El transport públic urbà l’endemà de la fi confinament: “No som viables amb mesures de distanciament social”

Els gestors del transport públic a Espanya estan preocupats davant el nou paradigma que es produirà després de l’eixida de la crisi del coronavirus. Les administracions preparen ja la desescalada i en totes les iniciatives que sorgeixen del Govern d’Espanya el “distanciament social” serà una de les bases per a frenar els contagis tant en la desescalada com quan es torne a la “nova normalitat”, en paraules del president del Govern, Pedro Sánchez.

Aquesta distància física que es planteja des de les administracions és, segons els gestors dels serveis de transport públic, “inviable” per a aquestes empreses. Els experts lamenten que el Govern d’Espanya no els consulte quan pren les seues decisions sobre mobilitat i adverteixen que el metro i els autobusos urbans no poden funcionar de cap manera al 30% de la seua capacitat durant molt de temps. “Serà una ruïna i el tancament de les empreses”, plantegen.

A més, els experts alerten que aquesta reducció obligatòria en l’ús del transport públic dispararà la utilització del vehicle privat, amb l’increment de la contaminació, i generarà desigualtats: “Hi ha treballadors que només tenen el transport públic com a manera d’arribar al seu lloc de treball”, apunten.

L’Associació Internacional de Transport Públic (UITP, per la sigla en francés) ha celebrat dimecres una reunió entre gestors de quatre ciutats espanyoles importants. Pere Calvet, president de la UITP i director general de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; Josep Enric Garcia, director gerent de l’EMT de València; Susana Palomino, responsable de Màrqueting i Comunicació del Metro de Bilbao i Andrés Muñoz, director gerent del Metropolità de Tenerife.

La limitació de la mobilitat primerament, seguida del tancament de l’activitat escolar i el decret posterior de l’estat d’alarma, van afonar el nombre de viatgers entre el 85% i el 93% en tots els transports públics. Amb l’obertura, la demanda va augmentant, però tots continuen funcionant com a màxim al 50% de la seua capacitat. La desescalada i l’aplicació posterior del distanciament social poden ferir de mort uns serveis públics que en aquests moments ja estan perdent grans quantitats de diners. En la vista de tots aquests gestors, aquest gràfic de la mobilitat a la ciutat xinesa de Shenzhen en la tornada a la normalitat.

“Amb limitacions d’ocupació podrem tindre problemes quan s’incremente la demanda”, explica Josep Enric Garcia, gerent de l’Empresa Municipal de Transport de València. L’EMT de València calcula que, amb un distanciament social com està plantejant-se en el debat públic, els seus autobusos podrien perdre entre 19 milions i 53 milions de passatgers per any. Garcia vaticina que tots aquests usuaris podrien optar pel transport privat, motiu pel qual “es podria disparar la contaminació”. A més, augura que, amb aquesta caiguda de la capacitat, la ciutat podria “col·lapsar” econòmicament, ja que és impossible l’arribada de molta gent al seu lloc de treball.

“Abans de la crisi transportàvem 300.000 viatgers al dia. Estem ara en 42.000. El 4 de maig estimem una reactivació de la demanda i a partir de l’11 de maig podríem arribar a 100.000 viatgers. Però si s’imposa el metre de distància entre persones, el màxim que el metro de Bilbao pot transportar són 83.600 passatgers”, calcula Susana Palomino. “Presentarem un informe que conclou que mantindre la distància sanitària és impossible” i “inviable” per al futur de l’empresa. Igual ha passat a Madrid, segons aquest gràfic.

A més, apunta Palomino, “nosaltres no podem donar més servei del cent per cent. No tenim sistema de seguretat adequat i no tenim prou trens. Si ens demanen control d’accessos, hem estimat que un control d’accés rigorós pot costar un milió d’euros al mes. Amb la caiguda dels ingressos i l’augment de les despeses és inviable. Proposarem que es relaxen aquestes imposicions sanitàries”, assegura la representant del Metro de Bilbao.

“Si els transports massius a Europa treballen amb una mitjana de 4 passatgers per metre quadrat, plantejar un escenari de 0,5 usuaris per metre és inviable. Les mesures d’allunyament no són viables, però sí les de protecció”, planteja Andrés Muñoz, director gerent del Metropolità de Tenerife, que assenyala una variable socioeconòmica que el Govern d’Espanya hauria de tindre en compte: “Molts dels nostres clients són captius que no tenen una altra manera d’anar al seu lloc de treball per a guanyar-se la vida. Aquest distanciament s’aplicarà als avions, als cotxes? Espere que impere la raó i puguem continuar amb el servei”.

Pere Calvet, president de la UITP i director general de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, alerta que les grans capitals del món “no podran servir l’economia si el transport públic no està preparat”. “El transport públic torna a tindre una proximitat física o no serveix. Ni tècnicament ni econòmicament. No hi ha eixida. I les nostres ciutats sense el transport públic col·lapsen”, es lamenta Calvet.

Els quatre interlocutors troben a faltar que el Govern d’Espanya els consulte per a prendre les seues decisions i mostren la seua preocupació extrema per una retallada obligatòria del nombre de passatgers sense tindre en compte els seus números. “S’han publicat decrets diumenge a la nit per posar-los en marxa dilluns”, es lamenta el gerent del Metropolità de Tenerife.

“En la desescalada nacional, l’escenari està poc clar, per no dir gens clar. El Govern no transmet un pla clar per a poder-nos coordinar i donar compliment a aquest pla. Un exemple, ací fa anys que lluitem per evitar el frau i d’un dia per a un altre es decideix que el transport és gratuït”, exposa Muñoz respecte a la seua experiència a Tenerife.

Carnets d’immunitat?

A Pere Calvet el preocupa quin paper tindran les empreses públiques en el control del virus i els passatgers. “El nostre personal no té funcions de policia”, afirma. De la seua banda, Muñoz planteja que tècnicament estarien preparats per a fer carnets d’immunitat i controlar els accessos, però veu “problemes de voluntarietat i un conflicte de drets”. “No podem controlar la població com a la Xina”, afirma.

Susana Palomino assegura que no hi ha temps per a dissenyar les aplicacions i que la vigilància haurà de complementar-se amb personal de seguretat. “El que cal preguntar-se és si econòmicament som viables amb el distanciament”, insisteix.

Josep Enric Garcia, de l’EMT de València, recorda que la crisi ajudarà a accelerar processos de canvi com l’eliminació dels diners en efectiu. “Nosaltres treballem en l’eliminació del metàl·lic, un 10% continuava pagant amb monedes”, adverteix. “Caldrà implementar sistemes de pagament alternatius”. Garcia assegura que s’augmentaran els desplaçaments a peu i amb bicicleta. “L’alternativa no pot ser el vehicle privat. El transport públic ha de continuar sent el motor de la mobilitat a les nostres ciutats”, sentencia.

El gerent de l’EMT valenciana proposa que els gestors del transport públic urbà han de “combatre la por”. “Haurà d’haver-hi campanyes de sensibilització sobre aquest tema i una llei de finançament del transport públic per part del Congrés. Si no ho fan, tindrem problemes molt greus en el futur”.