“És dur viure al carrer i veure la quantitat de pisos buits que hi ha a València”

“M’agradaria trobar faena d’obrer o de peó d’obra per a poder viure en una casa, dormir al carrer és molt dur”.

Aquest és un dels desitjos que Dumitru Gheorghiu, de 45 anys, demanaria a l’any nou que està a punt d’entrar. I no és per a menys. El seu rostre reflecteix els tres anys que fa que viu en una situació extrema als carrers de València.

Dumitru va decidir abandonar Bucarest (Romania) l’any 2008. Hi malvivia en una fàbrica abandonada amb altres famílies, però era l’única cosa a què podia aspirar a pesar de treballar de peó en el sector de la construcció: “Vaig triar Espanya pel clima i vaig anar a Alacant perquè era on vivia la meua germana”.

Hi va passar els seus primers anys amb ella i el seu cunyat, treballant d’ajudant de cuina en el restaurant que tenien. Tanmateix, amb la crisi es van veure obligats a tancar el negoci. La seua germana se’n va anar a viure a França amb el seu marit i ell, després de passar un parell d’anys en un poble de l’interior, va acabar provant sort en la capital del Túria.

“Em guanye la vida aparcant cotxes i dorm en una placeta del barri del Carme amb dues o tres persones més”, explica.

Malgrat la seua situació extrema, ho porta amb bastant enteresa: “No tinc por ni passe fred perquè ens donen mantes i sacs de dormir, però és clar que m’estimaria més viure en una casa, és molt dur haver de viure al carrer i veure la quantitat de pisos buits que hi ha”.

“Ma mare em va despatxar de casa i fa un any que visc al carrer”

Sergio Martínez té 21 anys i representa un perfil que trenca amb l’estereotip clàssic del sense sostre.

A 14 anys els seus pares van renunciar a fer-se càrrec d’ell i va ingressar en una residència de menors: “A 17 anys vaig eixir i vaig tornar a la llar familiar, però ma mare em va posar una denúncia falsa el dia del meu 18-e aniversari i vingué la Guàrdia Civil a despatxar-me de casa”.

Des de llavors ha passat per uns quants albergs i programes d’inserció de diferents entitats que li han donat una formació més que qualificada que s’endevina escoltant-lo només parlar i expressar-se.

No obstant això, després d’esgotar els terminis estipulats en els diferents recursos o no complir les exigències d’aquests serveis, es va veure obligat a viure al carrer, en caixers automàtics o en patis d’edificis des de fa quasi un any: “No m’agrada viure al ras, perquè no s’hi dorm bé, la policia a vegades em desperta per a traure’m del caixer i m’he de buscar un altre lloc a altes hores de la nit”.

Sergio també es guanya la vida com a gorreta i també captant. Reconeix que ja no li fa vergonya perquè ho fa “des dels 12 anys o 13”.

No obstant això, les seues hores com a sense sostre podrien estar comptades, almenys una temporada: “Acabe de fer un curs d’agent d’higiene de Metges del Món i ara faré unes pràctiques remunerades que em permetran almenys llogar una habitació durant un mes”.

Ho considera un primer pas, la conquista d’un petit objectiu per a acabar aconseguint el seu somni, treballar com a “integrador social” i arribar  tenir la seua pròpia casa. Fins llavors, es conformaria amb qualsevol altra faena que li permetera no tornar a veure’s al carrer.

La crisi duplica el nombre de sense sostre

Dumitru i Sergio són només dos exemples de les 805 persones sense llar que ha atés RAIS Fundació a la ciutat de València en el que va d’any.

Aquesta entitat té un centre de baixa exigència en què se’ls presta diversos serveis, com ara bugaderia, dutxes, desdejuni o assessorament de qualsevol mena.

Des de RAIS han alertat del gran augment de sense sostre registrats els últims anys com a conseqüència de la crisi.

Així, de les 349 persones ateses e, 2012 s’ha passat a les 805 actuals, a falta d’un mes per a tancar l’any. En total, han prestat 18.988 serveis de desdejuni, dutxa i bugaderia, un 65% més que l’any passat.

Quant al perfil, el 62% són immigrants, la majoria (un 26%) tenen entre 35 i 45 anys i el 90% són homes. Entre els estrangers, la majoria són romanesos (un 26%) i marroquins (un 17%) i només un 28% estan en situació irregular.

A més, un 26% presenten addicció a l’alcohol i un 23% a altres substàncies, la qual cosa desmenteix la creença que la majoria pateixen aquest tipus de patologia, i un 12% pateixen una malaltia mental diagnosticada.

Primer voluntariat exprés a València

Des de RAIS Fundació han programat diverses accions amb motiu del Dia de les Persones sense Llar.

La més nova va ser l’anomenat voluntariat exprés que va tenir lloc divendres passat a la nit i que va consistir en la convocatòria via xarxes socials i sense avís previ de tots els voluntaris per a fer una ruta solidària per la ciutat en què van donar mantes i entrepans (en col·laboració amb l’associació Bokatas) a les persones sense llar.

Fonts de RAIS han explicat que “hi ha moltes persones que, encara que no poden oferir la seua ajuda de manera continuada, sí que tenen intenció de fer alguna cosa en l’àmbit social”.

Així, el voluntariat exprés intenta cobrir aqueixa necessitat: “S’ofereix la possibilitat que les persones puguen fer un voluntariat d’unes quantes hores en un únic dia i que visquen una experiència molt enriquidora”.

D’altra banda, l’entitat té una exposició fotogràfica en l’estació Joaquim Sorolla que romandrà oberta fins aquest diumenge.

A més, aquest dissabte hi haurà una concentració a les 10.30 hores a la plaça de la Reina, des d’on s’eixirà al ritme d’una batucada a La Nau, al carrer de la Universitat.