El TSJ-CV anul·la un judici per agressió sexual per no haver valorat la sentència absolutòria fins a tres proves pericials transcendentals

“Una sentència que deixa sense valorar fins a tres proves pericials de transcendència especial”. La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha ventat una severa garrotada a la sentència absolutòria d’un home acusat d’agredir sexualment la seua excompanya sentimental a Elx. La resolució del TSJ-CV, a què ha tingut accés elDiario.es, retrau a la secció primera de l’Audiència Provincial d’Alacant que absolguera l’acusat sense haver valorat fins a tres informes pericials que donaven credibilitat a la versió de la víctima i ordena repetir el judici oral. 

La sentència absolutòria considerava que “no consta prou acreditat” que l’home s’abalançara sobre la seua exparella en el seu domicili el 24 de març de 2017 i la penetrara amb els dits a la vagina. La dona va denunciar que va ser atacada pel mateix home en el lloc de treball que compartien a Elx. L’última agressió s’hauria produït el 20 de maig d’aquell any i la dona va denunciar els fets l’endemà, adjuntant un comunicat mèdic que ressenyava hematomes al braç esquerre, en la zona lumbar, natges i membre inferior dret i miàlgies, que van necessitar atenció facultativa i entre 5 i 7 dies de curació. 

L’home va ser absolt i les mesures cautelars acordades durant la instrucció per part del Jutjat de Violència sobre la Dona número 1 d’Elx van quedar sense efecte. La defensa de la dona va interposar un recurs d’apel·lació a què es va oposar tant la seua exparella com el ministeri fiscal. La sentència de la Sala Civil i Penal del TSJ-CV, de la qual ha sigut ponent el magistrat Vicente Torres (ex-fiscal anticorrupció), considera que la dona “té raó” en impugnar l’absolució. 

La representació de la dona argumentava que la secció primera de l’Audiència Provincial d’Alacant havia comés un error en la valoració de la prova i vulnerava, per tant, el deure de motivació de les sentències, per la qual cosa demanava la nul·litat del judici. A més de deplorar la falta de valoració de fins a tres informes pericials, la lletrada de la dona destacava un missatge de WhatsApp que li va remetre la seua exparella, amb qui va mantindre una relació sentimental durant una dècada, en què li demanava perdó i la declaració d’una testimoni que va veure les moradures que tenia la denunciant. 

La sentència del TSJ-CV recull amb contundència que el tribunal ni tan sols esmentava el testimoniatge de la metge forense, malgrat ser un “element probatori rellevant”. La facultativa va confirmar la compatibilitat de les lesions amb el relat de la dona, que va presentar unes fotografies que havia fet de les seues ferides. La secció primera de l’Audiència Provincial d’Alacant afirmava que les imatges, aportades durant el judici oral, eren un “document privat” sense informe pericial ni “certesa probatòria per si mateixes”. 

El TSJ-CV, de la seua banda, recorda que “la valoració de la prova practicada (...) encara de manera succinta resulta un deure dels òrgans jurisdiccionals, però més encara quan aquesta valoració s’ha de fer sobre un element probatori que resulta corroborat del testimoniatge de la víctima”. “No és aquesta l’única prova rellevant que no es va valorar”, abunda la contundent sentència. “No hi ha cap valoració de la pericial de la psicòloga forense, només es diu que va fer una pericial sense que hi haja anàlisi i valoració d’aquesta”, lamenta la resolució. 

L’informe de la psicòloga forense va concloure que la narració de la denunciant “té estructura lògica i coherència” que “la doten de sentit global” i d’un “fil conductor”. Les conclusions podrien haver sigut un “element corroborador del testimoniatge” de la dona i “haurien d’haver-se valorat”. “Resulta evident que aquest minvament en la valoració de la prova va suposar un crebant del que es disposa en l’article 120 de la Constitució [el deure de motivació de les resolucions judicials] pel fet de trobar-nos davant una sentència que manca de la motivació suficient exigida en el seu raonament”, retrau el TSJ-CV. 

Repetició del judici amb una sala diferent 

Per si no fora prou, la prova pericial feta per una psicòloga “tampoc es va valorar correctament”. La sentència absolutòria recull les conclusions de la pèrita sobre el testimoniatge de la dona: era “possiblement creïble”. “No s’argumenta res més”, lamenta el TSJ-CV, “sobre la prova practicada ni el seu desenvolupament en el plenari, que l’havia d’haver posat en relació amb la pericial de la psicòloga forense”, que va arribar a conclusions similars. 

La resolució dictada per la Sala Civil i Penal declara la nul·litat de la sentència absolutòria i del judici oral. Així doncs, s’haurà de celebrar un altre judici amb una composició de la sala diferent de la que va conformar el tribunal. El TSJ-CV recrimina que la sentència absolutòria de la secció primera de l’Audiència Provincial d’Alacant no té els “estàndards constitucionals exigibles”. Així doncs, la dona s’haurà d’enfrontar a un segon judici oral per la presumpta agressió sexual de la seua exparella comesa fa més de quatre anys.