Masculí genèric: on estan les dones en la presa de decisions econòmiques?

Sovint passa que en les pàgines d’economia apareixen actes, fòrums o reunions d’empresaris per a assenyalar un aspecte concret. Aniversaris d’empreses, jornades temàtiques, esdeveniments organitzats per un mateix fòrum per a debatre i analitzar la situació... Aquests espais solen convertir-se en un ball de corbates i americanes, d’exhibició de múscul econòmic, d’airejar comptes de resultats i beneficis; una mostra de poder. I en aqueixa representació gràfica del poder, en la instantània que queda d’aquests actes, a penes hi ha dones.

En l’últim any han adquirit més presència els actes d’empresaris i agents econòmics que reivindiquen un augment de la inversió en infraestructures que no passen necessàriament per Madrid. En l’àmbit valencià, les principals han sigut la del Corredor Mediterrani i la de l’eix ferroviari entre Sagunt i Saragossa, que uneix amb el Cantàbric. Al juliol, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, es va reunir amb el seu homòleg aragonés, Javier Lambán, per pressionar Foment. Després de la reunió i la roda de premsa posterior, els dirigents van posar amb representants de la patronal que van acudir a Terol a la trobada. El resultat, sota aquestes línies: quatre dones.

La història es repeteix en els actes del Corredor Mediterrani, possiblement la infraestructura que més consens reuneix en les comunitats de l’est peninsular. La reivindicació històrica ha pres força durant els últims anys, amb actes pràcticament cada mes per a exigir-ne la construcció definitiva. El més important es va celebrar a Barcelona al setembre, amb més de 1.500 empresaris reunits en el Palau de Congressos. Hi van acudir destacats empresaris i representants de la societat civil: patronals, cambres de comerç, sindicats, universitats, esportistes i multitud d’organitzacions cíviques.

Va haver-hi dones? Va haver-hi dones. Però no van ser un grup considerable entre els 1.500 assistents, com s’observa en les imatges. Entre la mar de corbates, l’organització va destacar la presència femenina següent: Suzanne Czech, directora general de l’European Retail Round Table; Inés Juste, delegada del grup químic i farmacèutic Juste; Carmen Planas (CAEB-Balears), Araceli Císcar (DACSA), Teresa Garcia Milà (UPF), Mar Martínez-Cosentino (Cosentino), Lola Guillamón (presidenta de la Cambra de Comerç de Castelló). Com s’observa en la instantània que encapçala aquest text, no eren majoria.

La mateixa tònica se serveix en el Congrés de l’Empresa Familiar, que es promociona com l’esdeveniment empresarial més important d’Espanya i un dels més destacats del món. A Espanya hi ha prop d’1,1 milions de societats d’aquest tipus, segons l’institut que impulsa la trobada, i suposen més del 80% del total. La XXI edició es va celebrar a València amb una presència política important, amb el president del Govern, Pedro Sánchez; el president del PP, Pablo Casado i el rei Felip VI. L’acte, patrocinat per KPMG i Banco Santander, va reunir 700 empresaris.

El lema escollit de l’últim any va ser “Compromesos amb el futur” i la xarrada amb més repercussió la va impartir Juan Roig, president de Mercadona, sobre l’“orgull de ser empresari”. En el programa del congrés, disponible en la seua pàgina web, només figuraven tres noms de dones, en la mateixa taula redona. Sota el rètol “Emprendre des de l’Empresa Familiar” es van agrupar Gloria Fluxá, vicepresidenta executiva de Grupo Iberostar, Yolanda Tomás, consellera delegada d’Istobal, i Mireia Torres, directora d’Innovació i Coneixement de Miguel Torres, per a contar les seues experiències. En la fotografia de la inauguració, sobre aquestes línies, de les dues dones que hi ha, una és la ministra d’indústria, Reyes Maroto.

Un altre esdeveniment que figura en l’agenda dels empresaris és Forinvest. L’espai més gran de treball en xarxa (networking) financer i empresarial del país aglutina cada any a València en les seues jornades desenes d’experts sobre el món financer. Milers de persones hi acudeixen a informar-se sobre en què invertir el seu capital o com optimitzar-lo. Les xifres de l’organització parlen de 7.000 assistents en l’XI edició, celebrada en el recinte Fira València.

Per a 20 actes, entre conferències i taules redones, amb 38 participants, van comptar amb nou dones, que van repetir intervenció en el cas de les representants polítiques: Amalia Blanco, directora general de Comunicació i Relacions Externes de Bankia; Nuria Bustamante, directora d’Economia Espanyola i Anàlisi Sectorial de Bankia; Cristina Alemany, directora general de l’SGR; Teresa Bretón, gerent d’AXIS; Celia Pérez Beato, sòcia de Nazca; l’escriptora i filòsofa Elsa Punset; la secretària d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, Irene Garrido; la secretària autonòmica d’Hisenda, Clara Ferrando i la secretària autonòmica de Model Econòmic, María José Mira.

Per ventura no hi ha dones empresàries?

Segons l’Asociación Española de Mujeres Empresarias de Madrid (ASEME), el 2017 hi havia 650.000 dones empresàries i emprenedores (autònomes), la majoria entre 25 i 35 anys. La mateixa organització assegura que hi ha dues dones emprenedores per cada tres homes i que la bretxa s’ha anat reduint en l’última dècada.

En l’àmbit valencià, les dones empresàries que treballen per visibilitzar el seu treball s’agrupen en EVAP (Associació d’Empresàries i Professionals de València). Més de 300 s’agrupen en aquesta associació professional, fundada el 2002. L’agrupació, amb Eva Blasco al capdavant, pretén ser un lobby de pressió femení, amb la finalitat de fer visible la dona dins del món empresarial, participar en els àmbits de decisió i mostrar a la societat les desigualtats existents.

“Insistim en qüestions com aparéixer en els panells de les jornades” explica Blasco, que assenyala entre les estratègies de l’associació “canviar la foto”. El treball, considera l’empresària, és complicat, ja que la cúpula empresarial és una mica reticent. No obstant això, aplaudeix que les patronals valencianes (AVE i CEV) han començat a tindre sensibilitat amb la presència femenina.

“Ací les dones no estem per quotes o per moda, estem per mèrits”, explica la dirigent de l’associació, que creu que han de fer un esforç per “visibilitzar-les” perquè els donen l’oportunitat de demostrar les seues capacitats. “No és una tasca fàcil i construïm des de la base, la casa pels fonaments”, sentencia.