“A vegades veiem un xiquet que es porta malament, però significa que ha viscut situacions de perill”
“Els aspectes de la nostra personalitat que rebutgem ens conten una història molt important. La manera com definim què som, la nostra identitat, es configura sobre la base de les relacions significatives de la nostra vida. Quan en la nostra història hi ha hagut relacions complexes amb els nostres pares, parelles o figures significatives, pot canviar de manera molt profunda la manera com ens veiem a nosaltres mateixos. La psiquiatra Anabel González adverteix en el pròleg del seu llibre No soy yo, una guia per a pacients sobre el trauma complex, la inclinació i la dissociació, que les relacions i el vincles afectius –o l’absència d’aquests– en la infantesa influeixen notablement en el desenvolupament psicosocial.
La psiquiatra és una de les professionals que ha impartit un curs al personal de la Generalitat Valenciana que treballa amb menors tutelats. En concret, les lliçons, organitzades des de la Direcció General d’Infància i Adolescència han tractat els vincles afectius i la influència de la inclinació durant la infància i l’adolescència, i han dotat d’eines els pedagogs per a identificar els problemes des d’una altra perspectiva.
“A vegades, les respostes que ells –els menors– tenen són defensives. Veiem un xiquet que es porta malament, que és agressiu. Però a vegades significa que ha viscut situacions de perill o d’amenaça per a ell i es defensa de tot, de qui el pot ajudar. Es defensa per si a cas”, explica González. Si el professional veu aquesta conducta com un comportament que cal corregir, no veu el disparador, adverteix la psiquiatra.
“A edat primerenca una inclinació segura es converteix en ‘catalitzador’ de la resiliència, en un matalaf que permet una integració més ajustada de les experiències que un xiquet o una xiqueta ha d’enfrontar i de la informació que el seu cervell pot processar”, expliquen des de la Direcció General. En cas contrari, “si creixes amb persones properes que no han sabut entendre’t o tractar-te, estar prop de persones et sembla perillós”, apunta la psiquiatra.
Així, el trauma primerenc i la inclinació insegura posen en risc la possibilitat d’integració, i quan trauma a edats primerenques es dóna en el si de les relacions d’inclinació –família, especialment–, el risc augmenta exponencialment. La dissociació pot ser entesa llavors com una errada, una disrupció evolutiva en aquest procés d’integració, apunten des d’Igualtat.
A les jornades van assistir 157 professionals, segons informa el departament d’Infància. Entre els continguts destaquen el funcionament i l’estructura de les famílies no protectores, les defenses que desenvolupen els menors immersos en aquests sistemes i el desenvolupament d’intervencions amb aquests xiquets i xiquetes i les seues famílies. D’aquestes eines, algunes es desenvolupen sota les teràpies EMDR (Dessensibilització i Reprocessament pels Moviments Oculars), en les quals es busca que el pacient descriga l’incident traumàtic, a partir de la qual cosa és ajudat pel terapeuta perquè seleccione els aspectes més importants i que més l’angoixen d’aquest incident. “Treballes records, coses concretes que els han passat i els ajudes perquè ho vegen millor, que ho puguen assumir”, matisa González.
Els menors tutelats són els que han arribat a situacions extremes, però molts altres viuen amb problemes familiars, que es tradueixen en problemes d’inclinació. “No sé si com a societat tenim recursos per a evitar-ho”, lamenta finalment la doctora.
