Monica, l'empresària alemanya en crida i cerca per estafar a clients estrangers que compren cases a Mallorca

Tot començava amb una promesa: una finca rústica o un apartament prop del mar, un contracte d'opció de compra i una transferència inicial per 'reservar' la propietat. Els diners canviaven de mans, però la compravenda mai no arribava a tancar-se. Era el modus operandi que suposadament emprava Monica T., empresària d'origen alemany establerta a Mallorca i propietària d'una immobiliària que operava en un segment molt demandat del mercat: habitatges i finques destinades a compradors estrangers, principalment, en algunes de les zones més demandades de la illa. Malgrat deure milers d'euros i estar pendent de dos judicis per presumpta estafa, l'acusada es troba en parador desconegut. La Fiscalia sol·licita per a ella tres anys de presó en cadascun dels procediments.

Encara que amb diferents afectats, tots dos casos tenen un mateix denominador: els clients van entregar a compte importants quantitats de diners per l'opció de compra de les respectives propietats, però mai no van arribar a adquirir-les. En una de les investigacions també està encausada la mare de Monica T., Waltraud H., per a qui el ministeri públic demana tres anys de presó. Cap de les dues va acudir a la vista oral celebrada a principis d'aquest mes a l'Audiència Provincial de Balears, que les ha posat en cerca i captura, tal com va informar Diario de Mallorca i han confirmat fonts jurídiques a elDiario.es, que no descarten que ambdues es trobin a Alemanya.

Monica T. és administradora única de la societat Mallorca Sun Dreams S.L., constituïda a principis de 2014 a les Balears. El seu objecte social, la intermediació i la gestió immobiliària, d'acord amb les dades del Registre Mercantil consultades per aquest diari. La seva activitat econòmica real, tanmateix, és difícil de rastrejar: des de 2021 no publica moviments mercantils ni comptes recents en els butlletins oficials.

Monica T. és administradora única de la societat Mallorca Sun Dreams S.L., constituïda a principis de 2014 a Balears. El seu objecte social, la intermediació i la gestió immobiliària. La seva activitat econòmica real, tanmateix, és difícil de rastrejar: des de 2021 no publica moviments mercantils ni comptes recents en els butlletins oficials

La seva escassa activitat i el fet que l'empresa comuniqués en 2018 un “tancament provisional” han alimentat les sospites d'opacitat atès que, després de l'aparent clausura temporal, podrien ocultar-se, segons les mateixes fonts, conductes situades al marge dels procediments de transparència en aquest tipus d'operacions. Es tracta, de fet, de pràctiques a les quals no és aliè el mercat immobiliari balear, tensionat per l'àmplia demanda internacional atreta per l'atractiu residencial de les illes i la rendibilitat -una demanda que s'eleva notablement en determinades zones, pressiona a l'alça els preus i redueix l'oferta disponible, generant amb això un clima d'urgència en moltes operacions- i caracteritzat per una legislació urbanística fragmentada -amb planejaments municipals diferents, múltiples figures de protecció territorial i un gran nombre d'habitatges en situació irregular o afectats per expedients sancionadors que, malgrat la seva aparença de legalitat, arrosseguen càrregues urbanístiques o limitacions que només afloren quan ja s'ha entregat una part substancial dels diners-.

No en va, molts dels procediments incoats en els jutjats de Balears comparteixen elements comuns: cobrament de quantitats en concepte d'arres i reserves sense les degudes garanties, societats sense activitat declarada que han continuat actuant com a intermediàries, o compradors que han descobert, mesos després, que l'immoble no era legalitzable ni estava en condicions de ser venut. A això se suma, en alguns dels casos, la dificultat de perseguir penalment els responsables quan abandonen el país abans de la celebració dels seus respectius judicis.

Es tracta de pràctiques a les quals no és aliè el mercat immobiliari balear, tensionat per l'àmplia demanda internacional -que s'eleva notablement a determinades zones, pressiona a l'alça els preus i redueix l'oferta disponible, generant amb això un clima d'urgència en moltes operacions- i caracteritzat per una legislació urbanística fragmentada

Finques amb càrregues ocultes i arres perdudes

Un dels procediments que componen l'acusació contra Monica T. -i que implicaria també la seva mare- es remunta a 2016. Segons l'escrit fiscal, ambdues dones, actuant suposadament d'acord amb la propietària d'una finca rústica a Artà, van convèncer una compradora estrangera perquè entregués 26.500 euros en concepte d'arres, el 10% del preu final pactat (265.000 euros), per poder reservar la propietat. Tanmateix, la Fiscalia sosté que les acusades van ocultar deliberadament que la finca tenia una ordre de demolició per obres il·legals anteriors i van assegurar falsament que la propietat estava lliure de càrregues. Malgrat això, es va signar el contracte d'opció de compra i es va transferir els diners. L'operació mai no es va materialitzar.

