores, a més d’un gran parc de 80.000 metres quadrats en què quedarien integrats els actuals horts urbans i serviria d’enllaç amb l’horta productiva del barri, mantenint a més les dotacions previstes amb càrrec a la promotora.

Els socialistes creuen que els criteris presentats conjuguen l’interés general de tots els veïns i veïnes de Benimaclet, pel fet de generar una borsa important d’habitatge protegit, i a més, garantir la continuïtat de l’activitat dels horts urbans, en un parc a què la resta del veïnat també podria eixir a passejar o fer esport.

La proposta, no obstant això, no va agradar a Compromís, més que en la forma, que també, en el fons, que és el que en essència separa totes dues formacions, és a dir, en el model de gestió del PAI.

En aquest sentit, els socialistes consideren que, independentment del model de gestió, la realitat és que hi ha uns propietaris amb uns drets adquirits en forma de metres quadrats d’edificabilitat i que qualsevol model de gestió, siga directa de l’Ajuntament o indirecta, ha de respectar aquests drets. En cas contrari, si s’optara per desclassificar sòl per reduir l’edificabilitat, estan convençuts que comportaria un cost milionari en forma d’indemnització per a l’Ajuntament.

Sobre aquest tema, un informe de la Universitat de València xifra en 11,5 milions d’euros el cost de la desclassificació total del sòl, mentre que un altre de tècnics municipals eleva aquesta xifra a 20 milions, als quals caldria sumar 10 milions més en concepte dels equipaments públics, que passaria a executar i abonar de manera directa el consistori.

No obstant això, des de Compromís neguen la major i asseguren que estaria per veure si arribaria a abonar-se cap quantitat, ja que segons la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana (Lotup), les administracions tenen prioritat a l’hora de desenvolupar plans urbanístics de manera directa. Entén la coalició valencianista que els ajuntaments tenen tot el dret a decidir com volen planificar i desenvolupar els seus barris, independentment dels drets que hagueren adquirit prèviament determinats propietaris.

Per aquest motiu, aposten perquè siga l’Ajuntament mateix el que planifique i desenvolupe el PAI, encara que d’entrada això suposaria assumir el cost de les expropiacions que es van fer en el seu moment per construir la ronda nord, el cost de les quals està repercutit a l’agent urbanitzador que finalment execute el projecte.

Encara que inicialment es va parlar d’una proposta inicial d’uns 400 habitatges, alguns dels quals de tipologia de poble per a integrar el sector amb les zones més cèntriques del barri, des de Compromís asseguren que encara no tenen una proposta tancada i garanteixen que hi haurà habitatge protegit. A més, consideren imprescindible que la proposta que tire avant incloga les reivindicacions de les diferents entitats veïnals del barri i asseguren que, malgrat les discrepàncies inicials, arribaran a un acord amb els socis del PSPV.

De la seua banda, l’associació de veïns de Benimaclet exigeix una reducció substancial de l’edificabilitat i assegura que és possible per dues raons: “D’una banda, no hi ha drets adquirits pels propietaris (tal com avalen tots els informes tècnics i jurídics, incloent-hi els municipals) perquè no s’han patrimonialitzat i, de l’altra, la urbanització que estem plantejant, amb una reducció molt forta dels viaris i una urbanització low cost per als espais parc-horta permet reduir els costos d’execució considerablement”.