Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El regidor republicà no reconegut per Rita Barberá

La plaça de l'Ajuntament de València durant la segon República

Moisés Pérez

València —

Durant la guerra civil, els governants del Front Popular guanyadors en les urnes van ser de sensibilitats molt diverses. Socialistes, republicans d’esquerres, comunistes i fins i tot anarquistes van ocupar càrrecs de responsabilitat fins a la instauració de la dictadura franquista pels colpistes. Malgrat la pluralitat, la incorporació de ministres de la Confederació Nacional del Treball (CNT) com Frederica Montseny va marcar tota un fita.

A imitació de Montseny, Ismael Pla, de la CNT, va ser regidor d’Enllumenat i Proveïment. Un fet històric significatiu que la família de Pla va ocultar “per por i per les desgràcies passades”, conta el seu nét. “Mon pare no volia parlar mai del passat, d’aqueixa època”. Tant és així que es va assabentar per casualitat que el seu avi havia estat un dels pocs regidors de l’Ajuntament de València pertanyents a la CNT durant la Guerra Civil. “Ho vaig descobrir llegint el llibre ‘Cinquanta alcaldes de l’Ajuntament de València del segle XX’ de Francisco Pérez Puche. Hi vaig veure el nom del meu avi. I després d’investigar-ho en els arxius municipals vaig comprovar que era ell”.

Natural d’Ontinyent, el seu avi va ser arrestat al port d’Alacant, un dels últims reductes de resistència democràtica que va haver-hi a les acaballes de la Guerra Civil davant de les tropes feixistes. Condemnat a 30 anys de presó, “finalment crec que en va complir al voltant d’11, ja que figura en una foto del meu bateig”. “Sobre la seua història com a regidor sé poc, desgraciadament”, es lamenta.

Amb aquest historial tan simbòlic, el nét va intentar el 2002 reunir-se amb la llavors alcaldessa de València, Rita Barberá. La seua proposta va ser derivada a la Regidoria de Cultura. I després d’unes quantes peticions de reunir-se amb la regidora de Cultura, María José Alcón, va trobar un no per resposta perquè no se li va concedir l’entrevista. Així, la seua pretensió que es reconeguera la tasca del seu avi i que es comprovara que va ser edil de l’Ajuntament no va ser concedida mai. Va dormir el son dels justos. Durant els governs locals del PP es va trobar amb traves. “Mai no s’hi van interessar realment”, censura.

Després de l’entrada de l’esquerra a l’Ajuntament de València, el seu nét s’ha reunit amb l’alcalde Joan Ribó (Compromís). I com a gest -“en la nostra intenció de recuperar la memòria històrica”, expliquen des de l’Alcaldia-, s’ha atorgat el reconeixement al seu avi com a regidor de la corporació local. “Per fi tinc un reconeixement de la seua tasca”, expressa orgullós.

Amb això, es produeix un altre pas més en la recuperació d’una memòria democràtica massa temps censurada. I que persones com el nét d’Ismael Pla, amb la seua tenacitat i la seua lluita a pesar de les traves imposades, han aconseguit que no s’esborre per sempre. Gràcies a ells continua viva.

Etiquetas
stats