Ros Casares, la família d’empresaris morosos amb un magatzem d’animals dissecats valorats en 29 milions

Amb un deute d’1,2 milions amb Hisenda, el mític Grupo Ros Casares ha sigut una de les firmes més conegudes de l’empresariat valencià. El fill del fundador, Francisco Ros García, ha sigut protagonista de l’operació Valcites, comandada pel Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil, en què se l’acusa dels presumptes delictes de contraban i un altre relatiu a la protecció de la flora i fauna. En una nau de més de 50.000 metres quadrats a la localitat valenciana de Bétera, els investigadors de l’institut armat han trobat, després d’una delació, una de les col·leccions privades més grans d’Europa d’animals protegits. 

La col·lecció, amb 1.090 espècimens dissecats, està valorada en més de 29 milions d’euros. Del miler d’animals, 405 pertanyien al Cites (Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres, sigla pel nom en anglés) i alguns d’ells, fins i tot, extints, com l’òrix blanc o, pràcticament, extints com l’addax i el tigre de bengala.

El macabre catàleg va ser iniciat per l’empresari Francisco Ros Casares, ja mort, fa més de mig segle, segons ha pogut saber elDiario.es de fonts coneixedores del museu privat. En les dècades de 1970 i 1980 l’empresari metal·lúrgic va acumular el gros dels animals, encara que en menys mesura el seu fill, que va ser conseller de Bankia, va continuar emmagatzemant espècies en la nau de Bétera. 

El fundador de l’empori metal·lúrgic, Francisco Ros Casares (mort el 2014) va presidir durant dos anys el València CF. A més, el grup empresarial va adquirir el club de bàsquet de Godella, del mateix nom que la firma metal·lúrgica i que va arribar a col·locar-se com un dels grans equips europeus de bàsquet femení fins que va desaparéixer el 2012. 

La firma té les arrels en la dictadura. En ple desenvolupisme franquista, es va alçar la prohibició de comprar directament el ferro a les fàbriques estatals i l’empresari va iniciar una via per a l’adquisició del metall a Bilbao per revendre’l més tard des dels seus magatzems valencians. El 1959, any de l’alçament de la prohibició amb motiu del pla d’estabilització, els seus beneficis es van disparar fins a 250 milions de pessetes. Mig segle després es va convertir en el grup líder de la distribució a Espanya i va arribar a controlar una de cada tres operacions.

Després de la consolidació de l’empori metal·lúrgic, la seua diversificació i la seua aliança amb grans grups empresarials espanyols i internacionals, Ros Casares es va dedicar a nodrir la seua gegantesca col·lecció d’animals dissecats. Una afició a la caça compartida amb altres empresaris valencians rellevants, com el navilier Vicente Boluda. 

Els seus fills, Francisco Juan i Germán Ros García, van heretar el grup. No obstant això, la crisi immobiliària els va afectar en gran manera fins a tal punt que el grup es va desintegrar (va entrar en concurs de creditors i actualment està en liquidació, amb un deute d’1,2 milions d’euros amb la Hisenda pública). 

Francisco Juan Ros García, que figura com investigat pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Llíria arran de l’operació de la Guàrdia Civil, va continuar amb l’afició de son pare de col·leccionar animals dissecats, molts dels quals amb diversos nivells de protecció i provinents d’Àfrica. L’operació policial, que ha comptat amb la col·laboració de l’Europol, es va iniciar al novembre del 2021, quan els agents de l’institut armat van tindre coneixement d’una possible col·lecció privada de trofeus cinegètics dissecats. 

Entre els espècimens emmagatzemats en la nau industrial de Bétera, figuren animals amb diversos nivells de protecció (guepards, lleopards, lleons, linxs, ossos polars, lleopards de les neus o rinoceronts blancs). De les peces confiscades, que sumen un valor aproximat de més de 29 milions d’euros, 198 eren grans claus d’ivori d’elefants. Els investigadors del Seprona analitzen peça per peça el grau de protecció de cada trofeu.