El segon cas investigat data de 2014, quan un ciutadà alemany va entregar 16.400 euros després de signar un contracte d'opció de compra d'un apartament a la zona de Cala Millor, a l'est de Mallorca. El comprador no només no va arribar a adquirir l'immoble, sinó que tampoc va recuperar els diners. La intermediària ni tan sols havia informat les propietàries de l'immoble sobre la suposada venda, tal com sosté el ministeri públic.

En un dels casos, Monica T. i la seva mare van ocultar deliberadament -segons la Fiscalia- que la finca tenia una ordre de demolició per obres il·legals anteriors i van assegurar falsament que la propietat estava lliure de càrregues. En l'altre, un ciutadà alemany va entregar 16.400 euros després de signar un contracte d'opció de compra d'un apartament: no només no va arribar a adquirir l'immoble, sinó que tampoc va recuperar els diners

En els últims anys, les estafes i impagaments estan a l'ordre del dia en el mercat immobiliari. El passat mes d'octubre, l'equip contra la ciberdelinqüència de la Guàrdia Civil de les Balears va recuperar i va retornar a la víctima un total de 800.000 euros estafats en la compra d'un habitatge a Palma mitjançant el mètode conegut com 'man in the middle'. Es tracta d'una de les estafes cada vegada més comunes i d'un mètode en el qual, amb tècniques informàtiques, els estafadors s'entremeten en les comunicacions entre les parts, en aquest cas entre la immobiliària, el client i el despatx d'advocats d'aquest.

Impagaments per vil·les de luxe i empreses fantasma

A Mallorca, la quina de una web alemanya de vil·les vacacionals, Fincaurlaub.de, ha deixat en l'últim any reserves cancel·lades a última hora i milers d'euros sense retornar. Els fets, tanmateix, no només afecten els propis turistes, sinó també a molts propietaris, que tampoc han vist ni un euro dels lloguers pactats.

Així mateix, un Jutjat de la illa investiga la presumpta estafa per part del propietari d'una empresa que va prometre als seus clients la construcció de les seves respectives vivendes i, finalment, va deixar aixecats només els fonaments. El modus operandi amb què hauria actuat l'investigat era pràcticament el mateix en tots els casos: després de contractar els serveis de l'empresa, Design Modular Haus S.L., i realitzar els primers pagaments, la constructora va començar a exigir nous abonaments sota prettext de l'encariment dels materials arran de la pandèmia i sota l'advertència que, en cas contrari, no podria començar els treballs.

Després d'accedir a les seves demandes, mesos més tard, el propietari de la mercantil, il·localitzable malgrat els múltiples intents per contactar amb ell, va deixar els treballs completament paralitzats, emportant-se amb ell, a més, els estris destinats a algunes de les obres i pertanyents als afectats. Els perjudicats, més d'una vintena, es van hipotecar per pagar unes sumes que, asseguren, podrien superar el milió d'euros en total. 

Per altra banda, al setembre va quedar vist per a sentència el macrojudici per la major estafa immobiliària orquestrada a Mallorca, els acusats de la qual haurien defraudat, a través d'una enredada xarxa d'empreses pantalla, fins a 3,3 milions d'euros a almenys 235 persones. Per quan els perjudicats van començar a sospitar, els integrants del grup criminal ja s'havien desfet de tots els seus actius patrimonials i havien dilapidat tots els diners en restaurants de luxe, cotxes d'alta gamma, serveis de companyia, casinos i hotels mentre el principal cervell de la trama, Carlos García Roldán, que nega les acusacions, s'havia fugat a Colòmbia: “Havia d'haver fet una suspensió de pagaments i ens hauríem estalviat tot això. No raonava ni pensava amb coherència”, va arribar a assegurar.

Mentre tant, l'Audiència Provincial intenta ara localitzar Mónica T. i la seva mare perquè responguin davant la Justícia per uns fets que, de confirmar-se, tornarien a posar el focus sobre les escletxes del mercat immobiliari balear i la manca de controls efectius en determinades operacions.