Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Sis crisis que deixen a la vora del caos el partit instrumental de Podem a València

Presentació de la candidatura de València en Comú.

Voro Maroto

En dos anys València en Comú, el paraigua electoral sota el qual Podem va concórrer a les eleccions municipals del 2015, ha passat de l'eufòria a la decepció. El partit instrumentral va obtenir tres regidors (10% dels vots) i va contribuir a desallotjar a Rita Barberá de l'ajuntament. A dos anys vista dels pròxims comicis, la València política dóna per descomptat que la marca electoral desapareixerà. Alguns fets que expliquen la crisi plasmada amb la dimissió del portaveu, Jordi Peris.

Desmobilització progressiva i total. L'efervescència dels moviments que van catapultar protagonistes de la societat civil a les alcaldies de Madrid (Carmena) i Barcelona (Colau) també es va donar parcialment a València en Comú, encara que va ser Compromís (Joan Ribó) qui va capitalitzar les ànsies de canvi. A poc a poc, per diverses raons, la mobilització es va anar apagant. El partit manca de qualsevol implantació popular -inexistent en barris, per exemple- i en la presa de decisions -és una organització assembleària- amb prou faenes participen desenes de persones.

Falta de sintonia entre regidors i assessors. Les diferències entre Jordi Peris, María Oliver i Roberto Jaramillo (el primer, independent, els dos últims, de Podem) van ser patents des del principi. El grup municipal -governa en coalició amb Compromís i PSPV-PSOE- treballava de manera descoordinada a més d'assumir el cost de la inexperiència. Cap regidor tenia experiència polìtica prèvia. L'enfrontament entre Peris i Oliver era el més agre. A la regidora no li haguera estranyat la “revocació” del seu portaveu.

La fractura de l'enxufisme i la guerra pels sous. Les denúncies per contractacions irregulars en una fundació municipal -Inndea- van tibar al partit. La direcció de València en Comú va carregar contra Peris, igual que Podem, que es va enfrontar amb l'exporrtaveu pel repartiment de l'excedent dels sous que regidors i assessors havien de lliurar. “Hem d'evitar caure en els vicis dels vells partits”, deia la secretària general.

El desestabilizador grupuscle d'Esquerra Unida. La progressiva jibarització de València en Comú va permetre, segons Peris i Jaramillo, que un grup d'activistes procedents d'Esquerra Unida assaltara el poder en el moviment, amenaçant fins i tot d'expulsar els regidors al grup de no adscrits. L'ambient es va tornar irrespirable.

Desastre (percebut o real) en Inndea. La fundació controlada per Peris ha estat en el focus per les esmentades denúncies d'enxufisme i les crítiques de diversos mitjans a la gestió. En un ambient intern enrarit, l'espoleta es va activar quan es va acusar al gerent -home de confiança de Peris- d'haver estat en connivència amb la trama del PP que va robar ajudes al tercer món. El gerent, Rafa Monterde, es va negar a dimitir. Peris el va destituir, però va quedar molt tocat.

L'ambigüitat de Podem. Podem està en València en Comú però València en Comú no és Podem. Peris, per exemple, no està inscrit en el partit morat. La tensió entre aquells que volien la dissolució del partit instrumentral en el seu germà major i els que volien la seua continuïtat es va perllongar molt. Al maig de 2017, es va apostar finalment per una nova direcció i document organitzatiu per donar molt més protagonisme al partit dels cercles. L'eixida de Peris pot accelerar la fi de València en Comú.

Etiquetas
stats