Les proves que acumula l’UCO sobre el PP de València tornen a posar el focus en Rita Barberá
Rita Barberá serà molt més que una pedra a la sabata de Mariano Rajoy en les negociacions amb altres partits per a formar govern. L’exalcaldessa de València torna a la primera línia dels titulars després d’haver-se sabut més detalls de l’informe de l’UCO (Unitat Central Operativa) de la Guàrdia Civil sobre la manera com gestionava el grup municipal del PP els diners de presumptes donacions irregulars que realment servien per a finançar el partit en les eleccions del 2011 i del 2015.
Per al presumpte finançament irregular, el PP de València necessitava diversos elements: un compte ocult a través del qual s’havia d’operar, empreses que hi aportaren les donacions o comissions sospitoses i la col·laboració dels mateixos membres del partit.
El compte
Una de les claus principals de l’organització rau en el compte a través del qual s’operava, un compte bancari que, en teoria, servia per a l’operativitat del dia a dia del PP municipal, però que realment operava per a finançar el partit i que, per tant, escapava al control fiscal a què s’hauria d’haver sotmés. L’informe de l’UCO explica que “el compte s’utilitzava com si es tractara del compte del partit, però amb l’avantatge que suposava que, com que el titular n’era el Grup Municipal, quedava fora del control de cap òrgan de fiscalització”.
El mateix informe de l’UCO apunta que en el compte es feien ingressos “sota conceptes indeterminats” que “amaguen veritables donacions al partit polític i que havien d’haver estat canalitzades per mitjà del compte específic de donacions que preveu la llei”. Aquesta indeterminació feia que no hi haguera cap mena de control i que es pogueren haver utilitzar per a despeses electorals, com hauria declarat la mateixa secretària del Grup Municipal del PP, Mari Carmen García-Fuster.
Amb tot, la falta de control del compte hauria permés al PP de la ciutat de València “superar els sostres de despeses electorals establits sense haver-los reflectit en la comptabilitat global del partit”, fet que indica que s’hauria pogut utilitzar com a ‘caixa B’.
Les empreses
El compte era un instrument, però, perquè aquest instrument funcionara, calia el combustible dels diners i aquests diners els proporcionaven presumptament empreses afins al PP. D’una banda, hi havia les donacions anònimes; de l’altra, el presumpte cobrament de comissions, entre les quals se sospita d’una empresa, l’agència Trasgos, que durant els 24 anys de govern de Rita Barberá hauria acumulat un total de 2,7 milions d’euros facturats en contractes fraccionats.
Algunes d’aquestes empreses de què se sospita són les que s’esmenten també en les gravacions de Marcos Benavent (el ‘ionqui dels diners’), que s’haurien vist beneficiades de les martingales de contractes i del cobrament de comissions corresponent. Entre aquestes empreses hi hauria la concessionària del centre cultural La Rambleta, que n’hauria obtingut la gestió per 20 anys a raó de 3 milions per any. Una altra de les martingales a què es feia referència en les mateixes gravacions era el de la rehabilitació de les torres de Quart, en què es parlava de noms com el d’Alfonso Rus i de la manera com s’havien de repartir les comissions entre presumptes corruptes i el PP.
Els ‘blanquejadors’
Per a tancar el cercle, calen els actors del PP que organitzaren la trama. Aquests actors són fonamentalment mig centenar d’imputats –figura ara substituïda per la d’investigats–, entre els quals hi ha els 9 dels 10 regidors del PP de València actuals, a més d’exregidors i exassessors del partit.
Totes aquestes persones haurien actuat com a executores del ‘barrufeig’ (blanqueig de capitals a petita escala) a través del conegut mètode de l’ingrés de 1.000 euros en el compte investigat i la devolució per sota mà dels diners per mitjà de dos bitllets de 500 euros procedents dels diners de les empreses ‘col·laboradores’, amb la qual cosa s’aconseguia ‘legalitzar’ el capital.
Aquest procediment ha estat reconegut per alguns dels exassessors del PP que es van negar a col·laborar en la trama, però ha estat negat pels que sí que hi haurien fet l’aportació, com l’assessor Luis Salom, que va atribuir l’acusació a la seua “notorietat”. No obstant això, l’UCO també acredita en l’informe la devolució en metàl·lic dels diners aportant-hi converses per WhatsApp de Salom amb altres assessors en què ironitzaven sobre la corrupció que afectava el PP i el cobrament dels bitllets de 500. Tot això ha estat desmentit per Luis Salom, que ha afirmat en el seu compte de Twitter que “És molt greu que la Guàrdia Civil haja manipulat un informe judicial i tinc proves exactes per a demostrar-ho. Ens veurem als tribunals”.
Però aquests ‘peons’ necessitaven un cap d’escamot a què la investigació apunta que era la secretària i mà dreta de Rita Barberá dins del grup municipal, Mari Carmen García-Fuster. Fuster, segons diversos testimonis, hauria coaccionat alguns investigats a agafar els diners ‘B’ i, fins i tot, hauria arribat a proferir amenaces laborals.
García-Fuster, detinguda en un principi i ara en llibertat sota fiança, va declarar davant del jutge que hi havia un “recaptador”, que va voler mantenir en l’anonimat, que li lliurava els diners donats, diners que ella mateixa s’hauria encarregat d’ingressar en el compte.
Rita Barberá
De moment tota aquesta trama ha pogut ser esquivada per Rita Barberá, que reconeix una amistat familiar ben estreta amb Mari Carmen García-Fuster, considerada dins del PP com a “braç executor” de l’exalcaldessa. Rita Barberá sempre s’ha escudat en el fet que mai no ha tingut cap càrrec orgànic en el PP, malgrat haver-lo liderat durant més de dues dècades, i que no tenia cap responsabilitat dins del comité electoral.
No obstant això, l’ombra continua planant sobre Barberá i el jutge no en descarta la imputació, que s’ha de superar amb el blindatge que li brinda el PP amb l’aforament al Senat i que necessita l’entrada en joc del Tribunal Suprem.
